Empirisme

De Viquipèdia

L'empirisme (del grec empíria o empeireia, que significa: "experiència) és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al s.XVIII que és tadicionalment considerat com a oposat al racionalisme.

S'inscriu dins de la filosofia moderna (s.XVII-XVIII), que té com a principal problema l'estudi dels origens i límits del coneixement (epistemologia). Segons els empiristes, aquest coneixement prové de l'experiència i està limitat per aqueista.

Alguns dels seus representants més importants fóren Aristòtil, Sant Tomàs d'Aquino, John Locke i David Hume.

[edita] Tesis

• L'experiència és l'origen, possibilitat i límit de tot coneixement. Per tant...
  • No podem conéixer amb seguretat els objectes de la metafísica (Déu, Jo, món extern) ni considerar aquesta com una ciència, ja que mai els hem percebut com a una realitat.
  • Rebutjen l'existència d'idees innates.
• L'únic criteri que ens permet distingir el veritable del fals és l'evidència de la dada sensible. Sé que una idea és veritat quan puc dir de quina impressió prové (principi de la còpia).
• La raó per sí mateixa no pot produir cap coneixement: és com un full en blanc que s'ha d'anar omplint amb les dades que rebem de l'experiencia. Es a dir, es rebutja l'existència d'idees innates.
• El pensament és la combinació de les idees originades per l'experiència.
• Totes les impressions que rebem són canviants i variables.

és una merda l'e,perimsa no serveix ap res

[edita] Vegeu també

• David Hume
• John Locke
• Epistemologia
• Bach
• Mozart
• Haydn
• Vivladi

[edita] Enllaços externs

• L'Empirisme.
• Teoria de l'empirisme.