Argila

De Viquipèdia

• Aquest article és sobre el material. Per al Comte de Rasès vegeu Argila (comte).

Argila del quaternari a Estònia (400.000 anys d'antiguitat)

L'argila és un material granular natural procedent de la descomposició de les roques feldespàtiques, compost principalment per silicats d'alúmina hidratat - Al₂O₃ · 2 SiO₂ · 2 H₂O. Les partícules d'argila, inferiors a les 4 micres de diàmetre, poden conformar un sòl homogeni (també anomenat argila) o bé formar part formar part d'un sòl heterogeni (i en aquest cas l'argila és la fracció més fina del sòl). Els sòls argilosos són altament impermeables. Les roques formades a partir de l'argila són les argilites.

Als buits entre grans d'argila sempre hi ha aigua, amb ions dissolts. La concentració i valències d'aquests ions controlen la distància entre partícules. Això succeeix perquè les partícules, normalment en forma de disc, estan polaritzades de manera que les càrregues negatives s'acumulen a les bases del disc. Així, els cations de l'aigua són atrets i s'acumulen en les bases del disc, impedint que d'altres partícules s'hi acostin. Al seu torn, la distància entre partícules controla el comportament macroscòpic del sòl:

• Si les partícules es toquen, es crea una estructura floculada, molt rígida.
• Si en canvi, no es toquen, es crea una estructura no floculada, molt menys rígida.
  • Si la distància és petita, l'estructura serà agregada i les argiles, poc deformables.
  • Si, en canvi, la distància entre partícules és petita, l'estructura serà molt més dispersa, molt deformable.

Els minerals més comuns dins les argiles són:

• la caolinita, de fórmula Si2O5Al2(OH)4;
• la montmorillonita, de fórmula Si4O10Al5/3Mg1/3Na1/3(OH)2;
• la illita, de fórmula KAl2(AlSi3O10)(OH)2.

L'argila té dues propietats bàsiques:

• Adquireix plasticitat al barrejar-la amb aigua
• S'endureix en escalfar-la en un forn ceràmic per sobre de 750 ºC

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argila