Estat Lliure d'Irlanda

De Viquipèdia

Irish Free State
Saorstát Éireann

	Imatge:IFSGreatSeal.png
(In Detail)	(Gran Segell)

Llengua oficials

irlandès, anglès

Capital

Dublín

Ciutat principal

Dublín

Sistema polític

Monarquia constiticional

Monarques

Jordi V (1922–36)
Eduard VIII (1936)
Jordi VI (1936-1937)

Governador General

Tim Healy (1922–27)
James McNeill (1927–1932)
Domhnall Ua Buachalla
(1932–1936)

Cap de Govern
(President del Consell Executiu)

William T. Cosgrave
(1922–1932)
Eamon de Valera
(1932–1937)

Legislatura

Oireachtas

Himne nacional

"God Save the King"
(1922-1927)
"Amhrán na bhFiann"
(1927 endavant)

Moneda

Saorstát Pound

Període de duració

6 de desembre, 1922 a
29 de desembre, 1937

Continuat per

Ireland/Éire
(coneguda des del 1949 com a 'República d'Irlanda')

L' Estat Lliure d'Irlanda (en irlandès Saorstát Éireann) (1922–1937) fou l'estat aprovat pel Tractat Angloirlandès del 1922 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, fins la proclamació de la República el 1937.

Taula de continguts

1 El govern del Cumann na nGaedhal 1922-1932
2 El govern de Valera, 1932-1937
3 La fi de l'Estat LLiure
4 Lectures

[edita] El govern del Cumann na nGaedhal 1922-1932

El 1922 se celebraren les eleccions al primer Dáil Eireann el resultat de les quals fou:

Cumann na nGaedhal (William T. Cosgrave), 63 escons
Sinn Féin (Eamon de Valera, 44 escons
Farmer's Party, Dennis Gorey, 15 escons
Partit Laborista d'Irlanda (Thomas Johnson, 14 escons
Independents, 17 escons

William T. Cosgrave esdevindrà cap de govern irlandès. Un cop pacificat el nou estat, De Valera abandonà el Sinn Féin i creà el 1926 un nou partit, el Fianna Fáil (Soldats del destí), que intentava conjugar el republicanisme amb mètodes constitucionals. Rebrà el suport de Frank Aitken i l’IRB es desintegrà definitivament. La situació del país era desastrosa: el 43 % dels irlandesos havia emigrat i el 25 % vivia en condicions infrahumanes.

Alhora, intentaren promoure l’ensenyament del gaèlic, declarat llengua cooficial amb l’anglès, amb la fundació el 1926 de l’editorial An Gum (El projecte), dependent del departament d’educació per a publicar llibres de text (el 1940 havia editat 700 títols). També es creà l’An Cumann le Béaloidean Eireann (Societat per al Folklore Irlandès) el 1927, que editava la revista Bealoidean.

Cosgrave intentarà dur a terme una política pressupostària que a la llarga arruïnaria el país, però va reformar l'administració, la policia i el govern municipal. Va fer una política cultural força conservadora, dominada pels ultraconservadors i censuradors Knights of Saint Columbanus, societat secreta fundada el 1922 i que el 1923 va promoure la Censorship of Films Act i el 1926 el Commitee of Enquiry on Evil Literature, per censurar les publicacions. També va crear una sanitat pública, alhora que dictava noves lleis de terres. En aquestes lleis va rebre el suport dels caps laboristes, Paddy Hogan i James Larkin. El 1926 fou fundada Radio Eireánn, i el gaèlic fou declarat cooficial, tot i que la Lliga Gaèlica va decaure (de 819 seccions el 1922 va passar a 139 el 1924).

El juny del 1927 se celebraren noves eleccions al Dail Eireánn, a les quals De Valera es presentá amb el seu nou partit com a alternativa a Cosgrave. El resultat fou:

Cumann na nGaedhal, William T. Cosgrave, 47 escons
Fianna Fáil, Eamon de Valera, 44 escons
Farmer's Party, Dennis Gorey, 11 escons
Labour Party, T. J. O'Connell, 22 escons
National League, William Redmont, 8 escons
Sinn Féin, 5 escons
Independents, 16 escons

