Terra del Foc

De Viquipèdia

Far Les Eclaireurs, Terra del Foc

L'Illa Gran de la Terra del Foc es troba a l'extrem sud de l'Amèrica, del qual està separada per l'Estret de Magallanes. El seu extrem nord està situat aproximadament en el paral.lel 52º sud. Les seves costes llinden al sud amb el Canal de Beagle, amb el Oceà Atlàntic per l'est i amb el Oceà Pacífic per l'oest. Aquesta gegantina illa és compartida pel Xile i l'Argentina, i lis correspon la part occidental i oriental, respectivament.

El sector xilè de l'illa té com a capital Porvenir. Ushuaia és la capital de la part argentina.

Mapa de l'arxipèlag

[edita] Pobles originaris

Quant a la població aborigen, l'arxipèlag foguí és habitat pel homo sapiens sapiens des de fa uns 10.000 anys. El primer poblament fou obra de paleoamericans, els quals haurien estat els ancessors dels yámana, els mánekenk i potser parcialment dels kaweshkar vulgarment coneguts com a alacalufes. Els yámana habitaven principalment la regió oriental, els kaweskar, les abruptes i anfractuoses costes ocidentals. El segle XIV, una etnia del conjunt amerindi, del subconjunt pàmpid i del llinatge dels patagóns, coneguts com a"ones", va ingressar a la Terra del Foc. Aquesta nova població s'ha instal·lat principalment a la regió estèpica (aproximadament la meitat nord de l'arxipèlag), passant a ser l'etnia selknam; del conjunt "ona" un llinatge va accedir a l'extrem sudest del territori mesclant-se amb els yámana, originant, així, l'etnia manneken o manekenken, coneguda vulgarment com a "aush".

La majoria de la població aborigen va morir a la fi del segle XIX i inici del segle XX, víctima d'epidèmias portades per immigrants europeus i a la deliberada acció dels colons patagònicos, éssent-ne els croates arribats a aquestes zonas els principals protagonistes. En la actualitat, tota la població amb algú llinatge aborigen foguí es troba mestissada amb llinatges europes o caucàsics i fa part de la població criolla.