Hamlet
De Viquipèdia
Hamlet és una tragèdia escrita en vers per William Shakespeare a començaments del segle XVII. Sembla que recull una llegenda danesa recollida per Saxo Grammaticus i adaptada per reflectir la realitat anglesa de l'època. És una de les obres més conegudes del seu autor i un dels clàssics de la literatura universal. El seu protagonista, que dóna títol a l'obra, ha esdevingut un arquetip clàssic.
[edita] Argument
El rei de Dinamarca mor i la seva vídua es casa amb el germà del monarca (Claudi). Hamlet no accepta aquesta unió i a més a més descobreix gràcies a l'esperit del seu pare que els dos havien planejat l'assassinat del rei. Hamlet jura venjança a l'espectre.
Ofèlia, filla del cortesà Poloni, està enamorada de Hamlet però aquest no pot correspondre-li per la tasca que té encomanada. Ella pateix en creure'l boig.
Per fer que Claudi confessi, Hamlet contracta uns actors que representen un drama que representa amb fidelitat l'assassinat del rei, fent avergonyir la reina.
Claudi envia Hamlet a Anglaterra, demanant a dos servents que l'assassinin en el viatge, pla que el príncep descobreix. Tornat ja a casa, s'acosta a la cambra de Claudi per matar-lo, assassinant en el seu lloc a Poloni.
Ofèlia, plena de dolor, se suïcida llençant-se al riu. El seu germà Laertes vol matar Hamlet i el repta a un combat amb espases. Tots dos resulten malferits davant els ulls de tota la cort. Durant el dol, la reina beu per accident un vi enverinat destinat a Hamlet. Aquest aconsegueix que Claudi també el begui.
L'obra acaba, doncs, amb tots els personatges rellevants morts reforçant el seu caràcter tràgic.
[edita] Trets significatius
Hamlet encarna el dubte, entre l'amor cap a la seva mare i la lleialtat deguda al pare, entre les seves pors i el deure de venjar el rei mort, entre l'amor i les seves obligacions. Aquest caràcter complex és un dels principals atractius de l'obra.
L'acció tràgica té elements còmics, com els diàlegs entre els servidors, que fan de contrapunt. Denuncia la corrupció del país i l'escassa frontera entre realitat i aparença, tema típic del barroc. Un altre tema barroc que apareix és la mort, omnipresent a l'obra. La majoria de representacions del protagonista el mostren interrogant un crani en el moment de clímax.
Els personatges es mostren sobretot a partir dels monòlegs que fan, on expliquen els seus problemes i anticipen accions futures. És una tragèdia, doncs, més reflexiva que no pas d'accíó, tot i el gran nombre d'esdeveniments que tenen lloc a la cort.
Shakespeare va introduir elements per distreure el públic, com espectres, batalles, conspiracions i trames secundàries. Aquest és un tret de tota la seva producció, que fa que les seves representacions tinguin diversos nivells de lectura.
