Producte interior brut
De Viquipèdia
El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és un dels mesuraments de la grandària de l'economia d'una regió. El PIB d'un país es defineix com el valor de tots els béns i serveis finals produïts per un país en un període específic de temps. Fins a la dècada de 1980 es preferia l'ús del Producte Nacional Brut (PNB), un altre mesurament gairebé idèntic al PIB. Per mesurar i entendre el concepte del PIB s'utilitza el mètode de les despeses: GDP = consum + inversions + despeses del govern + (exporacions − importacions). El «PIB per càpita» és el PIB dividit entre la població total de la regió. S'utilitza generalment com a mesura de la riquesa o benestar de la regió.
L'adjectiu «brut» fa referència la depreciació del capital. Sense la inclusió de la depreciació, el mesurament s'anomena «producte interior net». El consum i la inversió en l'equació són les despeses en béns i serveis finals. La diferència entre les exportacions i les importacions (o les exportacions acumulatives) ajusten el mesurament restant les despeses en productes i serveis proveïts per països estrangers i afegint la producció nacional, encara que sigui consumida a l'estranger.
Els economistes (des de Keynes) prefereixen dividir el consum en dues parts: consum privat i les despeses públiques atès que:
- el consum privat és una preocupació central de l'economia del benestar. La inversió privada i el comerç (en alguns models marcoeconòmics) es tradueixen en un increment en el consum privat a llarg termini;
- el consum públic (del govern) pot ser estudiat com a variable exògena; així es poden modelar diverses opcions de despeses governamentals en els models econòmics
Per tant, el PIB també és sovint expressat expressat com: GDP = C+ G + I + X − M en què:
- C és el consum privat
- G són les despeses del govern
- I és la inversió
- X són les exportacions
- M són les importacions.
Sota la premissa que el que produeix un país és el que ven, i per tant, la renda que rep, el PIB és considerat alhora un mesurament de la renda total d'un país. Aquesta equivalència, però, no és exacta, atès que s'han de considerar els estalvis i altres components de la inversió financera dels individus que no es tradueixen immediatament en producció.
Taula de continguts |
[edita] Components del PIB
- C és el consum privat (o les despeses del consumidor) en l'economia. Inclouen totes les despeses acumulades de les llars.
- I són les inversions empresarials en capital; per exemple la construcció d'una mina o la compra d'ordinadors i maquinaria. La inversió, per al PIB, és refereix específicament a la compra de productes no financers. La compra de productes financers es consideren estalvis en la macroeconomia.
- G és la suma de les despeses del govern en béns i serveis finals. Inclou els salaris dels funcionaris públics, la compra d'armament per a l'exèrcit i qualsevol altra despesa governamental. No inclou, però, cap transferència de pagaments (i.e. seguretat social, suport als desocupats, etc.).
- NX són les exportacions netes (X − M) de l'economia. El GDP mesura la producció d'un país i per tant inclou els béns i els serveis que consumeixen els estrangers i que són produïts nacionalment. Les importacions s'han de restar atès que s'inclouen com a despeses o inversions i no pas com a producció nacional.
El PIB mesura només els béns i serveis finals, és a dir, els béns i serveis que són adquirits pel consumidor final i que no són utilitzats com a recursos o entrades per a produir altres béns. Si s'inclouen els béns i els serveis intermedis, es comptaria dues (o més) vegades l'activitat econòmica en el PIB.
[edita] Mètodes de càlcul del PIB
Atès la equivalència teòrica entre producció, despesa i renda, hi ha tres mètodes equivalents per calcular el PIB:
- Mitjançant de la despesa: Es considera el PIB com la suma de totes les compres de béns i serveis finals d'una economia. És a dir, se n'exclouen els béns i serveis intermedis i els béns i serveis importats.
- Mitjançant el valor afegit: És la suma de valors afegits en les diferents etapes de producció d'un bé o servei en tots els sectors de l'economia.
- Mitjançant l'ingrés o renda: És la suma dels salaris (rendes del treball), els beneficis empresarials (rendes del capital) i els impostos menys les subvencions d'una economia.
[edita] Tipus de presentació
El valor total del PIB en moneda local, pot ser presentat de la següent manera:
- PIB nominal es refereix al valor total del diners gastat en el PIB a preus corrents (el valor de venda dels béns i serveis)
- PIB real fa un ajustament del valor del PIB nominal per descomptar els efectes de la inflació, i així estimar la quantitat real de béns i serveis que el conformen. Per tal de fer comparacions temporals, s'utilitza un any de referència o any base.
En la comparació del PIB de dos o més estats, s'utilitza una moneda base, sovint el dòlar nord-americà. Per tal de convertir el valor del PIB del moneda local a la moneda base s'utilitzen els següents mètodes:
- taxa de canvi: Aquest mètode converteix el valor dels béns i serveis utilitzant les taxes de canvi del mercat globals actuals.
