Actini
De Viquipèdia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| General | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom, símbol, nombre | Actini, Ac, 89 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sèrie química | Actínids | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Grup, període, bloc | 3, 7 , f | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Densitat, duresa Mohs | 10070 kg/m3, sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aparença | Platejat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pes atòmic | (227) uma | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi mitjà† | 195 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi atòmic calculat | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi covalent | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi de Van der Waals | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Configuració electrònica | [Rn]6d17s2 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estats d'oxidació (òxid) | 3 (neutre) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estructura cristal·lina | Cúbica centrada en les cares | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estat de la matèria | Sòlid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt de fusió | 1323 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt d'ebullició | 3473 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de vaporització | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de fusió | 62 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pressió de vapor | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Velocitat del so | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Informació diversa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Electronegativitat | 1,1 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Calor específica | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat elèctrica | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat tèrmica | 12 W/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1er Potencial d'ionització | 499 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2on Potencial d'ionització | 1170 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. †Calculat a partir de distintes longituds d'enllaç covalent, metàl·lic o iònic. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'actini és un element químic de símbol Ac i nombre atòmic 89. És una de les terres rares i dóna nom a una de la sèries, la dels actínids.
Taula de continguts |
[edita] Característiques principals
És un element metàl·lic, radioactiu de color platejat. A causa de la seva intensa radioactivitat brilla en la foscor amb un llum blavosa. L'isòtop Ac-227 que es troba, només en traces, en els minerals d'urani, és un emissor de partícules α i β amb un període de semidesintegració de 21,773 anys. Una tona de mineral d'urani conté prop de 0,1 g d'actini. El seu comportament químic és molt semblant al de la resta de les terres rarament i particularment al del lantà.
[edita] Aplicacions
La seva radioactivitat és de l'orde de 150 vegades la del radi, fent-lo útil com a font de neutrons; al marge d'això, no té aplicacions industrials significatives. L'Ac-225 s'empra en medicina en la producció de Bi-213 per a radioteràpia.
[edita] Història
L'actini (del grec aktís, aktînos, raig lluminós), va ser descobert el 1899 pel químic francès André-Louis Debierne que el va obtindre de la pechblenda. El 1902 va ser descobert, de forma independent, per Friedrich Otto Giesel.
[edita] Abundància i obtenció
Es troben traces d'actini (Ac-227) en minerals d'urani, però comunament s'obtenen petites quantitats (de l'orde de mil·ligrams) bombardejant Ra-226 amb neutrons en un reactor nuclear. El metall s'obté per mitjà de la reducció del fluorur d'actini amb vapor de liti a 1100-1300 ºC.
[edita] Isòtops
L'isòtop radioactiu Ac-227 és l'únic que es troba en la naturalesa i és el més estable de la trentena d'isòtops identificats amb un període de semidesintegració de 21,773 anys, seguit de l'Ac-225 (10 dies) i Ac-226 (29,37 hores). La resta d'isòtops tenen períodes de semidesintegració inferiors a les 10 hores i la majoria d'ells menors d'un minut. L'Ac-228, de la sèrie del Th-232 es coneix com a mesotori 2.
L'Ac-227 aconseguix l'equilibri amb els seus productes de desintegració transcorreguts 185 dies, desintegrant-se posteriorment d'acord amb una període de semidesintegració de 21,773 anys.
[edita] Precaucions
L'Ac-227 és extremadament radioactiu i tenint en compte els seus potencials efectes sobre la salut, és tan perillós com el plutoni. La ingesta, inclús en petites quantitats, pot causar danys molt greus.
