Esquí alpí
De Viquipèdia
L'Esquí alpí (o esquí de descens) és una modalitat d'esquí, que consisteix en lliscar sobre pendents coberts de neu amb esquís llargs i estrets subjectats a cada peu.
L'esquí alpí va evolucionar de l'esquí de fons quan les infraestructures dels remuntadors va construir-se a les estacions de muntanya per remuntar als esquiadors fins al capdemunt de les pistes, permetent gaudir diverses vegades del descens de pistes que d'una altra manera seria massa cansat de pujar. Així doncs, l'esport és popular allà on la combinació de neu, pistes d'esquí i suficient infraestructura turística pot ser construïda, és a dir, parts d'Europa, Amèrica del Nord i Japó.
La principal dificultat tècnica a la que s'han d'enfrontar els esquiadors és simplement com controlar la direcció i velocitat del seu descens. Normalment, els principiants fan servir la tècnica de la falca, per girar i parar, enfocant un o tots dos esquís cap a l'interior però els esquiadors més avançats fan servir mètodes més difícils però també més elegants i ràpids. A mesura que els esquiadors tenen més confiança, s'enfronten a pistes més llargues, amb més pendent i més desiguals a velocitats més altes.
[edita] Esquís alpins
Són els esquís llargs i estrets que els esquiadors es subjecten als peus per practicar l'esquí. Aquest té el patí més estret que l'espàtula i la cua, els cantells esmolats i la sola llisa.