- mètode d'Atlas: Aquest mètode utilitza el valor mitjà de la taxa de canvi del mercat dels últims tres anys, per tal de suavitzar les fluctuacions temporals del valor de la moneda
- paritat de poder adquisitiu (PPP, per les seves sigles en anglès): Aquest mètode fa un mesurament del poder intern efectiu i relatiu d'un productor o consumidor mitjà. El PPP estableix una taxa de conversió basat en la diferència de preus entre dos estats que s'utilitza en comptes de la taxa de canvi del mercat.
Usualment els països amb un PIB elevat, mostren poca varietat en el mesurament del PIB en base a taxes de canvi i el PIB PPP. Per contra, els països amb un PIB baix, poden tenir un PIB PPP molt més elevat. Aquest efecte es conegut com a Efecte Penn. El Banc Mundial prefereix l'ús del PIB amb el Mètode d'Atlas per fer comparacions de la fortalesa de les economies, mentre que altres institucions prefereixen l'ús del PIB PPP per comparar la capacitat de compra. Ambdós mesuraments són importants.
[edita] Observacions sobre la interpretació dels diversos càlculs del PIB com a mesurament del benestar
[edita] Interpretació del PIB total com a mesurament del benestar
El PIB, d'acord amb els economistes, no és un mesurament del benestar totalment fiable per les següents raons:
- No té en compte la depreciació del capital.
- Si una economia no realitzés la inversió necessària per substituir el capital productiu, el creixement actual del PIB seria a costa d'un menor creixement (o decreixement) del PIB futur.
- No té en compte les externalitats negatives.
- El PIB té en compte el creixement econòmic, però d'altra banda no té en compte els efectes negatius que comporta (i.e. contaminació ambiental). Els costos ecològics no es comptabilitzen en el càlcul del PIB. El creixement industrial sovint és acompanyat de greus danys al medi ambient, sobretot als països en vies de desenvolupament, i fins i tot als països desenvolupats, les lleis ambientals dels quals són molt limitades. La qualitat del medi ambient és part del benestar d'una nació.
- No té en compte la distribució de la renda dins del país.
- El PIB ens serveix per a comparar la grandària de dues o més economies, però no diu res sobre com hi està distribuïda aquesta riquesa.
- El PIB només comptabilitza les transaccions monetàries, és a dir les activitats del mercat organitzat.
- Les activitats productives de caràcter voluntari o el treball domèstic augmenten el benestar d'una economia i, no obstant, no es comptabilitza en el PIB. D'igual manera, l'economia oculta (no reportada al Ministeri d'Hisenda) o il·legal (com ara el narcotràfic) poden contribuir substancialment a l'economia total del país.
- El PIB no dóna cap valor a l'oci.
- Quan una nació és més rica, els ciutadans tenen més temps lliure o temps d'oci, el qual és un indicador de benestar social.
- Inclusió i falsa valoració dels "mals" i els "bens" dins del PIB.
- Hi ha activitats que disminueixen el benestar i no obstant augmenten el PIB. Per exemple, en una economia amb un alt índex de criminalitat, la despesa policial i de seguretat es comptabilitza dins del PIB però no la baixa criminalitat. Després d'una catàstrofe natural, el PIB d'un país creix per causa de les despeses dedicades a la reconstrucció de les zones afectades, pel govern i per la iniciativa privada, però el benestar social no serà millor que abans de la catàstrofe. De manera similar, les activitats industrials relacionades amb les guerres fan créixer el PIB ràpidament. Cap d'aquests dos factors (catàstrofes i guerres) impliquen que una nació hagi millorat el seu benestar, encara que el PIB s'hagi incrementat.
- El PIB no mesura el creixement sostenible. Un estat pot aconseguir un elevat PIB temporal per mitjà de la sobreexplotació dels seus recursos naturals o una assignació d'inversions inadequada.
- Si una nació decideix estalviar (com ho ha fet el Japó) el PIB disminuirà en comparació amb un altre estat que decideix desprendre (com ho han fet els Estats Units per mitjà del deute extern). L'estalvi no hauria de traduir-se en una "reducció de benestar".
[edita] Interpretació del PIB per càpita com a mesurament del benestar
Els no economistes sovint utilitzen el PIB per càpita exclusivament com a mesurament del benestar social d'un estat i per determinar quin estat té el "millor benestar". No obstant cal notar que el PIB per càpita és una mitjana aritmètica del valor total d'una economia. Com qualsevol altre terme mitjà, només expressa un valor intermedi que no necessàriament és representatiu de cadascú dels integrants de la regió i no expressa la variablitat de la renda i el benestar que perceben els ciutadans ni la distribució de la riquesa. Un PIB per càpita elevat pot ser representatiu d'una elevada producció industrial en mans de l'elit de la regió, mentre que la qualitat de vida de la majoria de la població és deplorable. A més del PIB s'han d'incloure altres mesuraments per determinar el benestar d'una regió com ara el Índex de Desenvolupament Humà i l'Índex de Gini.
