Tractat Angloirlandès
De Viquipèdia
El Tractat Anglo-irlandès del 1921 va suposar, per una banda, la divisió de l'illa d'Irlanda entre l'Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.
L'11 de juliol del 1921 es declarà definitivament una treva entre l'IRA i el govern britànic. S’havia produït un total de 1.500 morts. L’agost es convoca una cimera entre Eamon de Valera, cap del Sinn Féin per part irlandesa i David Lloyd George per part britànica. De Valera, però, no acceptà anar-hi i envià en el seu lloc Michael Collins, Arthur Griffith, Robert Barton, Eamon Duggan i George Gavan Duffy, que es reuniren amb Lloyd George, Churchill i Birkenhead.
Els britànics amenaçaren la delegació irlandesa amb la guerra total si no ho acceptaven, i Collins més que ningú era conscient que l’IRA no era preparat per a guanyar aquesta guerra. De fet, però, l'oposició al tractat no era tant per la partició (que consideraven com a inviable a llarg termini) sinó pel fet d’haver de jurar lleialtat al rei anglès.
Els delegats irlandesos se sotmeteren finalment a les pressions britàniques:
- Jurament a la corona britànica
- Formació d’una Comissió Fronterera que decidira com es partiax el país.
El tractat fou signat del 5 de desembre del 1921. El 7 de gener del 1922 presentaren el projecte al Dáil Eireann, que l’acceptà després d’una agitada votació per 64 a favor i 57 en contra. De Valera, que era en contra, va dimitir i fou substituït per Arthur Griffith.
Les profundes divisions entre els partidaris i contraris al tractat provocaren la Guerra Civil Irlandesa (Juny de 1922 - Abril de 1923)
