Vinland

De Viquipèdia

Reconstrucció actual d’una aldea vikinga a Amèrica del Nord

Vinland va ser el nom donat pels víkings a la zona del Golf de Sant Llorenç, Nova Brunswick i Nova Escòcia, en l'actual Canadà. L'àrea va ser explorada per iniciativa de Leif Eriksson a partir de Leifbundir, una colònia establerta al voltant de l'any 1000 en la costa nord de Terranova (actual Canadà). L'ocupació de Leifbundir va ser precària i va durar només una dècada però va representar el primer contacte de Europa amb Amèrica, prop de 500 anys abans dels viatges de Cristòfor Colom.

[edita] Primeres exploracions

L'exploració de Vinland va ser efectuada pels víkings establerts en les colònies de Groenlàndia i motivada per l'escassesa de recursos que es donava en aquesta regió. Les colònies eren en certa mesura apropiades per a l'ocupació humana però presentaven desavantatges com el clima fred, escassetat de fusta com material de combustió i de construcció o falta de fonts accessibles de ferro. Per a suplir aquestes mancances, Leif Eriksson, fill d'Eric el Roig, fundador de la colònia de Groenlàndia, va prendre la iniciativa d'explorar l'àrea circumdant.

Els primers viatges van revelar descobriments prometedors en un continent de clima relativament més benigne i replet de recursos essencials de supervivència. Però a més de Vinland (terra de les vinyas), Leif Ericsson va descobrir també Markland (la costa del Labrador), Straumfjord i Helluland (costa aquest de la Illa de Baffin), relatades en les sagues (un gènere literari víking) com llocs ideals per a la criatura de ramats. No obstant això, la costa aquest de l'actual Canadà se situava a més de 1000 milles marítimes de Groenlàndia, el que suposava almenys tres setmanes de viatge en vaixell. Donada la impossibilitat de viatjar a no ser en l'estiu, i a causa de les condicions climàtiques difícils, Leif Eriksson ràpidament va trobar l'avantatge a establir una base d'hivern en la regió. Leifbundir fou el nom donat a aquesta colònia.

[edita] Leifbundir

L'única font històrica que esmenta la colònia de Leifbundir a Vinland són les sagues nòrdiques La saga dels groenlandesos i La saga d'Eric el Roig, publicades ambdues per Edicions Siruela, contemporànies a les expedicions. D'acord amb aquests textos, Leifbundir fou fundada per Leif Eriksson, el seu germà Thorvald, la seva germana i la seva dona, al voltant de l'any 1000. El lloc era descrit com un petit llogarret destinat a servir de caserna general a les expedicions que es reprendrien en l'estiu. Mancant fonts independents i de vestigis víkings a Amèrica del Nord, els historiadors es van mantenir escèptics referent a aquestes narracions, classificades per alguns acadèmics com a fantasies.

El dubte es va esfumar en 1961 quan un equip d'arqueòlegs va descobrir ruïnes d'arquitectura víkinga a l'àrea de L’Anse-aux-Meadows a la costa nord de la illa de Terranova. El lloc estava constituït per vuit edificis, dels quals tres dormitoris amb espai per a acollir prop de 80 persones, un taller de fusteria i una forja amb tecnologia d'extracció de ferro idèntica a la dels víkings. Les datacions per carboni 14 van indicar edats entorn de l'any 1000. La localització i característiques d'aquestes ruïnes estaven d'acord amb el descrit pels contemporanis de Leif Eriksson i confirmaven la veracitat de la presència vikinga a Amèrica del Nord.

Una de les característiques més destacades del llogaret descobert pels arqueòlegs era l'absència dels artilugis que normalment acompanyaven als víkings. Les excavacions van revelar només la presència de: 99 claus espatllats, 1 clau en bones condicions, un martell de bronze, una roca, un compte de vidre i una agulla de tricotar. Aquest flac expoli arqueològic va ser interpretat com un abandó deliberat de la colònia, hipòtesi donada per les narracions de l'època que conten com Leifbundir va ser abandonada als pocs anys de vida.

[edita] Abandó

D'acord amb les sagues, Vinland tenia totes les característiques d'una terra promesa, no obstant això, les idees d'explotació i colonització van ser abandonades al poc temps. Els motius de l'abandó estan descrits pels propis relats contemporanis: Vinland era l'estatge d'un poble hostil amb el qual els víkings no van aconseguir establir relacions pacífiques. El primer contacte dels víkings de Leifbundir amb els indis americans es relata detalladament a les sagues. El campament va ser visitat per un grup de 9 nadius, que els víkings anomenaven genèricament skraelings (literalment “homes lletjos”, una paraula també aplicada als inuit) dels quals els víkings van matar 8 per raons no especificades. El novè va fugir i va tornar en canoa acompanyat d'un grup major que va atacar els colons. En la lluita, van morir algunes persones d'ambdues parteixes incloent Thorvald, germà de Leif Eriksson. A pesar d'aquest inici poc propici, va ser possible establir relacions comercials amb els indis, com el canvi de llet i teixits nòrdics per pells d'animals locals. La pau va durar algun temps fins que va començar una nova batalla quan un indi va intentar robar un arma i va ser assassinat. Els víkings van aconseguir guanyar aquest conflicte, però l'esdeveniment va servir perquè s'adonessin que la vida en Vinland no seria fàcil sense suport militar adequat, a la qual cosa no tenien accés. D'acord amb les sagues van decidir llavors abandonar el llogaret de Leifbundir i el somni de colonizar Vinland.

A pesar de l'abandó, els víkings van continuar visitant Amèrica del Nord, en particular la regió de Markland. Aquests viatges no es destinaven l'explotació o eventual establiment, sinó a la recol·lecció de fusta i ferro, recursos que continuaven escassejant en el seu Groenlàndia natal. L'última referència a un viatge a Markland data de 1347.