Web - Amazon

We provide Linux to the World


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Os Perinés - Biquipedia, a enziclopedia libre

Os Perinés

De Biquipedia

Os Perinés son una ralla monteriza situada á lo norte d'a Peninsula Iberica entre España y Franzia. S'estendilla á lo largo de 415 km dend'o Cabo de Creus (Mar Mediterranio) á l'este, dic'o Golfo de Bizcaia (Ozián Atlantico) á l'ueste. En a suya parti zentral tien una amplaria d'unos 150 km. En luengache corrién a parabra Perinés s'aplica á lo conchunto d'alteras sarras mugans ispano-franzesas.

Bista d'os Pirinés en una imachen de satelite
Enlarge
Bista d'os Pirinés en una imachen de satelite

En a ripa norte, en Franzia, transcorre por as rechions d'Aquitania y d'o Rosellón. En a ripa sur, en España, transcorren por o País Basco, Nabarra, Aragón y Cataluña. O chicot estau d'Andorra ye situato en os Perinés, entre España y Franzia.

Contenius

[Editar] Orichen etimolochico

A parabra Perinés prozede d'a mitolochica filla d'Atlas, Pirene. Seguntes os griegos, os Perinés recullioron o suyo nome de Pirene, una chobena d'a rechión á la que Ercules se lebó con er en un d'os suyos biaches.

Atra bersión dize que ye un antigo toponimo, d'orichen basco. Seguntes ista luenga, a ralla se clamó Ilene bos, que senifica "mons d'a Luna", ya que Ilene ye a Luna.


[Editar] Cheolochía

As carauteristicas cheolochicas más destacadas son a disimetría d'as bersans en o sentiu tranbersal, ye dizir que a suya pendién ye muito mas azentugada en a bersán franzesa que en a española, y a disimetría en o sentiu lonxitudinal: desziende de maniera suau enta l'Atlantico y de forma mas feriosa ent'o Mediterraneo.

Formatos mientres a Era Terciaria, con ocasión d'o gran doblamiento alpín-imalayo.

[Editar] Picos

Peña Forca
Enlarge
Peña Forca

Os picos mas destacaus d'ista ralla son:

[Editar] Perinés ozidentals

  • Ecaitza (1.404m)
  • A Rhune (900m)
  • Adi (1.503m)
  • Ortzanzurieta (1.570m)
  • Orhy (2.021m)
  • Pic d'Anie (2.504m)

[Editar] Perinés zentrals

Castiello d'Acher
Enlarge
Castiello d'Acher

Ordesa y Mon Perdiu

As Tres Marías
Enlarge
As Tres Marías
Pico Zelindro
Enlarge
Pico Zelindro

Pineta

Pico de Pineta bisto dend'a Bal de Pineta
Enlarge
Pico de Pineta bisto dend'a Bal de Pineta
  • L'Almunia Gran (3.134 m)

Chistén

  • Bachimala o Punta Schrader (3.177 m)
  • Punta Sabre (3.136)

Benás

  • Posets o Llardana (3.375 m)
  • Les Espades (3.332 m)
  • Pabots (3.121 m)
  • Gran Eriste (3.053 m)
  • Aneto (3.404 m)
  • A Maladeta (3.312 m)
  • Maldau (3.350 m)
  • Russell (3.205 m)
  • Margalida (3.241 m )
  • Tempestades (3.290)
  • Alba (3.118 m)
  • Mulleres (3.010 m)
  • La Forcanada
  • Ballibierna (3.067 m)
  • Perdiguero (3.222 m)
  • Gourgs Blancs (3.129 m)
  • Cabrioules o Cabrioles (3.116 m)
  • Malpás (3.109 m )
  • Salbaguardia (2.738)

Luchon

  • Spijeoles (3.066 m)
  • Gran Quayrat (3.060 m)
  • Pico Lézat (3.107 m)

