Aquari (constel·lació)
De Viquipèdia
|
Aquarius |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Aqr |
| Genitiu | Aquarii |
| Simbologia | l'aiguader |
| Ascensió recta | 23 h |
| Declinació | −15° |
| Àrea | 980 graus quadrats Posició 10è |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
2 |
| Estrella més brillant | Sadalsuud (β Aqr) (Magnitud aparent 2,9) |
| Meteors |
|
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +65° i −90° Durant Octubre es dóna la millor visibilitat |
|
Pel significat segons l'astrologia, vegeu: Aquari, un dels signes del Zodíac.
Aquari o Aquarius, l'aiguader, es una de les constel·lacions conegudes des la antiguitat, pertany al zodíac, el cercle per on corre aparentment el sol. Està en una regió anomenada, a vegades, el mar degut a la profusió de constel·lacions relacionades amb l'aigua: Cetus, Pisces, Eridanus, et coetera. A vegades, el riu Eridanus es descrit sortint del pot d'aigua d'Aquarius.
Si bé el Sol entra dins la constel·lació zodiacal de Aquari el 16 de febrer i surt l'11 de març, segons les creences tradicionals de l'astrologia, Aquarius correspon al signe astrològic del mateix nom que comença el 20 de gener i acaba el 18 de febrer.
Taula de continguts |
[edita] Presentació
Aquarius és una constel·lació bastant gran (la 10ena del cel), però només té algunes estrelles mitjanament lluminoses. S'hi troben algunes nebuloses planetàries remarcables. Les estrelles Sadalachbiah (γ Aqr), ζ Aqr, η Aqr, i π Aqr formen un asterisme anomenat l'Urna, que seria la gerra don vessen les aigües de la constel·lació.
[edita] Estrelles principals
[edita] Sadalsud (β Aquarii)
L'estrella més brillant de la constel·lació de Aquarius és Sadalsud (β Aquarii), amb només una magnitud de 2,9. És una supergeganta vermella i el seu feble esclat relatiu prové del seu allunyament; 612 anys-llum.
El seu nom provenen d'una expressió àrab que significa « la més sortada ». Aquesta designació d'estrelles “sortades” es compartida per dues estrelles més de la constel·lació: Sadalmelik i Sadalachbiah.
[edita] Altres estrelles
- Sadalmelik (α Aquarii), « l'estrella afortunada del rei », que es troba quasi exactament a l'equador celeste
- Sadalachbiah (γ Aquarii), « estrella afortunada de les coses amagades »
- Albali (ε Aqr)
- Ancha (θ Aqr)
- Situla (κ Aqr), una estrella doble
R Aquarii és una variable de tipus Mira, que evoluciona amb 385 dies entre les magnituds 5,4 i 9,59. És també una estrella simbiòtica, el seu company és una nana blanca que arrabassa poc a poc pars senceres de la seva escorça.
[edita] Estrelles notables i d'anomenada
| BD | F | Noms en altres designacions | magnitud aparent | magnitud absoluta | distància: anys-llum | tipus espectral | Comentaris | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| β | 22 | Beta Aquarii, Sadalsuud, Sadalsud, Sad es Saud, Sadalsund, Saad el Sund | 2,90 | −3,47 | 610 | G0Ib |
|
|
