Josep-Lluís Carod-Rovira

De Viquipèdia

Josep-Lluís Carod-Rovira
4rt Conseller en Cap
Al càrrec
29 de novembre de 2006 – actualitat
Precedit per	President de la Generalitat Pasqual Maragall
Succeït per	continua en el càrrec
President d'Esquerra
Al càrrec
Juliol de 2004 – present
Precedit per	Jordi Carbonell
Secretari General d'Esquerra
Al càrrec
1996 – 2004
Precedit per	Àngel Colom
Succeït per	Joan Puigcercós
Naixement	17 de maig de 1952 Cambrils (Baix Camp)
Partit polític	Esquerra Republicana
Professió	Filòleg
Lloc web: www.carod.cat

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) és un polític català, president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de 2004.

Llicenciat en Filologia Catalana, va ser Tècnic superior de planificació lingüistica de la Generalitat (1981-1988) i cap de serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona del 1982 al 1984.

Militant del PSAN (Partit Socialista de Alliberament Nacional) des de 1970, va ser empresonat al 1973 per la seva pertinença a l'Assemblea de Catalunya. El 1977 deixa el PSAN, i el 1980 encapçala la candidatura de Nacionalistes d'Esquerres a la circumscripció de Tarragona. El 1986 abandona aquest partit i publica el seu article "Crida nacional a ERC", que propugna la renovació de l'històric partit republicà cap a tesis clarament independentistes. Entra a militar a ERC, on aconsegueix l'acta de diputat del Parlament de Catalunya el 1988. Al congrés de Lleida de 1989, Carod presenta la seva candidatura a Secretari General, però la retirà a la segona volta per permetre que s'imposin les tesis independentistes al partit, de la mà d'Àngel Colom.

L'any 1996, Colom protagonitza una escissió d'Esquerra, que dóna lloc al Partit per la Independència, abans del congrés de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec pel que Carod és elegit com a home de consens. El 1999 i el 2003 encapçala la candidatura d'ERC al Parlament de Catalunya. És nomenat Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya arran del pacte entre Esquerra, el PSC-CpC i ICV-EUiA després de les eleccions de novembre de 2003. Després de tan sols dos mesos després de prendre possessió del càrrec, en presenta la dimissió, quan es va saber que havia mantingut una reunió amb membres d'ETA quan ja era Conseller en Cap. Tot i que inicialment planteja la possibilitat que passés a ser conseller sense cartera, finalment acaba abandonant el govern per passar a ser candidat d'ERC a les eleccions espanyoles, en les quals aconsegueix l'acta de diputat, tot i que la rebutja en favor del valencià Agustí Cerdà. El juliol de 2004, durant el Congrés Nacional -celebrat a Lleida-, és escollit president del partit, en substitució de Jordi Carbonell.

És l'autor dels assaigs Rovira i Virgili i la qüestió nacional (1984), Marcel·lí Domingo, de l'escola a la República (1988), Tornar amb la gent (1997), Jubilar la Transició (1998) i El futur a les mans (2003).

Enllaços externs

• Josep-Lluís Carod-Rovira