Alfredo Di Stefano
De Viquipèdia
Alfredo Di Stéfano Laulhé (Barracas. Buenos Aires. Argentina.
4 de juliol de 1926), ha estat un jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol 
Se'l considera com un dels millors jugadors argentins de tots els temps i una de les figures legendàries i mítiques de la història del futbol per la seva velocitat i tèncica amb la pilota.
La Saeta Rubia, com se'l coneixia popularment, va defensar les samarretes dels equips sudamericans de River Plate, Huracan i Millonarios de Bogotà i posteriorment a Europa les del Real Madrid i l'Espanyol de Barcelona.
Va actuar 29 vegades en la selecció argentina i 31 amb l'espanyola.
[edita] Trajectòria en clubs de terres de parla catalana
| Periode | Club | Condició | Titols assolits |
|---|---|---|---|
| 1964-1966 |  RCD Espanyol |
Jugador | - |
| 1966 | RCD Espanyol |
Entrenador | - |
| 1967-1968 |  Elx CF |
Entrenador | - |
| 1970-1974 |  València CF |
Entrenador | Lliga (1) |
| 1976-1977 |  CE Castelló |
Entrenador | - |
| 1979-1980 | València CF |
Entrenador | Recopa d'Europa (1) |
| 1986-1988 | València CF |
Entrenador | - |
Història
L'any 1953 va venir a Espanya amb una situació de fitxatge poc clara, El Futbol Club Barcelona havia avançat diners al River Plate, però els directius del Real Madrid amb negociacions amb el Millonarios de Bogotà, asseguraven tenir els drets sobre el seu contracte. La intervenció de les instàncies oficials del futbol espanyol van proposar que jugués una temporada a cada club alternativament. Finalment el president del Barça Enric Martí Carreto va dimitir i la comissio gestora del club va renunciar al jugador. La versió del Real Madrid, (decissió voluntària del FC Barcelona), difereix amb la del Barça que denuncia pressions dels organismes oficials i del règim més indentificat amb l'equip madrileny que amb el català. Aquest episodi és considerat per molts històriadors del futbol com l'inici de l'exacerbada rivalitat entre blaugranes i blancs
Després de triomfar plenament en les files del Real Madrid, on va aconseguir 5 Copes d'Europa i cinc títols de pichichi de la lliga espanyola. Del 1963 al 1965 va jugar amb l'Espanyol.
L’any 1998, la Federació Internacional de Futbol (FIFA) el va escollir, junt amb altres nou grans jugadors, per a ingressar en l'anomenat Saló de la Fama d'aquest organisme.
Els seus passos en la Direcció Tècnica
Després de retirar-se es va dedicar a la conducció tècnica, dirigint equips com l'Elx, Boca Juniors, València, Reial Madrid, Sporting de Lisboa, Rayo Vallecano, Castelló i River Plate.
En la seua carrera com tècnic va aconseguir un Campionat Nacional amb Boca Juniors, un Campionat Nacional amb River Plate, una Lliga espanyola i una Recopa d'Europa amb el València i una Supercopa d'Espanya amb el Reial Madrid.