| α | 34 | Alfa Aquarii, Sadalmelik, Sadal Melik, Sadalmelek, Sadlamulk, El Melik, Saad el Melik, Ruchbah | 2,95 | -3,88 | 760 | G2Ib |
|
|
| γ | 48 | Gamma Aquarii, Sadachbia, Sadalachbia | 3,86 | 0,44 | 158 | A0V |
|
|
| δ | 76 | Delta Aquarii, Skat, Scheat, Seat, Sheat | 3,27 | − 0,18 | 160 | A3V |
|
|
| ζ¹,² | 55 | Dseta Aquarii | 3,65 | ζ² Aqr: 1,91. ζ¹ Aqr: 2,08 | 105 | F3IV, F6IV |
|
|
| c² | 88 | 88 Aquarii | 3,68 | −0,60 | 234 | K1III | ||
| λ | 73 | Lambda Aquarii, Hydor, Ekkhysis | 3,73 | −1,67 | 392 | M2IIIvar |
|
|
| ε | 2 | Èpsilon Aquarii, Albali, Al Bali | 3,78 | -0,46 | 230 | A1V |
|
|
| b¹ | 98 | 98 Aquarii | 3,96 | 0,48 | 162 | K0III | ||
| η | 62 | Eta Aquarii | 4,04 | 0,29 | 184 | B9IV-Vn | ||
| τ² | 71 | Tau2 Aquarii | 4,05 | -1,28 | 380 | K5III | ||
| θ | 43 | Theta Aquarii, Ancha | 4,17 | 0,33 | 191 | G8III-IV |
|
|
| φ | 90 | Phi Aquarii | 4,22 | 0,05 | 222 | M2III | ||
| ψ¹ | 91 | Psi1 Aquarii | 4,24 | 0,95 | 148 | K0III | ||
| ι | 33 | Iota Aquarii | 4,29 | 0,67 | 173 | B8V | ||
| b² | 99 | 99 Aquarii | 4,38 | -0,50 | 309 | K4III | ||
| ψ² | 93 | Psi2 Aquarii | 4,41 | -0,56 | 322 | B5Vn | ||
| k | 3 | 3 Aquarii | 4,43 | -1,24 | 445 | M3IIIvar | ||
| c¹ | 86 | 86 Aquarii | 4,48 | 0,67 | 188 | G8III | ||
| ω² | 105 | Omega2 Aquarii | 4,49 | 1,12 | 154 | B9V | ||
| ν | 13 | Ni Aquarii, Albulaan | 4,50 | 1,00 | 164 | G8III |
|
|
| π | 52 | Pi Aquarii, Seat | 4,66 | -2,84 | 1100 | B1Ve |
|
|
| ξ | 23 | Xi Aquarii | 4,68 | 0,99 | 179 | A7V | ||
| g | 66 | 66 Aquarii | 4,68 | -1,18 | 485 | K3III | ||
| b³ | 101 | 101 Aquarii | 4,70 | -0,26 | 320 | A0V | ||
| c³ | 89 | 89 Aquarii | 4,71 | -1,31 | 521 | A3IV: | ||
| μ | 6 | Mi Aquarii, Albulaan | 4,73 | 1,34 | 155 | A3m |
|
|
| ο | 31 | Òmicron Aquarii, Kae Uh | 4,74 | -0,60 | 381 | B7IVe |
|
|
| σ | 57 | Sigma Aquarii | 4,82 | 0,27 | 265 | A0IVs | ||
| A² | 104 | 104 Aquarii | 4,82 | -1,65 | 643 | G2Ib/II |
|
|
| χ | 92 | Khi Aquarii | 4,93 | -1,54 | 640 | M3III | ||
| ω¹ | 102 | Omega1 Aquarii | 4,97 | 1,91 | 134 | A7IV | ||
| ψ³ | 95 | Psi3 Aquarii | 4,99 | 0,58 | 249 | A0V | ||
| κ | 63 | Kappa Aquarii, Situla | 5,04 | 0,76 | 234 | K2III |
|
|
| d | 25 | 25 Aquarii | 5,10 | 0,76 | 241 | K0III | ||
| 47 | 47 Aquarii | 5,12 | 1,37 | 183 | K0III | |||
| 1 | 1 Aquarii | 5,15 | 0,77 | 245 | K1III | |||
| i³ | 108 | 108 Aquarii | 5,17 | 0,20 | 321 | Ap Si | ||
| 97 | 97 Aquarii | 5,19 | 0,88 | 237 | A3V | |||
| 94 | 94 Aquarii | 5,20 | 3,62 | 68 | G6/G8IV | |||
| υ | 59 | Ípsilon Aquarii | 5,21 | 74,2 | ||||
| i¹ | 106 | 106 Aquarii | 5,24 | 0,20 | 332 | B9V | ||
| 68 | 68 Aquarii | 5,24 | 0,68 | 266 | G8III | |||
| HR 8987 | 5,27 | 0,60 | 280 | K3III | ||||
| i² | 107 | 107 Aquarii | 5,28 | 1,21 | 212 | F2:V+... | ||
| 32 | 32 Aquarii | 5,29 | 1,04 | 231 | A5m | |||
| 41 | 41 Aquarii | 5,33 | 0,65 | 281 | K1III | |||
| 42 | 42 Aquarii | 5,34 | -0,52 | 484 | K1III | |||
| ρ | 46 | Ro Aquarii | 5,35 | -1,44 | ? 740; ? 743 | B8IIIMNp... | ||
