Edgar Degas
De Viquipèdia
Edgar Degas (París, 19 de juliol de 1834 - † 27 de setembre de 1917) mestre d'origen francès, destacà com a pintor i escultor. És conegut per la seva visió particular sobre el món del ballet, en què capturà escenes subtils i belles, reconegut per les seves obres en pastel i considerat un dels fundadors de l'Impressionisme. Fou molt afeccionat a la fotografia.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fou el fill primogènit del matrimoni format per Laurent-Pierre Auguste de Gas (aquesta és la versió correcta del cognom que l'artista modificaria més tard) banquer de professió, i Célestine Musson, casats l'any 1932. El pare pertanyia a una noble família bretona que s'havia traslladat a Nàpols durant la Revolució Francesa; la seva mare Célestine era originària de Nova Orleans (Estats Units) i la seva família es dedicava a la producció de cotó.
Fou batejat amb el nom de Hilaire Germaine Edgar de Gas, i passà la seva primera infància a le Rue Saint-Georges, a prop del jardí de Luxemburg. La seva mare va morir l'any 1847 quan ell tenia només tretze anys; aquesta pèrdua el va afectar enormement.
Va servir a l'exèrcit durant la Guerra Franco-prusiana per a la defensa de París com a membre de la Guàrdia Nacional, tenint aixi poc temps per a pintar (1870).
No es va casar mai i durant els seus últims anys va "deambular sense rumb pels carrers de París".
[edita] Estudis
L'any 1845 ingresà com a deixeble al liceu Louis-le-Grand (París), on conegué Henri Rouart, amic que l'acompanyaria durant tota la seva vida.
El 1853, ingressà a l'estudi del pintor Fèlix Joseph Barrias, molt famós a la seva època, i paral·lelament realitzà còpies al Louvre.
Potser no satisfet amb l'ensenyament de Barrias, decideix anar a clase amb en Louis Lamothe, pintor de temes històrics i deixeble d'Ingres. Durante dos años copió bajo la tutela de su maestro un buen número de obras, preparándose para el concurso de la Escuela de Bellas Artes.
El 1855 aconsegueix ingressar a l'École des Beaux-Arts, la institució francesa més prestigiosa en el terreny de les belles arts. Uns mesos després abandona l'Ècole per a realitzar un viatge pel seu compte a Itàlia.
Resideix a Itàlia durant tres anys, dedicant-se a copiar les pintures dels grans mestres del Renaixement, les escultures clàssiques, els frescos de Rafael i el treball de Miquel Àngel a la Capella Sixtina, obres que seran les principals motivacions del pintor.
El 1874 visita el seu germà René a Nova Orleans, on realitza diversos treballs dedicats al tema familiar. L'any següent retornà a París i promogué la primera exposició d'art Impressionista, en la qual Degas mostrà els seus treballs.
[edita] Estil artístic
Tot i ésser considerat um pintor impressionista, certament mai va emprar les característiques d'aquest moviment i en desaprovava els treballs. No obstant, és més adequat ubicar-lo en l'Impressionisme que en qualsevol altre moviment.
Tenia el seu propi estil, influenciat per Ingres i per les pintures d'estampes japoneses, a més de realitzar diverses obres dedicades a la Història com Els joves aspartans, amb clara influència de la pintura holandesa. Durant els seus primers anys de pintor també pintava retrats individuals o en grup tals com La família Bellini. També li agradava representar la tensió entre l'home i la dona.
En la dècada dels 60 començà a dedicar-se a fer obres que en la seva majoria representaven dones treballadores (bugaderes, planxadores, etc.), axí com cantants d'òpera i ballarines. Continúa fent les seves pintures històriques que li donaven un toc realista a l'obra.
Realitzà pintures com La place de la concorde de les que es digué en l'època que semblaven ser fotografia. Mostrava els personatges des d'angles ben inusuals. A partir de 1870 abandonà la representació de retrats individuals i es dedicà més als quadres representatius de la vida social.
Durant la seva vida, la seva obra fou reconegda i admesa per a ser exposada al Saló del Louvre, malgrat alguns cops ha estat criticada i titllada de controvertida. No deixà deixebles, però influí en pintors com Jean-Louis Forain, Mary Cassatt, Walter Sickert o Toulouse-Lautrec.
Moltes de les seves escultures no les mostrà en vida i foren descobertes després de la seva mort.
[edita] Obra
- Fi d'Arabesque, (1877) pastel de 65 x 36 cm, actualment es troba a París, Musée d'Orsay.
- Cotxe als Carretons, (1877-1880) oli sobre tela, 66x 81 cm, actualment es troba a París, Musée d'Orsay.
- Ballarines, (1883) pastel de 64,5 x 50,8 cm actualment es troba a Dallas, Museum of Art.
- Dona Banyant-se, (1883) pastel o monotip repassat a pastel, 19 x 41 cm actualment a París, Musée d'Orsay.
- Després del Bany, (1884) pastel, 50 x 50 cm, actualment a San Petersburgo, Museu Estatal de l'Ermitage.
- Retrat de Mary Cassatt, (1884) oli sobre tela, 71,4 x 58,7 cm, actualment a Washington, National Portrait Gallery, Smithsonian Institution.
- Les Planxadores, (1884) oli sobre tela, 76 x 81,5 cm, actualment es troba a París, Musée d'Orsay.
- La Banyera, (1886) pastel, 60 x 83 cm, actualment es troba a París, Musée d'Orsay.
- Dona assecant-se el peu, (1886) pasel, 54,3 x 52,4 cm, actualment es troba a París, Musée d'Orsay.
- Paissatge a la vora del Mar, (1892)monotip en color a l'oli i pastel sobre paper, 27 x 36 cm, actualment es troba a Neuchâtel, Musée d'Art et d'Histoire.
- El Pentinat, (1892-1895) oli sobre tela, 114 x 146 cm, actualment a Londres, National Gallery.
- Dona assecant-se el coll, (1898) pastel, 62,5 x 65 cm, actualment a París, Musée d'Orsay.
- Ballarines entre Bastidors, (1897) pastel, 67 x 67 cm, actualment a Moscú, Museu de Pushkin.
- Ballarines a la Barra, (1900) oli sobre tela, 130 x 96,5 cm, actualment es troba a Washington, The Phillips Collection.
