Referèndum

De Viquipèdia

Un referèndum (del llatí referendum) és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'estat d'un país amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'una reforma legislativa o constitucional.

Taula de continguts

1 Referèndum/Plebiscit
2 Tipus de referèndums
3 Crítiques
4 Referèndums celebrats a l'estat espanyol
5 Enllaços externs

[edita] Referèndum/Plebiscit

Tot i que sovint hi ha la tendència a usar de forma indistinta els mots referèndum i plebiscit , cal dir que en realitat no són paraules sinònimes.

Així, en democràcia, hom prefereix parlar de plebiscit quan la decisió que s'està consultant afecta a qüestions fonamentals per a la sobirania del país, com poden ser decidir la modificació de les fronteres o escollir la forma d'estat que es vol (per exemple, monarquia o república). També s'utilitza la denominació plebiscit quan la consulta es convoca per aprovar o no l'eficàcia d'una mesura legislativa o la gestió d'un governant (com passà a Veneçuela on es consultà si el president, Hugo Chávez, havia de dimitir).

Per últim, també s'empra la forma plebiscit quan en una dictadura o país no democràtic se sol·licita l'aprovació de les polítiques generals del govern o bé d'un decret governamental radical. En aquests casos és habitual que el resultat sigui sempre favorable als interessos de l'autoritat, bé perquè el vot sovint està induït per la por -circumstància que n'afavoreix la ratificació per part del poble- o bé perquè es produeix una tupinada o frau electoral pel qual l'autoritat n'altera els resultats.

[edita] Tipus de referèndums

D'acord amb el cas que el govern fa dels resultats del referèndum podem parlar de dos tipus:

Referèndum vinculant: obliga el govern a acceptar-ne el resultat i fer allò que els ciutadans i les ciutadanes han expressat a les urnes. Naturalment, només se celebren en països de tradició democràtica i sovint es disposen alguns requisits per a què siguin acceptats per l'autoritat com, per exemple:

- Que la participació total de l'electorat sigui prou representativa (del 30%, 50%, o més).

- Que no sigui suficient una majoria simple -la meitat més un dels vots totals-, sinó que aquesta majoria sigui superior, com ara del 60% o dels dos terços de vots emesos.

Referèndum consultiu: no obliga el govern a acatar-ne el resultat, i en darrera instància li correspon a ell o al parlament corresponent prendre l'última decisió.

D'acord amb el nombre d'opcions que el votant té per a escollir podem distingir:

Referèndum de dues opcions: són els més habituals, atès que generalment una consulta ofereix a l'electorat només dues opcions, per a acceptar o rebutjar una proposta. D'acord amb la naturalesa de la consulta, les opcions poden ser un "sí/no", o una "opció 1/opció 2".
Referèndum de múltiples opcions: tot i que són més desconeguts cal dir que són habituals, per exemple, a Suïssa. També a Suècia es van convocar sengles referèndums els anys 1957 i 1980 en què l'electorat havia d'escollir entre tres opcions; i l'any 1977 a Austràlia es féu igualment una consulta per escollir l'himne nacional entre quatre opcions.

[edita] Crítiques

Tot i que se suposa que un referèndum o un plebiscit és l'expressió màxima de sobirania popular hi ha detractors que en critiquen la seva convocatòria per diverses raons:

D'una banda perquè, com ja s'ha dit, s'ha fet servir (i es continua utilitzant) en països amb dictadures, com per exemple l'Alemanya nazi, la Itàlia feixista, l'Espanya franquista o la URSS per intentar donar legitimitat a les polítiques opressives d'aquests règims polítics. De fet, l'ús pervers que féu Hitler dels plebiscits, fa que encara avui a Alemanya estiguin expressament prohibits per la constitució federal.

Altres critiquen -com també hem assenyalat- que per norma general només es doni a escollir a l'electorat dues opcions (aprovar o rebutjar), eliminant així possibles matissos o aportacions.