| A¹ | 103 | 103 Aquarii | 5,36 | -0,91 | 585 | K4/K5III | ||
| e | 38 | 38 Aquarii | 5,43 | -0,75 | 561 | B5III | ||
| h | 83 | 83 Aquarii | 5,44 | 1,63 | 188 | F2V | ||
| 18 | 18 Aquarii | 5,48 | 2,07 | 157 | F0V | |||
| 21 | 21 Aquarii | 5,48 | -0,01 | 408 | K4III | |||
| 7 | 7 Aquarii | 5,49 | -0,84 | 602 | K5III | |||
| 12 | 12 Aquarii | 5,53 |
|
|||||
| 49 | 49 Aquarii | 5,53 | ||||||
| 77 | 77 Aquarii | 5,53 | ||||||
| 5 | 5 Aquarii | 5,55 | ||||||
| f | 53 | 53 Aquarii | 5,55 |
|
||||
| 30 | 30 Aquarii | 5,55 | ||||||
| 96 | 96 Aquarii | 5,56 | ||||||
| 26 | 26 Aquarii | 5,66 | ||||||
| τ¹ | 69 | Tau1 Aquarii | 5,68 | 260 | ||||
| 19 | 19 Aquarii | 5,71 | ||||||
| 44 | 44 Aquarii | 5,75 | ||||||
| h | h Aquarii | 5,76 | ||||||
| 50 | 50 Aquarii | 5,76 | ||||||
| 51 | 51 Aquarii | 5,79 | ||||||
| 35 | 35 Aquarii | 5,80 | ||||||
| 74 | 74 Aquarii | 5,80 | ||||||
| 15 | 15 Aquarii | 5,83 | ||||||
| 16 | 16 Aquarii | 5,87 | ||||||
| 60 | 60 Aquarii | 5,88 | ||||||
| 45 | 45 Aquarii | 5,96 | ||||||
| 2 | 2 Aquarii | 5,99 | ||||||
| 17 | 17 Aquarii | 5,99 | ||||||
| 39 | 39 Aquarii | 6,04 | ||||||
| 82 | 82 Aquarii | 6,18 | ||||||
| 70 | 70 Aquarii | 6,19 | ||||||
| 78 | 78 Aquarii | 6,20 | ||||||
| 11 | 11 Aquarii | 6,21 | ||||||
| 81 | 81 Aquarii | 6,23 | ||||||
| 100 | 100 Aquarii | 6,24 | ||||||
| 56 | 56 Aquarii | 6,36 | ||||||
| 20 | 20 Aquarii | 6,38 | ||||||
| 29 | 29 Aquarii | 6,39 | ||||||
| 58 | 58 Aquarii | 6,39 | ||||||
| 61 | 61 Aquarii | 6,40 | ||||||
| 37 | 37 Aquarii | 6,64 | ||||||
| 24 | 24 Aquarii | 6,66 | ||||||
| EZ Aquarii | 12,66 | 11,26 |
|
Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200
[edita] Objectes celestes
A Aquari hi podem trobar dues nebuloses planetàries: NGC 7009, l'anomenada nebulosa de Saturn a causa de la seva forma semblant a la del planeta, i al sud-est d’η Aquarii; i NGC 7293, la famosa nebulosa Hèlix, al sud-oest de δ Aquarii.
També hi podem trobar els cúmuls globulars M2 i M72. També s'hi troba M73, tradicionalment catalogat com a cúmul obert, però que estaria compost en realitat d'estrelles sense cap connexió entre elles. Hi ha dos punts radiants de meteorits a la regió de Aquari: els Eta Aquàrids (devers el 4 de maig) i els Delta Aquàrids (devers el 28 de juny), amb tots dos sumen uns 20 meteorits a l'hora.
[edita] Història
Com les altres constel·lacions del Zodíac, Aquarius és molt antiga. Sembla que era anomenada Daulo pels caldeus.
Aquarius ha estat identificat amb diferents personatges en el curs del temps; la mitologia més coneguda vol que sigui Ganimedes, un noi encisador del qual Zeus restà enamorat. El va dur al mont Olimp per servir de coper als déus; la Crater (la Copa) és de vegades identificada com a la seva.
Durant la dècada del anys 1960 es proclamà l' era d'Aquari, si bé sembla que no hi ha cap definició per les eres astrològiques, i l'era d'Aquarius podria començar o bé en el 2150, o bé en el 2660, segons la definició preferida.
