Reni
De Viquipèdia
|
|||||||||||||||||||||||||
| General | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom, símbol, nombre | Reni, Re, 75 | ||||||||||||||||||||||||
| Sèrie química | Metall de transició | ||||||||||||||||||||||||
| Grup, període, bloc | 7, 6 , d | ||||||||||||||||||||||||
| Densitat, duresa Mohs | 21020 kg/m3, 7 | ||||||||||||||||||||||||
| Aparença | Blanc grisenc Imatge:Reni aparença.jpg |
||||||||||||||||||||||||
| Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||
| Pes atòmic | 186,207 uma | ||||||||||||||||||||||||
| Radi mitjà† | 135 pm | ||||||||||||||||||||||||
| Radi atòmic calculat | 188 pm | ||||||||||||||||||||||||
| Radi covalent | 159 pm | ||||||||||||||||||||||||
| Radi de Van der Waals | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||
| Configuració electrònica | [Xe]4f145d56s2 | ||||||||||||||||||||||||
| Estats d'oxidació (òxid) | 6, 4, 2, -2 (lleument àcid) | ||||||||||||||||||||||||
| Estructura cristal·lina | Hexagonal | ||||||||||||||||||||||||
| Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||
| Estat de la matèria | Sòlid (__) | ||||||||||||||||||||||||
| Punt de fusió | 3459 K | ||||||||||||||||||||||||
| Punt d'ebullició | 5869 K | ||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de vaporització | 715 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de fusió | 33,2 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
| Pressió de vapor | 3,24 Pa a 3453 K | ||||||||||||||||||||||||
| Velocitat del so | 4700 m/s a 293,15 K | ||||||||||||||||||||||||
| Informació diversa | |||||||||||||||||||||||||
| Electronegativitat | 1,9 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||
| Calor específica | 137 J/(kg·K) | ||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat elèctrica | 5,42 x 106 m-1·ohm-1 | ||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat tèrmica | 47,9 W/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||
| 1er Potencial d'ionització | 760 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
| 2on potencial d'ionització | 1260 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
| 3er potencial d'ionització | 2510 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
| 4t potencial d'ionització | 3640 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
| Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||
| Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. |
|||||||||||||||||||||||||
El reni és un element químic de nombre atòmic 75 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements que té com a símbol Re.
És un metall de transició blanc platejat, pesat, que es troba rarament en la naturalesa. El reni s'obté com a subproducte del tractament de minerals de molibdè. Ha estat l'últim element que s'ha pogut trobar en la naturalesa. S'empra principalment formant part en catalitzadors.
[edita] Propietats principals
El reni és un metall blanc platejat, brillant, i té un dels punts de fusió més alts de tots els metalls, només superat pel wolframi. A més és un dels més densos, només superat pel platí, l'iridi i l'osmi. Es presenten en un ampli rang d'estats d'oxidació: -1, +1, +2, +3, +4, +5, +6 i +7, sent els més comuns el +7, +6, +4, +2 i -1.
Se sol comercialitzar en forma de pols, però es pot obtindre en forma compacta, amb una major densitat. Quan s'escalfa i es torna a refredar, resulta ser dúctil pel que es pot treballar amb ell. Els aliatges de reni-molibdè són superconductores a 10 K.