[Editar] Perinés orientals

  • Mulleres (3.010 m)
  • Besiberri (3.030 m)
  • Punta Alta (3.014 m)
  • Colomers (2.930 m)
  • Montvallier (2.859 m)
  • Montsent (2.881 m)
  • Montcalm (3.080 m)
  • Pica d'Estats (3.140 m)
  • Pedrosa (2.948 m)
  • Pic de Serrère (2.911 m)
  • Puig Pedrós (2.914 m)
  • Pic de Carlit (2.921 m)
  • Tossa d'Alp (2.537 m)
  • Puigmal (2.909 m)
  • Pic de Llonzes (2.832 m)
  • Canigó (2.785 m)
  • Costabona (2.464 m)
  • Roc de France (1.449 m)
  • Noulos (1.257 m)
  • Alberes (975 m)


Se beiga tamién a lista de picos d'o Perineu aragonés

[Editar] Chelegars

Debiu á que a glaziazión d'a Era Cuaternaria afeutó á los Perinés de modo mas dezisibo que á las atras rallas españolas, esisten racadas de modelau chelegar dend'o Canigó dic'o pico d'Adi. A mayoría d'os autuals ibons son d'orichen chelegar. Güe diya os Perinés nomás poseyen chelegars de zirco u con chicotas luengas por denzima d'os 3000 m; Pico Os Moros, Comachibosa, Mon Perdiu y Maladeta.

[Editar] Rios

Ista ralla ye a cuna d'impotáns ríos: Adour, Garona, Nivelle, Tec, Tet, Aglí y Ande en a bersán franzesa, Bidasoa, Aragón, Galligo, Zinca, Esera, Segre, Ter, Llobregat, Muga y Flubia en a bersán española.

[Editar] Perineistas

Bels zentificos y montañers que han destacau en o estudio d'istas montañas son:

  • Louis Francois Ramond de Carbonnières. Naturalista. (1755-1827)
  • Franz Schrader. Cheografo. (Bordeus, 1844 - París, 1924)
  • Henry Russell. Conde Russell-Killough. (Tolosa, 1834 - Biarritz, 1909)

[Editar] Ozio

Ordesa
Enlarge
Ordesa

Ista ralla cuenta con grans espazios atrapaziaus ta l'ozio, á l'ofrir grans posibilidaz por a suya polideza y clima.

As instalazions t'a prautica d'a eslisadera son as que aprezisan d'un espazio más amplo y han modificau o emplego d'o sulero en l'altera montaña.

  • En Andorra: Ordino Arcalis, Pal Arinsal, Pas de la Casa-Grau Roig, Soldeu el Tarter.
  • En Franzia: La Pierre-st Martín, Artouste, Gourette, Luz Ardiden, Cauterets, Hautacam, Bareges, Gavarnie-Gédre, La Mongie, Piau Engaly, Saint Lary, Val Louron, Peyragudes, Luchon Superbagneres, Porte Puimorens, Ax-Les-Thermes, Font Romeu, Les Angles, Puyvalador, Formigueres, Puigmal 2600, Cambré d´Aze, Guzet, Les Mont d´Olmes, Ascou-Pailheres, Mijanes-Donezan.

[Editar] Enrastres esternos

Our "Network":

Project Gutenberg
https://gutenberg.classicistranieri.com

Encyclopaedia Britannica 1911
https://encyclopaediabritannica.classicistranieri.com

Librivox Audiobooks
https://librivox.classicistranieri.com

Linux Distributions
https://old.classicistranieri.com

Magnatune (MP3 Music)
https://magnatune.classicistranieri.com

Static Wikipedia (June 2008)
https://wikipedia.classicistranieri.com

Static Wikipedia (March 2008)
https://wikipedia2007.classicistranieri.com/mar2008/

Static Wikipedia (2007)
https://wikipedia2007.classicistranieri.com

Static Wikipedia (2006)
https://wikipedia2006.classicistranieri.com

Liber Liber
https://liberliber.classicistranieri.com

ZIM Files for Kiwix
https://zim.classicistranieri.com


Other Websites:

Bach - Goldberg Variations
https://www.goldbergvariations.org

Lazarillo de Tormes
https://www.lazarillodetormes.org

Madame Bovary
https://www.madamebovary.org

Il Fu Mattia Pascal
https://www.mattiapascal.it

The Voice in the Desert
https://www.thevoiceinthedesert.org

Confessione d'un amore fascista
https://www.amorefascista.it

Malinverno
https://www.malinverno.org

Debito formativo
https://www.debitoformativo.it

Adina Spire
https://www.adinaspire.com