Telegrafia

De Viquipèdia

La telegrafia (del grec tele, "lluny", i graphein, "escriure") és la transmissió a llarga distància de missatges escrits, sense el transposrt físic de les lletres que composen el missatge.

Els primers sistemes telegràfics eren els òptics, mitjançant senyals a distància, com les senyals de fum o els sistemes més sofisticats de semàfors de Chappe. Al segle XIX apareix el telègraf elèctric, on la transmissió es realitza mitjançant impulsos elèctrics a través d'un cable i, posteriorment, la "telegrafia sense fil", que utilitza la ràdio.

En sentit general, també s'inclou dins el terme "telegrafia" les formes més modernes de transmissió d'informació, com el fax, el correu electrònic i les xarxes d'ordinadors en general.

[edita] Telegrafia òptica

Durant la Revolució francesa, Claude Chappe enginyer lionès va inventar i va aconseguir imposar a l'estat francès el seu sistema revolucionari de transmissió per semàfors. El primer telègraf era òptic i totalment manual. Per transmetre un missatge entre dues ciutats, calia instal·lar, al capdamunt de torres altes, un sistema de braços articulats maniobrats per un operador. Des d'una torre l'operador veia la torre precedent i la següent. L'operador de cada una observava els senyals emesos amb l'ajuda dels braços articulats i els retransmetia a la torre següent.

Aquest sistema permetia transmetre missatges molt més ràpidament que amb el correu a cavall. Per exemple, connectava París amb Marsella en algunes hores utilitzant un codi format de centenars de paraules i frases que accelerava la transmissió i garantia una certa confidencialitat. Els grans defectes del sistema, però, eren que no podia funcionar ni a la nit ni amb mala visibilitat i mobilitzava una gran quantitat d'operadors.

[edita] Telegrafia elèctrica

Amb el desenvolupament de l'electricitat durant el segle XIX, va arribar l'era del telègraf elèctric. El 1832 Samuel Morse es va inspirar en els treballs dels seus predecessors per inventar un sistema simple i robust. El 1838 Charles Wheatstone va construir el primer telègraf elèctric, que va funcionar entre Londres i Birmingham. El sistema es basa en el següent procés:

• Una línia elèctrica enllaça dos punts, en cada extremitat una màquina idèntica envia un missatge codificat i els rep. La màquina està formada per un emissor i un receptor.
• L'emissor és un manipulador manual, un senzill interruptor que alimenta la línia, amb una bateria, durant un interval de temps més o menys breu.
• El receptor és un electroimant connectat directament a la línia i que acciona un mecanisme encarregat de transcriure el codi mitjançant la impressió d'unes marques en una banda de paper, que avança al ritme de les impulsions emeses per la línia.
• Quan un operador prem el manipulador del seu emissor, el receptor distant, entra en acció deixant una marca sobre la banda de paper i emetent un soroll. La banda de paper permet guardar un registre del missatge i permet una eventual absència de l'operador en recepció.

El codi inventat per Morse és la transcripció en una sèrie de punts i ratlles de les lletres de l'alfabet i de la puntuació més habitual. El punt és una impulsió breu i la ratlla una impulsió llarga. Aquest codi i aquesta màquina elèctrica permetien una transmissió molt ràpida i fiable dels missatges.

[edita] Telegrafia sense fils (radiotelegrafia)

Des de les primeres experiències de transmissió per radioelectricitat el principi del telègraf Morse va ser utilitzat per assegurar les transmissions de missatges per ràdio. El principi de codificació és el mateix, però ara els impulsos no es transmeten per un suport físic (el cable), sinó mitjançant ones de ràdio. En aquest moment la transmissió de la informació s'acabava d'alliberar de pràcticament tots els obstacles, no quedava més que perfeccionar el sistema per arribar als sistemes de transmissió més moderns dels segle XX i segle XXI.

El codi Morse encara que caigut en desús actualment encara s'utilitza com a sistema de transmissió de socors en l'exèrcit i com a passatemps entre els radioaficionats. El seu mèrit és de ser fàcilment decodificable "d'oïda" per un operador especialment format i un emissor-receptor poc sofisticat. La gran eficàcia de la transmissió ràdio en morse és la possibilitat de desxifrar un senyal "tot-o-res" amb una relació senyal/soroll molt petita.