Nosferatu
De Viquipèdia
| '''Nosferatu- (títol original:Nosferatu, eine Sinfonie des Grauens.''' | |
 |
|
| Dirigida per | Friedrich Wilhelm Murnau |
| Escrita per | Henri Galeen, Basat a la novela Dràcula de Bram Stocker |
| Intèrprets | Max Schreck Gustav Von Wangenheim Greta Schröeder Georg Heinrich Schnell |
| Produïda per | Albin Grau Enrico Dieckman |
| Distribuïda per | Prana Film |
| Data d'estrena | 2 de març de 1922 |
| Duració | 106 minuts (segons la còpia) |
| Llengua | Alemany -Muda |
| Pressupost | |
| Pàgina IMDb (anglès) | |
Nosferatu (versió original en alemany Nosferatu, eine Sinfonie des Grauens) és un film alemany dirigit per Friedrich Wilhelm Murnau el 1922.
Taula de continguts |
[edita] Sinopsi
L’any 1838, Hutter, empleat d’una empresa immobiliaria de Viborg, es despedeix de la seva esposa Ellen per traslladar-se a un castell dels Carpats, on l’espera el seu propietari, el qual desitja comprar una finca a la ciutat d’en Hutter. El propietari del castell és el compte Dràcula. Desprès del llarg viatge, Hutter arriba al castell a on troba que rés era el que semblava...
[edita] El film
Nosferatu és un dels títols claus del cinema mut, que ha esdevingut mític, influint en àmbits tan heterodoxos com els video jocs i els còmics, entre d’altres, a on tant el nom com l’aspecte inquietant del personatge principal han estat emprats com a inspiració en nombroses ocasions; fet que li ha donat un indiscutible status d’icona popular. La seva petja en el cinema en general i en el gènere de terror en particular ha estat prou evident.
La pel·lícula no feu especials aportacions al llenguatge cinematogràfic en sí, essent un film molt auster, amb pocs moviments de camera (contrariament al film L’últim home, rodat dos anys desprès pel mateix Murnau, a on aquest escolliria un estil totalment dinàmic, bigarrat de complicats travellings) amb preferència per unes escenes d’exquisida composició, sovint emprant il·lustracions medievals o romàntiques, com les del il·lustrador alemany Georg Friedrich Kersting, com a referent inspirador. L’aportació principal de Nosferatu estaria més en la utilització de tots els elements narratius creats fins llavors pels seus contemporanis alemanys, i pel propi Murnau en films precedents- com els picats i contrapicats de camera extrems; la utilització dramàtica de les ombres, des dels efectes més evidents, fins a la gradació subtil i progressiva de pla a pla; la utilització de composicions d’escena a on les masses generen una subliminar atmosfera opressiva, etc.- amb una sensibilitat i gust extrems,, alhora que treballava el to narratiu amb una força lírica inèdita en un film de terror.
Nosferatu, contràriament a la resta de la major part dels films alemanys de l’època, enquadrats dintre del moviment derivat de l’expressionisme, utilitza molt més els escenaris naturals, en detriment dels interiors, fent que la natura (el vent, les onades del mar, la boira) sigui utilitzada no tan sols com a element estètic sinó descriptiu del moment psicològic que viuen els personatges.
Cal esmentar també l’aportació de l’esplèndid operador de camera Fritz Arno Wagner, responsable final de la qualitat fotogràfica del film.
[edita] La polèmica
El film està basat en la famosa novel·la Dràcula, escrita per Bram Stocker però la productora Prana (que només va rodar aquest film)la va rodar sense pagar cap dret d’autor., canviant, això si, el nom del Títol original. La vídua de Bram Stocker posà una denuncia a la productora alemanya i aquesta, enmig de la espectacular carrera comercial que estava tenint el seu film, es veié obligada a detenir la seva exhibició el 1923 i a destruir-ne totes les còpies existents, fet que ha complicat moltíssim la seva restauració.
Actualment, amb el que es conserva de Nosferatu, es pot ben bé afirmar que la seva bellesa misteriosa ha superat àmpliament el pas del temps.
Nosferatu fou escollida com la 5ª millor pel·lícula muda de tots els temps per silent era.
