Tinció de Gram
De Viquipèdia
La tinció de Gram és un tipus de tinció diferencial empleat en microbiologia per a la visualització de bacteris en mostres clíniques. Deu el seu nom al bacteriòleg danés Christian Gram, que va desenvolupar la tècnica en 1844. S'utilitza tant per a poder referir-se a la morfologia cel·lular bacteriana com també per a primer pas en la diferenciació bacteriana, considerant-se Bacteri Gram-positiu als bacteris que es visualitzen de color violeta i Bacteri Gram-negatiu a les que es visualitzen de color rosa.
Taula de continguts |
[edita] Protocol
Hi ha sis passos que s'ha de seguir per a aconseguir la coloració, ja que comptem amb el bacteri diluït en una gota d'aigua i fixada amb un calor lleu.
- Fixar les cèl·lules amb calor
- Afegir Blau Violeta (Violeta de cristall) i esperar 30 segons. (Morats/Gram Positiu).
- Esbandir amb aigua.
- Afegir Lugol i esperar 30 segons.
- Esbandir amb aigua.
- Afegir alcohol i acetona.
- Esbandir amb aigua.
- Afegir Safranina i esperar 1 minut. (Rosades/Gram Negatiu).
- Esbandir amb aigua.
[edita] Explicació
El primer pas en qualsevol tinció ha de ser sempre la fixació amb calor. Després, en agregar el violeta de cristall, aquest ingressa a totes les cèl·lules bacterianes (tant Gram positives com Gram negatives).
El Lugol està format per I2 (iode) en equilibri amb KI (iodur de potassi), el qual està present per a solubilitzar el iode. El I2 entra en les cèl·lules i forma un complex insoluble en solució aquosa amb el violeta de cristall.
La mescla d'alcohol-acetona que s'agrega, serveix per a realitzar la decoloració, ja que en la mateixa és soluble el complex I2/violeta de cristall. Els organismes Gram-positius no es decoloren, mentres que els Gram-negativos sí ho fan Per a posar de manifest les cèl·lules gram-negatives s'utilitza una coloració de contrast. Habitualment és un colorant de color roig, com la safranina o la fucsina bàsica. Després de la coloració de contrast les cèl·lules gram-negatives són roges, mentres que les gram-positives romanen blaus.
La safranina pot o no utilitzar-se, no és crucial per a la tècnica. Serveix per a fer un tinció de contrast que posa de manifest els bacteris Gram-negatius. Al terme del protocol, els Gram-positius es veuran blau-violades i els Gram-negativas, es veuran roses (si no es va fer el tinció de contrast) o roges (si es va usar, per exemple, safranina)
[edita] Observacions
- Sempre que es realitze el protocol, és fonamental realitzar el tractament amb violeta de cristall abans de fer el tractament amb iode. El iode, en absència del violeta de cristall, té poca afinitat per les cèl·lules, per la qual cosa es perd en els successius esbandits
- El procés de decoloració no ha de ser extens, i ha de respectar-se el protocol quant al temps designat per als mateix. Així mateix, ha d'utilitzar-se poca aigua per a evitar la pèrdua de tinció dels Gram-negatius
- En treballar amb cultius de més de 24 hores, no es pot garantir la integritat de la paret cel·lular dels mateixos, i llavors el complex violeta de cristall/iode pot no ser retingut.
[edita] Utilitats
En l'anàlisi de mostres clíniques sol ser un estudi fonamental per complir diverses funcions:
- Identificació preliminar del bacteri causal de la infecció
- Utilitat com a control qualitat de l'aïllament bacterià. Els morfotipus bacterians identificats en el tinció de Gram es deuen correspondre amb aïllaments bacterians realitzats en els cultius. Si s'observen nombre més gran de formes bacterianes que les aïllades cal reconsiderar els mitjans de cultius emprats així com l'atmosfera d'incubació.
A partir del tinció de Gram poden distingir-se diversos morfotipus distints: Els cocs són de forma esfèrica. Poden aparéixer aïllats després de la divisió cel·lular (Micrococs), aparéixer per parells (Diplococs), formar cadenes (Estreptococs), o agrupar-se de manera irregular (Estafilococs).
Els bacils posseeixen forma allargada. En general solen agrupar-se en forma de cadena (Estreptobacils) o en palissada.
També poden distingir-se els espirals, que es classifiquen en espirils si són de forma rígida o espiroquetes si són blanes i ondulades. Si al contrari, posseeixen forma de "coma", o corbats, llavors se'ls designa vibrions.
[edita] Fonaments
Els fonaments de la tècnica es basen en les diferències entre les parets cel·lulars dels bacteris Gram-positius i Gram-negatius
La paret cel·lular dels bacteris Gram-positius posseeix una gruixuda capa de peptidoglicà, a més de dues classes de àcids teicoics: Ancorat en la cara interna de la paret cel·lular i unit a la membrana plàsmica, es troba el àcid lipoteicoic, i més en la superfície, l'àcid teicoic que està ancorat només en el peptidoglicà (també conegut com mureïna)
Al contrari, la capa de peptidoglicà dels Gram-negatius és prima, i es troba unida a una segona membrana plàsmica exterior (de composició diferent de la interna) per mitjà de lipoproteïnas. Té una capa prima de peptidoglicà unida a una membrana exterior per lipoproteïnes. La membrana exterior està feta de proteïna, fosfolípid i lipopolisacàrid.
Per tant, ambdós tipus de bacteris es tinyen diferencialment a causa d'aquestes diferències constitutives de la seua paret. La clau és el peptidoglicà, ja que és el material que confereix la seua rigidesa a la paret cel·lular bacteriana, i els Gram-positius el posseeixen en molta major proporció que els Gram-negatius
La diferència que s'observa en la resistència a la decoloració, se deu al fet que la membrana externa dels Gram-negatius és soluble en dissolvent orgànic, com per exemple la mescla d'alcohol/acetona. La capa de peptidoglicà que posseeix és massa prima com per a poder retindre el complex de violeta de cristall/iode que es va formar prèviament, i per tant aquest complex s'escapa, perdent-se la coloració blava. Però al contrari, els Gram-positius, en posseir una paret cel·lular més resistent i amb major proporció de peptidoglicans, no són susceptibles a l'acció del solvent orgànic, sinó que aquest actua deshidratant els porus tancant-los, la qual cosa impedeix que puga escapar-se el complex violeta de cristall/iode, i mantenint la coloració blava.
