Llop (constel·lació)
De Viquipèdia
|
Lupus |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Lup |
| Genitiu | Lupi |
| Simbologia | el Llop |
| Ascensió recta | 15 h |
| Declinació | −43° |
| Àrea | 334 graus quadrats Posició 46ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
3 |
| Estrella més brillant | α Lupi (Magnitud aparent 2,3) |
| Meteors | |
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +35° i −90° Durant Juny es dóna la millor visibilitat |
|
Llop (Lupus en llatí) és el nom que és dona a una petita constel·lació de l'hemisferi nord, situat baix la constel·lació de Lliura a l'oest de Scorpius i a l'est de Centaurus.
Taula de continguts |
[edita] Estrelles principals
[edita] α Lupi
L'estrella més lluminosa de la constel·lació del Llop és α Lupi, una geganta blava de magnitud aparent 2,30. Distant 550 anys-llum, la seva magnitud absoluta és -3,83, és aproximadament 2.800 vegades més brillant que el Sol i 18 cops més grossa.
α Lupi és una variable cefeida: la seva magnitud varia 0,03 amb un període de 0,259847 dies.
[edita] Taula de les estrelles principals
| Estrella | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| α Lup | 2,30 | -3,83 | 548 | B1.5III |
| β Lup | 2,68 | -3,35 | 524 | B2III |
| γ Lup | 2,80 | -3,40 | 567 | B2IV |
| δ Lup | 3,22 | -2,75 | 510 | B1.5IV |
| ε Lup | 3,37 | -2,58 | 504 | B2IV-V |
| ζ Lup | 3,41 | 0,65 | 116 | G8III |
| η Lup | 3,42 | -2,48 | 493 | B2.5IV |
| ι Lup | 3,55 | -1,61 | 352 | B2.5IV |
| φ1 Lup | 3,57 | -1,43 | 327 | K5III |
| κ1 Lup | 3,88 | 0,14 | 182 | B9V |
| c Lup | 3,97 | -0,03 | 206 | B9.5III-IV |
| ρ Lup | 4,05 | -0,84 | 310 | B5V |
| λ Lup | 4,07 | -1,41 | 407 | B3V |
| θ Lup | 4,22 | -1,28 | 411 | B2.5Vn |
| μ Lup | 4,27 | -0,48 | 291 | B8V |
| ο Lup | 4,32 | -1,16 | 408 | B5IV |
| τ2 Lup | 4,33 | -0,59 | 314 | A7:+L... |
| ω Lup | 4,34 | 0,10 | 230 | K4.5III |
| 2 Lup | 4,35 | -0,53 | 308 | K1II/III |
| σ Lup | 4,44 | -1,79 | 574 | B2III |
| φ2 Lup | 4,54 | -1,81 | 606 | B4V |
| d Lup | 4,55 | -1,07 | 434 | B3IVp |
| τ1 Lup | 4,56 | -2,95 | 1036 | B2IV |
| k Lup | 4,60 | -0,70 | 374 | A0V |
| g Lup | 4,64 | 3,42 | 57 | F5IV-V |
| ψ1 Lup | 4,66 | 0,28 | 245 | G8/K0III |
| π1 Lup | 4,72 | -1,20 | 497 | B5V |
| ψ2 Lup | 4,75 | -0,67 | 396 | B5V |
| HR 5364 | 4,78 | 1,49 | 149 | F0IV |
| π2 Lup | 4,82 | -1,10 | 497 | B5IV |
| e Lup | 4,83 | -0,89 | 454 | B3IV |
| HR 5967 | 4,90 | -1,14 | 527 | B6III/IV |
| 1 Lup | 4,91 | -2,81 | 1141 | F3III |
| HR 5943 | 4,99 | -0,34 | 380 | G8III |
| ν1 Lup | 4,99 | 2,32 | 111 | F8V |
| HR 5607 | 5,13 | -0,13 | 367 | G8III |
| ξ1 Lup | 5,14 | 1,21 | 200 | A3V |
| HR 5667 | 5,15 | -2,83 | 1284 | F:+... |
| b Lup | 5,22 | 0,72 | 259 | G6III |
| h Lup | 5,23 | 0,63 | 271 | G8/K0III |
| HR 5742 | 5,26 | -1,91 | 886 | K4III |
| υ Lup | 5,36 | 0,00 | 385 | Ap... |
| HR 5413 | 5,38 | 1,21 | 223 | A1V |
| c Lup | 5,38 | 1,27 | 216 | A2III |
| HR 5450 | 5,39 | -2,67 | 1337 | K0III |
| HR 5784 | 5,44 | -1,09 | 659 | M0III |
| HR 5595 | 5,45 | 0,30 | 350 | B3V |
| HR 5637 | 5,45 | -3,52 | 2026 | G2Ib/II |
| HR 5736 | 5,46 | -0,08 | 419 | B5V |
N.B. : Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hiparc [1]
[edita] Objectes celestes
Lupus es travessada per la seva part sud per la Via Làctia.
Aquesta constel·lació conté dos cúmuls oberts, NGC 5824 i NGC 5986, dos cúmuls globulars, NGC 5822 i NGC 5749, una nebulosa d'absorció, B 228, dues galàxies espirals i dues nebuloses planetàries NGC 5882 i IC 4406.
[edita] Història
El Llop és una constel·lació antiga. Pels grecs, es tractava d'un animal que el Centaure portava enfilat amb la seva llança. Formava part de les constel·lacions catalogades per Ptolemeu en el seu Almagest. L'any 1006 hi aparegué una supernova més brillant que Venus; es va poder observar durant 2 anys. Aquesta fou una de les quatre supernovae que s'han pogut observar en el curs de l'anterior mil·lenni (1006, 1054, 1572 i 1604).
Segons els registres durant alguns dies augmentà la brillantor de l'estrella fins a sobrepassar la de Venus, i arribant a ser comparable «al quart de la lluna plena», visible per tant en ple dia. Després l'esclat comença a disminuir, però l'estel restà observable durant més de dos anys. Molts de texts de tots els orígens (xinesos, japonesos, coreans, àrabs) i creïbles relaten l'aparició i l'observació d'aquesta estrella nova l'any 1006. O, curiosament, a Europa no serà esmentada fins al 1066, una data que coincideix amb l'any de la conquesta d'Anglaterra per Guillem de Normandia; una estrella com aquesta figura a la tapís de Bayeux que relata aquest esdeveniment històric. Les supernovae de 1006 i 1054 eren recents, i aquesta de 1066 fou pot ser inventada a posteriori com un signe diví de l'empresa de Guillem el conquistador.
