Amèrica Llatina
De Viquipèdia
Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països dels quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès. Des d'una perspectiva socio-política, i incloent només als estats independents, l'Amèrica Llatina correspon la majoria de les nacions al sud del Rio Grande (o Riu Bravo), siguin de Nord-Amèrica, Centreamèrica, el Carib o Sud-Amèrica, nacions on es parla el castellà, francès, portuguès o llengües criolles derivades d'aquestes. D'acord a aquest criteri, l'Amèrica Llatina està formada per 20 estats independents i varies dependències polítiques. El gentilici que normalment s'utilitza és llatinoamericà.
És evident que el terme Amèrica Llatina va més enllà d'una simple connotació lingüística i geogràfica; comprèn igualment característiques culturals, ètniques, històriques, religioses, polítiques, socials i econòmiques. Per això el Quebec, a Canadà, tradicionalment no es sol considerar part d'Amèrica Llatina, encara que s'hi parla el francès.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El terme "Amèrica Llatina" va ser una invenció francesa. Durant l'època del Segon Imperi Mexicà i l'invasió de l'exèrcit francès a aquest país, els francesos van utilitzar aquest terme per tal de fer una conexió entre Mèxic i el país invasor, França, ja que ambdós països, tenien la mateixa arrel i la mateixa cultura "llatina", (en referència a l'origen de la llengua), en oposició a la cultura anglo-saxona dels Estats Units.
Avui dia, el terme "Amèrica Llatina" és utilitzat per a referir-se a la regió on la majoria dels habitants parlen una llengua que prové del llatí, encara que es parlen també altres llengues ameríndies i, en menor grau, europees i asiàtiques. Normalment s'exclouen els territoris no independents de parla francesa com ara Québec, Louisiana, Saint-Pierre i Miquelon, i sovint la Guaiana Francesa (en altres definicions s'inclou aquesta dependència).
Cal esmentar que el terme Iberoamèrica es refereix a les nacions on es parla el portuguès o el castellà, i sovint inclou a Portugal i a Espanya, i per tant, difereix en definició de "Llatinoamèrica". El terme Hispanoamèrica només inclou als països castellanoparlants d'Amèrica.
[edita] Divisions polítiques
[edita] Divisió política estricta
L'Amèrica Llatina està formada pels següents estats independents:
I les següents dependències:
de França
dels Estats Units
[edita] Amèrica Llatina com a regió geopolítica i econòmica
Per a algunes institucions internacionals, com ara les Nacions Unides i el Banc Mundial, tots els països al sud dels Estats Units, formen l'Amèrica Llatina, com una divisió regional geopolítica i econòmica del món (també anomenada "Amèrica Llatina i el Carib"), encara que a alguns països s'hi parli una altra llengua que no sigui d'origen llatí estrictament. Així, sota aquesta denominació els següents països, a més de la llista anterior, formen part de l'Amèrica Llatina: Bahames, Barbados, Belize, Dominica, Grenada, Guyana, Jamaica, Surinam, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Trinitat i Tobago i les dependències britàniques al Carib i a Sud-Amèrica (incloent-hi les Illes Malvines).
[edita] Economia
[edita] Renda Nacional Bruta
La taula mostra les dades de la Renda Nacional Bruta (RNB) i Renda Nacional Bruta per càpita per país, en ordre descendent de RNB.
| Economia d'Amèrica Llatina | ||
| Estat | RNB (Atlas) en milions | RNB per càpita |
| Mèxic | $703.080 | $6.770 |
| Brasil | $552.096 | $3.090 |
| Argentina | $142.338 | $3.720 |
| Veneçuela | $104.958 | $4.020 |
| Colòmbia | $90.626 | $2.000 |
| Xile | $78.407 | $4.910 |
| Perú | $65.043 | $2.360 |
| Equador | $28.783 | $2.180 |
| Guatemala | $26.945 | $2.130 |
| Guatemala | $26.945 | $2.130 |
| Costa Rica | $18.969 | $4.670 |
| República Dominicana | $18.443 | $2.080 |
| El Salvador | $15.613 | $2.350 |
| Panamà | $13.468 | $4.450 |
| Uruguai | $13.414 | $3.950 |
| Bolívia | $8.656 | $960 |
| Hondures | $7.321 | $1.030 |
| Paraguai | $6.752 | $1.170 |
| Nicaragua | $4.452 | $790 |
| Haití | $3.380 | $390 |
| Cuba | n.d. | n.d. |
| Renda Nacional Bruta 2004 segons el mètode d'Atlas, Banc Mundial | ||
[edita] Blocs comercials
Malgrat algunes similituds socioeconòmiques i culturals, els països es divideixen en distints blocs comercials:
- Mèxic forma part del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (en anglès, NAFTA) amb els Estats Units i el Canadà;
- L'Argentina, Brasil, Paraguai, Veneçuela i Uruguai formen part del Mercat Comú del Sud (Mercosur) amb Xile com a membre associat;
- Colòmbia, Equador i Perúformen part de la Comunitat Andina de Nacions (CAN).
