Cir II el gran

De Viquipèdia

Cir II el gran fou rei d'Anshan, rei dels perses i rei de reis del imperi persa. Va néixer vers el 600 aC i va accedir al tron al tomb dels 40 anys. En circumstancies desconegudes va assolir la direcció de les tribus perses que tenia fins aquells moments el seu cosí Arsames. Va establir llavors la seva capital a Pasargada. El seu nom en grec fou Κvρος i en antic persa Koros o Kurus (que potser voldria dir "com el sol")

Cir II fou el fill i successor de Cambises I i d’una princesa mede de nom Mandana, filla d'Astíages de Mèdia, que per tant era el seu avi. Cir va tenir dos fills, Cambises (rei Cambises II) i Smerdis; i varies filles, de les quals la mes coneguda es Atossa que es va casar amb Darios I el gran i fou mare de Xerxes I de Pèrsia.

El jove Cir fou incitat per un personatge que segons Heròdot fou el general mede Harpagos i segons Nicolau de Damasc fou el persa Oebaras, a rebel·lar-se contra el seu avi i es va proclamar independent. Vers el 550 aC Astíages es va decidir a atacar al seu net, però després d’obtenir dos victòries, el seu exèrcit fou derrotat per Cir prop de Pasargada i l’exèrcit mede es va retirar. Tot seguit Cir va ocupar Ecbatana; l’exèrcit meda es va amotinar i va fer presoner al rei Astíages i el va entregar a Cir. Aquest es va fer amb tot el poder. Segons Ctsies el rei fou assassinat pel magnat persa Oebaras, sense coneixement de Cir, al tornar de la satrapia de Barcània que suposadament havia governat. Així vers el 549 aC es va acabar l’imperi mede i Cir II el gran va establir l’imperi persa agafant el títol únic de "Rei de Pèrsia" vers el 546 aC en lloc del de rei d'Anshan i rei dels medes i perses. Els països sotmesos als medes es van unir voluntàriament als perses (Hircània, Pàrtia i probablement Armènia). La frontera amb Lídia era a Capadòcia que pertanyia abans als medes. D’acord a la crònica de Nabonid Cir era rei d'Elam, el que pressuposa que aquest regne fou conquerit o sotmès abans del 550 aC.

Astíages, el rei enderrocat, era aliat de Nabonid de Babilònia, Cressus de Lídia (fill d'Aliates II de Lídia i per tant cunyat d'Astíages) i Amasis II d'Egipte. Cir va derrotar al rei de Lídia a Pterios a la riba del Halys i el va fer presoner i va ocupar la capital Sardes, acabant amb el regne de Lídia el 546 aC. Heròdot diu que Cir va perdonar a Cressus però la crònica de Nabonid fa esment de que el rei de Lídia fou executat. Després va conquerir les ciutats de Jònia i altres ciutats del oest d'Àsia i es va dirigir al est del imperi. Segons la inscripció de Bishutun va ser a Drangiana, Ària, Coràsmia, Bactriana, Sogdiana, Gandhara, Sattagídia i Aracòsia. Aquestes conquestes perses es van produir entre el 546 aC i el 540 aC i aquestos països foren incorporats al imperi. El rei de Bacriana es anomenat a les fonts gregues com Amorgos o Amorges; s'esmenten algunes dinasties locals que van subsistir sota soberania persa entre les que cal destacar la dels Shatiya a la Coràsmia.

El 538 aC Cir va derrotar a Nabonid a Opis i va ocupar Babilònia el 29 d'octubre. Una inscripció babilònica fa esment d’una sagnant victòria persa. Cir va assumir el títol de rei de Babilònia, Sumèria (Summer) i Accàdia (Akkad) i dels quatre cantons del mon. A la inscripció de Behistun es fa un llistat dels reis que li pagaven tribut o eren els seus vassalls. Després de la conquesta Cir va fer una declaració que es va escriure en una gerra d’argila coneguda com el cilindre de Cir, en el que es fa esment de les seves victòries i actes pietosos, i es documenta el seu llinatge reial (la família dels Aquemènides). Aquest cilindre fou descobert a Babilònia el 1879 i es avui dia al Museu Britànic. El cilindre també incloïa un catàleg de mesures politiques: tolerància religiosa, abolició de l’esclavitud, llibertat d’elecció de la professió, i expansió del imperi. El cilindre esmenta també la submissió dels reis de tendes, que es refereix a reietons nòmades d'Aràbia; el reis de palaus es refereix a reis de Fenícia i Síria.

L’imperi fou organitzat en satrapies governades per uns funcionaris anomenats sàtrapes que gaudien d’ample autonomia. Dins cada satrapia hi havia territoris tribals, regnes o petits estats, i territoris administrats directament. Els seus habitants tenien obligacions diferents, des el pagament d’un petit tribut al subministrament de materials, soldats, maquines de guerra i altres. Proveir de soldats al rei era obligació gairebé per tots.

La tolerància religiosa fou general i la protecció de les religions locals li van permetre obtenir el suport de molts pobles. Els jueus, exiliats a Babilònia, van poder tornar al seu país i reconstruir el temple de Jerusalem, i van demostrar tant d’afecte al rei que el van considerar messies (rei nomenat per deu), essent l’únic gentil que ha rebut aquest tracte (al Tanakh). Els jueus el van designar amb el nom de Koresh. Cir era probablement zoroastrià i els mags ocupaven llocs rellevants a la cort.

Va morir el 4 de desembre de 530 aC (anteriorment la seva mort es va datar el 529 aC), quant tenia uns setanta anys, en lluita contra la tribu dels masagetes, que vivien a l’estepa al actual Uzbekistan, i eren d’arrel escita. Primer Cir va derrotar al rei masageta Espargapises que fou fet presoner i es va suicidar, però després la mare d’aquest, Tomiris, va aconseguir d’aturar-lo. Fou enterrat a Pasargada. El va succeir el seu fill gran Cambises II de Pèrsia.