Cosgrave tornarà a ser nomenat taoiseach (primer ministre), però de Valera es negà a jurar lleialtat a la corona britànica i serà expulsat del Dail. Això provocarà una forta crisi, agreujada per una revolta de pagesos a Donegall, per la qual en fou emprsonat com a instigador Peadar O'Donnell, cap de la Brigada Donegall de l’IRA, qui serà alliberat després d’una vaga de fam. L’IRA, endemés, assassinà Kevin O'Higgins, ministre de justícia i número dos de Cosgrave. Això provocarà que es convoquessin noves eleccions per al setembre del 1927, el resultat de les quals fou:

Cumann na nGaedhal, 62 escons
Fianna Fáil, 57 escons
Farmer’s Party, Michael Hefferman, 6 escons
Labour Party, 13 escons
National League, 2 escons
Independents, 13 escons

Cosgrave fou confirmat, i el governador, Tim Healy, serà substituït per James Mac Neill. Finalment, el 1928, De Valera jurà lleialtat a la corona i es decretà pena de mort per a tots els militants de l’IRA.

Per altra banda, la Comissió Fronterera, formada per Eoin Mac Neill (Estat Lliure), Joseph Fisher (Unionistes) i el jutge sudafricà Richard Feetham, fixaren la frontera definitiva el 1925. Els irlandesos intentaren reduir a quatre els comtats del Nord, però les autoritats britàniques es negaren.

L'any 1931 els britànics aprovaren l' Estatut de Westminster, mercè el qual Irlanda, Sudàfrica i el Canadà tindrien facultat de canviar i rebutjar les lleis britàniques que els afectessin, cosa que suposava més nivell d’autogovern. Això semblava reforçar al Cumann na nGaedhal, sobretot després d’absorbre la major part de l’electorat del Farmer’s Party.

[edita] El govern de Valera, 1932-1937

El 1932 es convocaren noves eleccions, el resultat de les quals fou tota una sorpresa:

Fianna Fáil, (Eamon de Valera) 72 escons
Cumann na nGaedhal, William T. Cosgrave, 57 escons
Labour Party (W. Norton), 7 escons
Cumann na Talmhan (Michael Hefferman) 4 escons
Independents, 13 escons

El nou govern serà format per Eamon de Valera (taoiseach), Frank Aiken (defensa), Sean Lemass (indústria) i Seán T. O'Kelly (govern local), tots ells joves, herois de l'Aixecament de Pasqua i antics membres de l’IRA i del Sinn Féin. Un altra, el portantveu del Fianna Fáil el 1927-1931, Donal O'Buachalla (1866-1963), serà nomenat governador d’Irlanda fins el 1937. El 1936 fou fundada la companyia d’aerolínies Aer Lingus.

Van fundar el diari Irish Press i suspengueren el jurament de fidelitat al rei, així com el pagament de rendes de la terra per la llei del 1870. El 1933 es convocaren noves eleccions, el resultat de les quals fou:

Fianna Fáil, (Eamon de Valera) 77 escons
Cumann na nGaedhal, William Cosgrave, 48 escons
Labour Party (W. Norton), 8 escons
Centre Party (Frank McDermott), 11 escons
Independents, 9 escons

Això confirmà les espectatives polítiques de De Valera, qui confirmà tot el seu anterior govern.

Els britànics imposaren una tarifa als productes irlandesos importants. De Valera va respondre amb la mateixa moneda i propugnà l'autosuficiència econòmica. Per això augmentà la superfície de conreu del blat, però caigueren les exportacions. També augmentà la indústria del calçat, pell, vidre i paper. Tanmateix, entre el 1926 i el 1936 emigraren del país 16.675 persones per any, que augmentaren a 18.711 persones per any en el periode 1936-1946. Això era reforçat per una forta natalitat fomentada per mesures com la Criminal Law Amendment Act del 1935 que prohibia la venda d'anticonceptius, que no serà abolida fins el 1973 per inconstitucional.

[edita] La fi de l'Estat LLiure

El 1937 Eamon de Valera farà aprovar una nova constitució, que ésvigent fins ara. S'aboleix el càrrec de governador, que serà substituït per un president. El primer ministre s’anomenarà taoiseach, i el parlament serà bicambral (Dáil Eireann i seanad eireann), reduït a 138 escons dels 153 que tenia. Afirma que aquesta constitució és vàlida per a tota l'illa, encara que només s’aplicarà provicionalment només als 26 comtats del Sud; el gaèlic serà cooficial i el catolicisme la religió oficial, encara que es reconeix la llibertat religiosa i de consciència. D'aleshores ençà, el país passà a anomenar-se República d'Irlanda.