Orde de Sant Joan de Jerusalem
De Viquipèdia
L'orde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com l'orde dels germans hospitalers, orde hospitalari o orde de Malta) va ser fundat amb fins benèfics i purament pietosos, per convertir-se després en un cos armat que va adquirir gran fama per les fetes bèl·liques en les quals va participar.
Els orígens d'aquest orde de cavalleria es remunten a l'any 1084, quan uns mercaders de la ciutat d'Amalfi, al regne de Nàpols, van decidir fundar un hospital per a pelegrins al costat de l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem sota l'advocació de Sant Joan Baptista. La proximitat d'aquest temple va fer que el nou orde rebés el nom d'Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem.
Després de la conquesta de la Ciutat Santa pels croats el 1099, el primer mestre de l'orde, Gerard de Sant Geniés, nascut a la Provença, que els documents citen indistintament com a fundador i prior, va decidir estendre l'obra per Palestina, Síria i Europa mateix, amb què va esquitxar d'hospitals la ruta del pelegrinatge a Terra Santa.
Es va adoptar la regla de Sant Agustí, l'hàbit negre i una creu de drap blanc amb vuit puntes, les vuit benaurances. L'orde de Sant Joan de Jerusalem es va convertir en una força militar que va intervenir contínuament contra els mahometans. No només això, sinó que, per la cobdícia d'alguns dels seus mestres, emprenia expedicions de conquesta per apoderar-se de terres i riqueses.
Però la dominació cristiana a Jerusalem va ser efímera: el soldà Saladí va conquistar la ciutat, però l'orde va conservar algunes fortaleses a Palestina i, juntament amb els templers, va continuar guerrejant. El 1291, el soldà Melec va emprendre una gran ofensiva per fer fora definitivament els cristians. L'exèrcit format pels ordes de Sant Joan de Jerusalem i el Temple va combatre ferotgement, però finalment no va quedar més remei que embarcar cap a Xipre.
Reorganitzat l'orde, va tornar a intentar la reconquesta de Palestina i fins i tot van arribar a prendre Damasc, però van haver de reembarcar-se.
L'orde desitjava una seu i va emprendre la conquesta de l'illa de Rodes, cosa que va aconseguir el 1310: va ser a partir d'aleshores que els hospitalers van començar a anomenar-se Cavallers de Rodes. Com que l'orde del Temple va ser dissolt i el seu gran mestre i els principals cavallers foren executats sota l'acusació d'heretgia, una bona part de les seves riqueses van anar a parar al de Sant Joan, que es va convertir en el més ric i opulent.
Després de perdre el domini de l'illa, novament l'orde havia de buscar un lloc on establir-se. El gran mestre hospitaler es va dirigir a l'emperador Carles I per sol·licitar-li que els cedís una terra on fixar-hi la residència. L'emperador els va oferir l'illa de Malta. Es va signar la cessió el 1530 i l'orde va prendre possessió de les illes de Malta, Gozo i Trípoli. L'orde de Sant Joan de Jerusalem, que ja començava a denominar-se com a orde de Malta, va armar galeres i no va cessar en la seva lluita contra les naus turques. Va ser una època d'incessants combats navals. Anys després, l'orde de Malta va participar en la batalla de Lepant.
Va anar transcorrent el temps i no van ser els turcs qui van expulsar els antics cavallers de Rodes de l'illa de Malta, sinó els francesos, una vegada que van enderrocar la monarquia de Lluís XVI i van establir la república. El dia 6 de juny de 1798 va ser l'últim del poder i l'opulència de l'orde hospitaler. Nomenat el general Bonaparte cap de l'expedició francesa a Egipte, es va presentar davant Malta, hi va desembarcar els seus soldats i es va apoderar de l'illa.
El gran mestre Ferdinand von Hompesch es va retirar a Trieste amb aquells que van voler seguir-lo; però, havent mort assassinat l'any 1801, es va proclamar protector de l'orde el papa Pius VII, que va nomenar gran mestre Bartolomeo Francesco Maria Ruspoli, el qual va establir la seva residència a Catània, una antiga població de Sicília.
El 1845 l'orde podia considerar-se virtualment dissolt, a mesura que en cada país existia i s'organitzava de distinta manera. Se'n considera el successor el Sobirà Orde de Malta, establert a Roma.
El seu nom complet és Sobirà Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta.
[edita] A Catalunya
A Catalunya l'orde de Sant Joan de Jerusalem va fundar i administrar nombrosos hospitals, com el de l'Espluga de Francolí (des de l'Edat Mitjana fins a l'any 1851), entre molts d'altres.
La Comanda dels Hospitalers incloïa reis i comtes en les seves files, convertint l'ordre en subjecte d'importants donacions, privilegis i concessions que van suposar la base del poder polític i econòmic que va assolir l'Ordre del Temple en els cent setanta-cinc anys que va durar el seu assentament a Catalunya.
Les comandes estaven habitades per frares que podien ésser cavallers, servents o sacerdots. El comanador era el cap de la comunitat de la comanda, tant en l'ordre administratiu, militar i religiós, i li corresponia l'administració dels drets i les propietats. Una part de les rendes, però, havien d'ésser transferides a Orient. Els béns de les comandes podien ser materials (terres, castells i molins...), i jurídics (drets senyorials i jurisdiccionals sobre diverses poblacions).
L'acumulació de riqueses, la pràctica de cerimònies secretes, la pèrdua de possessions a Orient com Sant Joan d'Acre (1291) varen fer entrar en descredit l'ordre, que finalment fou suprimida i les seves possessions i béns (de Catalunya, Aragó i Mallorca) lliurats a l'ordre de l'Hospital (a final del 1317).
D'aquesta manera l'ordre dels hospitalers va aconseguir una gran concentració de possessions que els va fer extremadament poderosos tant socialment i econòmicament com políticament. La comanda, però, amb el pas del temps va anar a menys, defenent només la jurisdicció de les cases i les terres que posseïen i administrant els béns dels templers.
