Modernisme català
De Viquipèdia
El modernisme català és un estil arquitectònic que es desenvolupa a Catalunya, i principalment a Barcelona, al llarg d'uns 20-30 anys, entre 1885 i 1920. Aquest moviment sorgeix del cansament de l'estètica neogòtica, neoromànica i neoclàssica de meitat del s. XIX i precedirà el racionalisme arquitectònic dels anys 20 i 30 del s.XX. Encara que és part d'un corrent general que sorgeix a tota Europa (vegeu modernisme), a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat.
A la vegada que es produeix el Modernisme a Catalunya, es produeix a gran part d'Europa i certs punts del continent americà. Els moviments paral.els més significatius seràn; Arts & Crafts al Regne Unit, Liberty a Itàlia, Jugendstil a Alemanya, Art Nouveau a Bèlgica (Victor Horta) i França (Guimard), Sezesion (Otto Wagner) a Àustria...etc.
A la fi del segle XIX sorgeixen a Europa tendències arquitectòniques que trenquen amb els criteris tradicionals i busquen noves formes d'edificar amb la intenció del segle XX, que donen gran rellevància a l'estètica. Aquest moviment és conseqüència de la Revolució Industrial, que ha anat arrelant en els diversos països, i dels avanços derivats d'ella, com l'electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor, que han canviat completament la forma de viure de la població i han originat un creixement de les ciutats, en les quals s'han anat establint indústries que regenten un nombre creixent de burgesos. El modernisme és, doncs, un estil urbà i burgès.
El modernisme rebutja l'estil poc atractiu de l'arquitectura industrial de la primera meitat de el segle XIX, i desenvolupa nous conceptes arquitectònics basats en la Naturalesa i el moviment, que s'instrumentalitzarà amb els materials de construcció i les tècniques tradicionals pròpies catalanes ( sobretot la volta catalana), en les formes dels edificis i en les figures de les seves façanes. Els arquitectes i els seus escultors col·loquen en l'exterior dels edificis ocells, papallones, fulles i flors a manera d'elements decoratius, ja sigui com figures adossades o a com ornament de la pedra o ceràmica. També es col·loquen figures de grandària major, animals fabulosos o persones, i en les cornises elements de ceràmica de color. Les finestres i les balconades disposen de reixes de ferro forjat, que són llaurades artísticament i contenen motius inspirats en la Naturalesa.
El desenvolupament del modernisme és fomentat a Catalunya per la burgesia, que se sent catalana i és culta i sensible a l'art, és per això que sorgeixen casos de mecenatge per part de l'alta burgesia catalana ( com és el cas del comte Güell amb Antoni Gaudi ). Aquesta burgesia veu en aquesta nova arquitectura la manera de satisfer les seves ànsies de modernització, d'expressar la seva identitat catalana, i de posar de manifest de manera discreta la seva riquesa i la seva distinció. A més a més es dona la circumstància que en ser enderrocades les muralles de Barcelona ( que transcorríen pel que desprès seràn les rondes de la ciutat ) i fer-se efectiva la construcció de l'eixample barceloní fins a unir els diferents municipis de la plana, es posa definitivament en marxa el creixement de la ciutat prenent la dimensió a partir d'aleshores de gran ciutat, i restant-ne com a conseqüència d'això un gran nombre de testimonis d'aquella febre urbanitzadora i constructora.
Dentre els més de 100 arquitectes que realitzaren edificis d'estil modernista català, en destaquen sobretot tres: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. Moltes de les obres seves han estat catalogades per la UNESCO com Patrimoni Comú de la Humanitat.
