Protocol de Kyoto

De Viquipèdia

El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic, auspiciat per l'ONU dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea, que té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emisions un 8% per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com es el cas de la Xina, l'Ìndia, o el Brasil, per citar-ne els més contaminants. El seu nom formal en anglès es Kyoto Protocol To the United Nations Framework Convention on Climate Change.

L'11 de desembre de 1997, els països industrialitzats es comprometeren en la ciutat de Kioto a executar un conjunt de mesures per reduir els gasos d'efecte hivernacle. Els governs signataris pactaren reduir en un 5,2% de mitjana de les emisions contaminants entre 2008 i el 2012, prenent com a referència els nivells del 1990. L'acord va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005 després de la ratificació per part de Rússia el 18 de novembre del 2004.

L'objectiu principal es lluitar contra els efectes del canvi climàtic. Segons les xifres de la ONU, es preveu que la temperatura mitjana de la superfície del planeta augmenti entre 1,4 i 5,8ºC d'aquí al 2100, encara que els hiverns siguin més freds i violents. Això es coneix com Escalfament global. "Aquests canvis repercutiran greument en l'ecosistema i en les nostres economies", senyala la Comisió Europea sobre Kyoto.

El compromís serà d'obligatori compliment quan ho ratifiquin els països industrialitzats responsables d'almenys, un 55% de las emisions de CO2. Amb la ratificació de Rússia el març del 2005, després d'aconseguir que la UE pagui la reconversió industrial rusa, així com la modernització de les seves instal·lacions, en especial les petroliferes, el protocol ha entrat en vigor.

Per la seva banda, el govern dels Estats Units (tant Bill Clinton, com amb George W Bush), es neguen a ratificar el protocol.