Far
De Viquipèdia
El far consisteix en una edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum, per mitjà d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat. Serveixen com a ajuda a la navegació marítima i per avisar de perills en la costa o entrades de ports.
L'origen de la paraula far es deu a la construcció en l'illa de Pharos en front de la ciutat d'Alexandria a l'antic Egipte d'una torre d'uns 134 metres d'alçada amb un foc al damunt per guiar a les naus.
La concentració eficient de la llum des de una font omnidireccional com la del tipus usada en els fars requereix unes lents de un diàmetre molt gran. Això comportava unes lents molt gruixudes i pesades fins a l'aparició de les lents fresnel, el diseny de les quals va permetre la construcció de grans lents i de un punt focal més curt sense el pes i el volum de les anteriors.
Per conservar l'energia la llum és concentrada de dues maneres
- verticalment la llum es concentrada en un feix horitzontal
- horitzontalment la llum és concentrada en una o dues direccions, però la rotació de la làmpara fa que es vegi en tot l'horitzó.
Els fars estan codificats nacional i internacionalment amb un número en els llibres de fars, en ells es descriuen el seu nom, la seva situació i posició en latitud i longitud, l'alçada del focus lluminós sobre el nivell del mar, la seva forma i color, el tipus de llum: color, agrupacions, intensitat i duració en el temps de les llampades; i la longitud nominal de la llampada.
