Casa Batlló
De Viquipèdia
La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, i està situat en el número 43 del Passeig de Gràcia de Barcelona, l'ampla avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample
De fet, la Casa Batlló, es el resultat de la reforma total d’una antiga casa convencional construïda l’any 1877 per Emili Sala Cortés. Josep Batlló i Casanovas, un industrial tèxtil, li encarregà a Gaudí una renovació total de l'immoble i Gaudí va comença pensant en una reforma de façana, però finalment va fer una reorganització total dels espais, amb mes ventilació i iluminació natural; va afegir dos pisos les golfes i els característics balcons dissenyats amb formes entrellaçades corbades.
El projecte d'Antoni Gaudí, fortament qüestionat per les autoritats municipals de l’època, es de l’any 1904 i es va construir entre 1905-1907. Varen col·laborar amb Gaudí: en la realització de la façana els arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver, els metal·listes Germans Badia, els fusters Casas i Bardés, el ceramista Sebastià Ribó i els Tallers Pelegrí realitzadors dels vitralls.
El mes destacat es, sens dubte la façana, considerada una de les mes espectaulars i brillants del mon; combina la pedra, el ferro forjat i la ceràmica policromada. La part central de l'edifici, de ceràmica policromada, insinua una superficie d'un llac amb nenúfars amb suaus ondulacions i reflexes produits pels vidres i ceràmica en trencadís. La part superior de l'edifici recorda l'esquena arquejada d’un drac o un camaleó, a on les teules ceràmiques son les escames.
El seu costat esquerra, puja inclinat en el seus darrers pisos, creant una asimetria respecte al costat dret, molt mes escairat. Sembla ser que Gaudi ho va voler així per respectar la fesomia de la Casa Ametller (al seu costat) que acava en forma triangular. Sota aquesta taulada tant especial, es troben unes grans golfes similars a les construides a la Casa Bellesguard. Gaudi perfecciona en aquets edifici aquesta tècnica que també farà sevir a la Pedrera amb un resultat espectacular. La teulada té una torre amb la creu de quatre braços típica de Gaudí.
A l'interior trobem un pati recobert de ceràmica progressivament més clara a mida que baixem des del terrat fins a la planta baixa per aconseguir una il·luminació lo més uniforme possible.
El primer pis es diferent i a on Gaudi va posar una especial atenció amb una interesant disposició dels sostres, una decoració molt elaborada, jugant amb llums i ombres als diferents espais i amb unes peces d'un dibuix molt cuidat. La façana aqui es de pedra amb una galeria on les finestres tenen formes ondulades i totalment diferents i els pilars adopten formes d'ossos amb articulacions.
Seleccionada com una de les millors obres de l’any 1906 per l’Ajuntament de Barcelona.
[edita] Utilització
Inicialment, als baixos s'establí la botiga fotogràfica Lumière, uns anys més tard, la productora cinematogràfica Pathé Frères i finalment la Galeria Syra, adequada per l'arquitecte Pere Ricart Biot i decorada per Alexandre Circi.
La família Batlló va vendre l'immoble el 1954 a la Sociedad Iberia de Seguros, que entre 1960 i 1970 va dur-hi a terme una restauració de les xemeneies i el 1992 restituí les portes exteriors de la planta baixa. Aquesta societat d'assegurances va vendre l'edifici el 1994 a la familia Bernat.
La Casa Batlló va acabar de ser restaurada, primer per l'equip d'arquitectura Josep Maria Botey i Associats S.L. i després per Joan Bassegoda i Nonell. L'any 1995 s'inagurà la reforma que convertí 1830 m2 (soterrani, plantes baixa i primera) en un espai més disponible per a actes socials.
Protegida pel Catàleg Patrimonial de Barcelona des del 1962, la Casa Batlló va ser declarada Monument històrico-artístic d'Interès Nacional el 1969 i igualment catalogada com a Patrimoni Mundial per la UNESCO al juliol de 2005.
|
|||
|
· Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica · |
|||
