Salvador Allende Gossens
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Salvador Allende Gossens (Valparaíso; 26 de juliol de 1908 - † Santiago; 11 de setembre de 1973), metge i polític Xilè. Va ser elegit president de Xile per al mandat de 1970 a 1976, que no va poder acabar a causa d'un cop d'estat el 1973. La seva mort es va produir durant l'assalt al Palacio de la Moneda, durant el que es va suïcidar.
[edita] Origen i família
L'origen dels Allende és basc. Els seus avantpassats arribaren a Xile durant el segle XVII, i començaren a destacar entre les famílies aristocràtiques a partir de la primera mitat del segle XIX. El més destacat de la família va ser el seu padrí Ramón Allende Padín “El Rojo”, radical i gran mestra de la maçoneria.
El seu fill Salvador Allende Castro també va ser radical i maçó. Va fer feina com a funcionari públic i notari del port de Valparaíso. Era conegut per el seu enginy, dots poètiques (igual que son pare), i el seu fanatisme per la xilenització de Tacna i Arica. Es va casar amb na Laura Gossens, dona molt hermosa i d'una gran religiositat, filla d'un immigrant belga i d'una dama penquista. Varen tenir sis fills: Alfredo, Inés, Salvador i Laura, i a la mort dels dos darrers tornaren a utilitzar el nom.
[edita] Inici en la política
En Salvador Allende va entrar al col·legi de Valdivia, on destacà per l'esment en el vestir (qualitat que li duraria tota la vida). Era l'encarnació del “pije” (el mes dretà que hi havia, en el vestir i en tot), les noies li deien el "pollo fino".
Va destacar també com a bon alumne i líder estudiantil, per a posteriorment fer el seu servei militar i entrar a estudiar medicina.
Per eixos temps s'assabenta d'idees socialistes. Serà catequitzat en elles per José Demarchi, vell sabater anarquista. Li les infon durant llargues converses, li presta llibres de Bakunin, Kropotkin, Lafargue, Malatesta. Inicia la seva vida política en el grup estudiantil de la Universitat de Xile, Avance, de tendència esquerrista. És expulsat del grup per les seves idees democràtiques, ja que quan un cop d'estat va treure del poder al president Juan Esteban Montero, i va implantar l'anomenada “República Socialista”, ell defèn la legalitat i constitucionalitat en la tribuna de Avance. L'expulsen per 395 vots contra 5. A l'any següent, funda el Partit Socialista en la seva ciutat natal, Valparaíso, grup en el qual es mantindria la resta de la seva vida.
Va ser ministre de salut del president Pedro Aguirre Cerda, encara que va haver de renunciar al seu lloc al parlament (guanyat l'any 1937 a Valparaíso). Escriu aleshores el seu llibre “La realidad medico social de Chile”.
Després de la mort d'Aguirre Cerda, torna al parlament. L'any 1945 és senador per Valdivia, Llanquihue, Chiloé, Aisén i Magallanes. L'any 1953, per Tarapacá i Antofagasta. El 1961, per Aconcagua i Valparaíso. L'any 1969, novament per Chiloé, Aisén i Magallanes.
La seva popularitat creix notablement. Els seus enemics dins del partit intenten treure'l de la vida política enviant-lo a les circunscripcions de Valparaíso i Aconcagua, on es creu impossible que guanye, perquè els vots de l'esquerra els controla Jaime Barros, comunista, metge dels pobres, qui detenta la butaca parlamentària. Allende triomfa sobrepassant al seu company i li dóna suficients vots per que surtin els dos electes. L'envien aleshores de tornada a un altra circunscripció electoral difícil; Aisén i Magallanes, on ningú li donava cap oportunitat. Però també va resultar vencedor.
Era el símbol nacional del socialisme moderat, exercint des de 1966 la presidència del Senat, de forma tan equilibrada que quan l'abandonà, fins i tot el diari El Mercurio, gran enemic seu li va retre homenatge.
Es va postular per primera vegada a la presidència de Xile el 1952, aconseguint un insignificant 5.4%, conseqüència en part, de l'escissió d'un sector del socialisme que va recolzar a Carlos Ibáñez i a la proscripció del comunisme.
| Presidents de Xile |  |
|---|---|
|
