Triangle (constel·lació)
De Viquipèdia
|
Triangulum |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Tri |
| Genitiu | Trianguli |
| Simbologia | Sicília |
| Ascensió recta | 2 h |
| Declinació | 30° |
| Àrea | 132 graus quadrats Posició 78ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
0 |
| Estrella més brillant | β Tri (Magnitud aparent 3,00) |
| Meteors |
Cap |
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +90° i −60° Durant Desembre es dóna la millor visibilitat |
|
Triangle (Triangulum segons la denominació en llatí de la Unió astronòmica Internacional) és una petita constel·lació amb tres estrelles de la tercera i quarta magnitud, formen un triangle allargat. És una de les 88 constel·lacions modernes, i també una de les 48 ptolemaiques.
Taula de continguts |
[edita] Fets notables
Triangulum no té estrelles de la primera magnitud. Les seves estrelles més brillants són β (magnitud 3,00) i α (magnitud 3,41).
[edita] Estrelles principals
[edita] Metallah (α Trianguli)
Metallah (α Trianguli) no és pas l'estrella més brillant de la constel·lació, però la seva posició a la cima del triangle (el seu nom significa precisament això en àrab) a fet que Johann Bayer li otorgui la designació α.
De magnitud aparent 3,41, Metallah és una sub-geganta blanca-groga distant 64 anys-llum, 13 vegades més lluminosa que el Sol i 1,5 vegades més massiva que aquest.
Metallah és una estrella doble: el seu company, indiscernible amb el telescopi, volta en el seu torn en sols 1,74 dies i no dista més que devers 0,04 ua.
[edita] β Trianguli
β Trianguli, amb una magnitud aparent de 3,00, és l'estrella més brillant de la constel·lació de Triangulum. És una sub-geganta, 4 vegades més gran que el Sol, 70 vegades més brillant, envoltada per un disc de pols.
És també una estrella doble, amb una companya (similar al Sol) que orbita a 0,3 ua per terme mig en 31,8 dies.
[edita] γ Trianguli
γ Trianguli, la tercera estrella de la constel·lació (magnitud 4,03), tanca el triangle. És una estrella blanca, devers 2 vegades més gran que el Sol, que volta molt ràpidament, en 12 hores, al menys a 200 km/s a l'equador.
γ Trianguli, δ Trianguli (magnitud 4,84) i 7 Trianguli (magnitud 5,25) aparentment molt pròximes sobre l'esfera celeste. En realitat, δ Trianguli està situat a 35 anys-llum del nostres sistema (per tant molt aprop), γ Trianguli a 118 i 7 Trianguli a 293. No tenen per tant res a veure l'una amb l'altra.
[edita] Altres estrelles
δ Trianguli és una estrella doble, els seus dos components són molt semblants al Sol. Estan separades per sols 0,1 ua.
ι Trianguli és també una estrella doble, formada per una estrella groga i una altra blava. Cada una d'aquestes estrelles és també doble.
R Trianguli és una estrella variable del tipus Mira (o Ceti i que oscila entre les magnituds 5,30 i 12,6 amb un període de 266,9 dies.
[edita] Taula de les estrelles de Triangulum
| Estrella | Magnitud aparent |
Magnitud absoluta |
Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| β Tri | 3,00 | 0,09 | 124 | A5III |
| Metallah (α Tri) | 3,42 | 1,95 | 64 | F6IV |
| γ Tri | 4,03 | 1,24 | 118 | A1Vnn |
| δ Tri | 4,84 | 4,66 | 35 | G0V |
| 6 Tri | 4,94 | 0,08 | 305 | F4V comp SB |
| 14 Tri | 5,15 | -0,25 | 392 | K5III |
| 7 Tri | 5,25 | 0,48 | 293 | A0V |
| 10 Tri | 5,29 | 0,13 | 350 | A2V |
| 12 Tri | 5,29 | 1,90 | 155 | F0III |
| R Tri | 5,30* | -2,70 | 1300 | M4IIIe-M8e |
| 15 Tri | 5,38 | 1,40 | 204 | M3III |
| ε Tri | 5,50 | 0,22 | 370 | A2V |
*màxim
Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos [1]
[edita] Objectes celestes
La constel·lació de Triangulum conté la galàxia espiral M33, anomenada molt justament anomenada Galàxia del Triangle. Es tracta de la tercera galàxia més gran del nostre Grup Local (les dues altres son la Via Làctia i la Galàxia d'Andròmeda.
Aquesta constel·lació conté també la nebulosa NGC 604 (situada dins M33), la més gran regió d'hidrogen ionitzat que es coneix, d'un diàmetre de 1.500 anys-llum, el cúmul obert C 0147+270, la galàxia espiral NGC 925 i també NGC 672 i IC 1727, dues galàxies distants aproximadament 18 milions d'anys-llum, però separades per tant sols 88.000 anys-llum. El quasar 3C 48, al nord de la constel·lació, fou un dels primers en ser descobert.
[edita] Història i mitologia
Segons els autors de la Wikipedia anglesa un dels primers noms de la constel·lació fou Sicilia, perquè Ceres, deessa patrona de Sicília, pregà a Júpiter de posar l'illa als cels.
En canvi pels de la francesa el Triangle figurava ja dins la llista de 48 constel·lacions de Ptolemeu a l' Almageste, i era una de les rares constel·lacions antigues (amb Balança que no provenia d'un mite i que era descrit amb una figura geomètrica.
A l'època grega, aquesta constel·lació portava el nom de Deltotron, el Delta (segurament el del Nil identificat amb la lletra grega Δ. Els romans conservaren aquesta denominació sota el nom de Deltotum.
