Serp (constel·lació)
De Viquipèdia
|
Serpens |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Ser |
| Genitiu | Serpentis |
| Simbologia | la Serp |
| Ascensió recta | Serpens Caput: 16 h Serpens Cauda: 18 h |
| Declinació | Serpens Caput: +10° Serpens Cauda: −5° |
| Àrea | 637 graus quadrats Posició 23ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
1 |
| Estrella més brillant | α Ser (Unukalhai) (Magnitud aparent 2,63) |
| Meteors | |
| Constel·lacions amb què limita |
Serpens Caput:
Serpens Cauda:
|
| Visible a latituds entre +80° i −80° Durant Juliol es dóna la millor visibilitat |
|
Serp (Serpens segons la denominació en llatí de la Unió Astronòmica Internacional) és una de les 88 constel·lacions modernes, i també fou una de les 48 ptolemaiques. Entre les constel·lacions modernes és l'unica que esta dividida en dues parts: Serpens Caput - que representa el cap de la serp – cap a l'oest i Serpens Cauda – que representa la coa – cap a l'est. Entre aquestes dues parts hi ha la constel·lació de Ophiuchus, el serpentari.
Taula de continguts |
[edita] Fets notables
Donat que Serpens es considera com a una sola constel·lació encara que separada en dues parts, l'ordre de la designació de Bayer és segons la lluminositat entre ambdues constel·lacions.
Només una de les estrelles de Serpens és més brillant que la tercera magnitud, per tant la constel·lació no és fàcil de veure. α Serpentis, anomenada Unukalhai, és a la part del cap. δ Sedrpentis, també al cap, és una estrella doble només a 27 anys-llum de la Terra. θ Serpentis, a la coa, és també doble.
Al cap hi podem trobar les estrelles α, β, γ, δ, ε, ι, κ, λ, μ, π, ρ, σ, τ, χ i ω Serpentis. A la coa hi ha les estrelles ζ, η, θ, ν, ξ, i ο Serpentis.
[edita] Estrelles principals
[edita] Unakalhai (α Serpentis)
L'estrella principal de Serpens, Unukalhai (α Serpentis), es troba al cap. És de la magnitud aparent 2,60. Es tracta d'una geganta taronja unes 15 vegades més gran que el Sol.
El seu nom deriva d'una frase àrab que vol dir « el coll de la serp ».
[edita] Altres estrelles
δ Serpentis, al cap, és una estrella doble que es troba a 210 anys-llum de la Terra. Aquests dos components son molt semblants, dues sub-gegantes blanques. Pareix ser que estarien separades més de 370 ua.
θ Serpentis, a la coa, és també doble i porta el nom d'Alya.
R Serpentis és una variable del tipus Mira, que evoluciona entre les magnituds 5,16 i 14 en 357 dies.
[edita] Taula de recapitulació de les estrelles de Serpens
| Étoile | Magnitud aparent |
Magnitud absoluta |
Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
Nom àrab |
|---|---|---|---|---|---|
| Unukalhai (α Ser) | 2,60 | 0,84 | 73 | K2III | عنق الحية |
| η Ser | 3,25 | 1,86 | 62 | K0III-IV | |
| μ Ser | 3,54 | 0,14 | 156 | A0V | |
| ξ Ser | 3,54 | 0,99 | 105 | F0IIIp | |
| β Ser | 3,65 | 0,29 | 153 | A3V | |
| ε Ser | 3,71 | 2,04 | 70 | A2Vm | |
| γ Ser | 3,85 | 3,62 | 36 | F6V | |
| κ Ser | 4,09 | -1,05 | 349 | M1III | |
| δ1 Ser | 4,20 | 0,16 | 210 | F0IV | |
| ο Ser | 4,24 | 0,68 | 168 | A2Va | |
| ν Ser | 4,32 | 0,45 | 193 | A0/A1V | |
| λ Ser | 4,42 | 4,07 | 38 | G0Vvar | |
| ι Ser | 4,51 | 0,66 | 192 | A1V | |
| ζ Ser | 4,62 | 2,79 | 76 | F3V | |
| Alya (θ1 Ser) | 4,62 | 1,59 | 132 | A5V | |
| ρ Ser | 4,74 | -0,68 | 395 | K5III | |
| σ Ser | 4,82 | 2,64 | 89 | F0V | |
| π Ser | 4,82 | 1,15 | 177 | A3V | |
| θ2 Ser | 4,98 | 1,77 | 143 | A5Vn | |
| MQ Ser | 5,06 | 3,09 | 81 | F8III-IV | |
| 36 Ser | 5,09 | 1,65 | 159 | A3Vn | |
| 10 Ser | 5,15 | 2,28 | 122 | A8IV | |
| τ1 Ser | 5,16 | -2,09 | 919 | M1III | |
| R Ser | 5,16 | -2,07 | 911 | M5IIIe-M9e | |
| δ2 Ser | 5,20 | 1,16 | 210 | F0IV | |
| d Ser | 5,20 | -0,63 | 479 | G0III+A6V | |
| ω Ser | 5,21 | 0,68 | 263 | G8III | |
| 16 Ser | 5,26 | 0,97 | 235 | K0p | |
| 3 Ser | 5,32 | -0,46 | 467 | K0III | |
| χ Ser | 5,34 | 1,11 | 228 | A0p Sr | |
| 6 Ser | 5,35 | 0,98 | 244 | K3III | |
| 60 Ser | 5,38 | 1,08 | 236 | K0III | |
| HR 6016 | 5,39 | -0,51 | 494 | K4III | |
| HR 6858 | 5,39 | -0,41 | 471 | K3III | |
| 25 Ser | 5,39 | -0,10 | 408 | B8III | |
| HR 5924 | 5,45 | -0,88 | 602 | M0III | |
| 11 Ser | 5,50 | 0,91 | 270 | K0III |
Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos [1]
[edita] Objectes celestes
La constel·lació de Serpens conté molts d'objectes celestes:
M5 és un cúmul globular, situat a 8º al sud-oest d'α Serpentis al cap. Aquest és un dels més bells del cel. Satèl·lit de la Via Làctia té un diàmetre de 500 anys-llum, la qual cosa el fa quasi una galàxia nana.
M16, la nebulosa de l'Aguila, és una nebulosa difosa il·luminada per una quinzena d'estrelles joves. Aquesta és una zona de formació estel·lar.
També hi trobam la nebulosa difosa NGC 6611 i els cúmuls oberts NGC 6604 i IC 4756.
[edita] Història i mitologia
Serpens és una constel·lació antiga, si bé la seva simbologia primera resta desconeguda. S'identifica a la mitologia grega amb la serp que revelà a Asclepi els secrets de la medecina. En conseqüència es representa sempre portada per Ophiuchus (el Serpentari), aquest és el que controla el poder de l'animal.