Una tercera crítica prové dels que pensen que el referèndum serveix als polítics per inhibir-se a l'hora de prendre alguna decisió difícil, polèmica o incòmode. D'aquesta manera, convocant un referèndum es trasllada la responsabilitat al conjunt de la població.

També es discuteix que els votants en un referèndum poden no ser suficientment informats (o fins i tot, desinformats) a l'hora de prendre decisions sobre qüestions tècniques o massa sofisticades.

Igualment s'avisa de la possibilitat que els votants puguin ser excessivament influenciats per personalitats de renom o manipulats per campanyes publicitàries parcials i no objectives que indueixen el vot, sobretot quan l'autoritat convocant es posiciona cap a una de les opcions a refrendar, com succeí en el referèndum sobre la Constitució Europea celebrat a l'estat espanyol el 20 de febrer de 2005. [1]

Per acabar, hom assenyala que eines democràtiques com el referèndum poden conduir a "la tirania de la majoria" i a la consegüent erosió dels drets individuals o de les minories.

[edita] Referèndums celebrats a l'estat espanyol

Des de la mort del dictador Francisco Franco, a l'estat espanyol s'han celebrat un total de 4 referèndums a nivell estatal (Llei de la reforma política de 1976, Aprovació de la Constitució espanyola de 1978, Permanència a l'OTAN de 1986 i Constitució Europea de 2005); i 4 més a nivell autonòmic (per a l'aprovació dels estatuts d'autonomia de Catalunya, Euskadi, Galícia i Andalusia).

[edita] Llei de la reforma política (15 de desembre de 1976)

El referèndum per a la Llei de la reforma política, convocat pel president del govern Adolfo Suárez per al 15 de desembre de 1976, instava l'electorat a aprovar o no les reformes iniciades pel seu govern a fi i efecte de liquidar les corts franquistes i iniciar la democratització de l'estat.

La pregunta formulada va ser: ¿Aprueba el Proyecto de Ley para la Reforma Política?

Les dades resultants del referèndum són les que teniu a continuació.

	Cens electoral	Nombre de votants	Abstenció	Vots en blanc	VOTS AFIRMATIUS	VOTS NEGATIUS
Xifres relatives	100 %	77,72%	22,28%	2,98%	94,45%	2,57%
Xifres absolutes	22.644.290	17.599.562	5.044.728	523.457	16.573.180	450.102

Font: Ministeri de l'interior

[edita] Aprovació de la Constitució espanyola (6 de desembre de 1978)

Aquest referèndum va ser convocat per les corts espanyoles per al 6 de desembre de 1976 i instava la ciutadania a aprovar o no l'avantprojecte de constitució espanyola que havia redactat una ponència de set diputats sortints de les primeres eleccions generals celebrades el 15 de juny de 1977.

La pregunta que es feia era: ¿Aprueba el Proyecto de Constitución?

El resultat del referèndum va ser el següent:

	Cens electoral	Nombre de votants	Abstenció	Vots en blanc	VOTS AFIRMATIUS	VOTS NEGATIUS
Xifres relatives	100 %	67,11%	32,89%	3,57%	88,54%	7,89%
Xifres absolutes	26.632.180	17.873.271	8.758.909	632.902	15.706.078	1.400.505

Font: Ministeri de l'interior

[edita] Permanència a l'OTAN (12 de març de 1986)

L'estat espanyol havia ingressat a l'Aliança atlàntica l'any 1982, sota el govern de Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (de la UCD). El referèndum sobre la permanència de l'estat espanyol a l'OTAN es va celebrar el dia 12 de març de 1986 a instàncies del govern del PSOE, que gaudia llavors de la seva primera majoria absoluta a les corts. La convocatòria i la campanya del referèndum no van estar exemptes de polèmica atès que el PSOE, que sempre n'havia criticat l'ingrés, canvià de parer i en defensà la permanència [2].

