Esquerra Republicana de Catalunya
De Viquipèdia
| Esquerra Republicana de Catalunya | |
|---|---|
 |
|
| Partit polític català | |
| President | Josep-Lluís Carod-Rovira |
| Secretari general | Joan Puigcercós |
| Fundació | Març del 1931 |
| Seu | C/ Villarroel, 45 08011 Barcelona |
| Ideologia | Independentista i socialdemòcrata |
| Diputats | 21 diputats al Parlament de Catalunya 1 diputat al Parlament Europeu |
| Partit europeu | Aliança Lliure Europea |
| Publicació oficial | Esquerra Nacional |
| Lloc web | www.esquerra.cat |
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és un partit català que es defineix d'esquerra socialdemòcrata, favorable a la independència de Catalunya i dels Països Catalans.
Taula de continguts |
[edita] La fundació
El partit va ser fundat a la Conferència d'Esquerres celebrada els dies 17-19 de març de 1931 al carrer Cros del barri de Sants de Barcelona, per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català juntament amb diverses entitats republicanes de caràcter local d'arreu del Principat.
[edita] L'hegemonia republicana
Amb Francesc Macià i Llussà com a líder, va guanyar les eleccions el mateix any, i Macià va proclamar la República Catalana, en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), tot i que aviat va haver de conformar-se amb un Estatut d'Autonomia, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya que va passar a presidir.
El 1934, Lluís Companys tornà a declarar una República Catalana. L'intent va ser ràpidament avortat per l'exercit espanyol, Companys detingut i empresonat, i el govern suspès, en el que històricament s'ha anomenat els Fets del sis d'octubre.
La implantació al País Valencià es produí en 1934, a Castelló de la Plana amb el nom d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), encapçalat per Gaietà Huguet qui posteriorment donà suport a un procés de convergència amb Esquerra Valenciana.
[edita] La guerra civil
El 1936, Esquerra va formar part del Front Popular que va guanyar les eleccions. Companys va tornar a assumir el govern de la Generalitat, però es va trobar aviat amb l'alçament militar que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. A més, el govern català també es va veure pressionat a nivell intern pels diversos grups que li donaven suport: anarquistes, comunistes i trotskistes.
[edita] Guerra civil i postguerra
Després de la Guerra, Esquerra va ser il·legalitzada, i va ser l'últim partit català en ser legalitzat durant la transició democràtica.
[edita] L'actualitat
Actualment, el president del partit és Josep-Lluís Carod-Rovira i el secretari general és Joan Puigcercós. Té 21 diputats al Parlament de Catalunya, 1 al Parlament europeu, 8 al Congrés de Diputats espanyol i 5 regidors a l'Ajuntament de Barcelona.
Actualment, el partit està implantat a tots els Països Catalans tret de la Franja de Ponent, en gran part gràcies als darrers resultats electorals del Principat, i també, per un fort rellançament, durant aquest últims anys, al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses.
També manté, una vinculació directa amb les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), pel que fa als temes que afecten a la població juvenil.
La seva publicació és la revista Esquerra Nacional i utilitza, indistintament, la senyera estelada amb triangle blau i l'estrella blanca i la senyera estelada amb triangle groc i l'estrella roja.