El Mercosur i la Comunitat Andina de Nacions han iniciat un procès per tal d'integrar alguns aspectes de les seves polítiques comercials, i crear un bloc comercial sud-americà.
[edita] Demografia
Amèrica Llatina ofereix una amalgama d'ètnies que varia en la seva presència i percentatge d'un país a un altre, en funció de la seva història i els moviments migratoris. No obstant, es poden distingir quatre grans grups:
- Els països amb predomini de població mestissa; Mèxic, Centreamèrica, Equador, Paraguai, Colòmbia, Veneçuela i Xile
- Els de països amb predomini indígena de la seva població; Guatemala, Bolívia i Perú.
- Els de població d'origen predominantment europeu; Argentina i Uruguai.
- Els països amb predomini negre o mulat de la seva població; República Dominicana i Panamà
- El Brasil té una composició demogràfica una, amb una majoria europea (poc més del 50%), seguida de la població mulata i negra (ambdues conformant el 40%); la població indígena del Brasil representa menys del 5% de la població total. La demografia de Cuba té característiques similars, amb un percentatge considerable de població europea, mulata i negra.
La qüestió demogràfica, però, és un tema molt controvertible als diferents països llatinoamericans. Amb una història de fragmentació social basada en castes imposada per Espanya, Llatinoamèrica ha hagut de resoldre la desigualtat i trobar una identitat pròpia. Les dades etnogràfiques per tant, no són precises, i sovint són enfoscades pels prejudicis ètnics. Aquests són alguns exemples de les controvèrsies de la classificació ètnica:
- L'Argentina s'ha definit com un país ètnicament europeu en consideració de la massiva immigració europea del començament del segle XX (s'estima que 6 milions d'europeus hi van immigrar en aquella època). No obstant, un recent i controvertible estudi genètic de la Universitat de Buenos Aires ha establert que al voltant del 50% de la població argentina té un avantpassat amerindi [1]. Els censos oficials, però, fan la classificació ètnica segons el sistema de l'auto-adscripció; és a dir, pregunten a les persones si es consideren europeus, mestissos o amerindis. D'acord a l'auto-adscripció, més del 80% es considera europeu.
- Al Perú, tradicionalment un indígena que ha emigrat a les grans ciutats i que s'ha oblidat de les seves costums i la seva llengua, es converteix, quant a la classificació demogràfica oficial, en un mestís. Un avantpassat europeu, entre 256, és suficient per a que un indígena sigui considerat mestís. Per tant, d'acord a aquest sistema, la població peruana seria predominantment mestissa.
- Mèxic s'ha definit com un país mestís, i per tant hi ha una tendència "mestissadora" en el país. Els fills d'un estranger d'origen europeu que s'ha casat amb una mexicana (encara que ella sigui ètnicament d'ascendència europea) es consideren mestissos. Els fills d'un indígena amb una mestissa es consideren mestissos.
- A Xile, el 95% de la població és ètnicament mestissa. No obstant això, per les característiques fisiològiques predominants de la població, els xilens prefereixen considerar-se europeus.
Cal esmentar que Llatinoamèrica ha rebut onades d'immigrants de diverses parts del món. Encara que al país un grup ètnic sigui predominant, es poden trobar persones amb avantpassats japonesos a l'Argentina, libanesos a Mèxic, italians a Centreamèrica i sud-coreans al Brasil.
[edita] Llengües
Les principals llengües de l'Amèrica Llatina, en nombre de parlants, són el castellà (més de 300 milions de parlants) i el portuguès (185 milions de parlants) ambdúes amb reconeixement d'oficialitat als estats on es parlen. A més, és oficial el crioll haitià a Haití (amb gairebé 8 milions de parlants), el quítxua al Perú i Bolívia (10 milions de parlants), el guaraní a Bolívia i l'Argentina (amb 6 milions de parlants), i l'aimara a Bolívia (amb 2 milions de parlants). Gaudeixen de reconeixement com a llengües nacionals 62 llengües a Mèxic (moltes d'aquestes però, amb menys de 20.000 parlants). També tenen reconeixement diverses llengües ameríndies de Colòmbia, Equador i Veneçuela.
Altres llengües europees es parlen en els centres urbans o comunitats aïllades, llengües que hi van ser portades pels immigrants del segle XIX i XX principalment a l'Argentina, el Brasil, Mèxic, Veneçuela i Xile.