La pregunta que es va formular a la ciutadania era: ¿Considera conveniente para España permanecer en la Alianza Atlántica en los términos acordados por el Gobierno de la Nación?

Tot i que el resultat final fou favorable a la permanència, cal dir que va ser el referèndum en el qual la diferència entre el "SÍ" i el "NO" va ser més ajustat (de 12'79 punts); i que el "NO" guanyà en 4 comunitats: Catalunya, Canàries, Navarra i Euskadi. Els resultats d'aquella consulta foren:

	Cens electoral	Nombre de votants	Abstenció	Vots en blanc	VOTS AFIRMATIUS	VOTS NEGATIUS
Xifres relatives	100 %	59,42%	40,58%	6,61%	53,09%	40,30%
Xifres absolutes	29.024.494	17.246.452	11.778.042	1.127.673	9.054.509	6.872.421

Font: Ministeri de l'interior

[edita] Constitució Europea (20 de febrer de 2005)

El dia 20 de febrer de 2005 es convocava per quarta vegada l'electorat de l'estat en un referèndum amb l'objectiu d'aprovar o rebutjar el projecte de Constitució Europea.

La pregunta emesa en aquesta ocasió fou: Aprova vostè el Tractat per el qual s’estableix una Constitució Europea? / ¿Aprueba usted el proyecto de Tratado por el que se establece una Constitución Europea?

A Catalunya, CiU, PP i PSC van fer campanya pel "SÍ", mentre que ERC i ICV van fer campanya a favor del "NO".

Com a tret rellevant cal destacar l'escàs ressò que tingué entre l'electorat, atès que, per primera vegada, una consulta electoral quedava molt per sota del 50% de participació (concretament el 41,77%).

	Cens electoral	Nombre de votants	Abstenció	Vots en blanc	VOTS AFIRMATIUS	VOTS NEGATIUS
Xifres relatives	100 %	41,77%	58,23%	5,96%	76,96%	17,07%
Xifres absolutes	34.692.491	14.491.752	20.200.739	856.664	11.057.563	2.453.002

Font: Ministeri de l'interior

[edita] Referèndum per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (25 d'octubre de 1979)

Deixant de banda les consultes efectuades a nivell estatal, cal no oblidar que algunes comunitats ratificaren en el seu dia els seus respectius estatuts d'autonomia per mitjà d'un referèndum. Catalunya i Euskadi celebraren la consulta el dia 25 d'octubre de 1979, mentre que Galícia ho féu el 21 de desembre de 1980 i Andalusia el 28 de febrer del mateix any, per bé que s'hagué de repetir el dia 20 d'octubre de 1981 perquè no s'havia arribat al mínim exigible de participació a la província d'Almeria. La resta de comunitats autònomes accediren a llurs estatuts per via parlamentària, per la qual cosa no necessitaren d'un referèndum de ratificació.

Els resultats del referèndum per l'estatut celebrat a Catalunya foren aquests:

	Cens electoral	Nombre de votants	Abstenció	Vots en blanc	VOTS AFIRMATIUS	VOTS NEGATIUS
Xifres relatives	100 %	59,57%	40,43%	3,58%	88,16%	7,79%
Xifres absolutes	4.421.965	2.634.373	1.787.592	94.295	2.322.355	205.175

Font: Ajuntament de Barcelona

[edita] Referèndum per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (18 de juny de 2006)

A Viquinotícies hi ha notícies de contingut lliure relacionades amb Referèndum: S'aprova en el referèndum la proposta d'estatut d'autonomia per a Catalunya

Vegeu l'article principal: Referèndum estatutari a Catalunya de 2006.

El diumenge dia 18 de juny de 2006 es va celebrar un referèndum a Catalunya a fi de consultar el poble sobre si estava d'acord o no amb el projecte de reforma de l'estatut d'autonomia que va ser aprovat a les Corts espanyoles els dies 30 de març (al Congrés dels Diputats) i 10 de maig (al Senat) de 2006. El resultat del referèndum va ratificar la reforma.