De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Cal una bona revisio linguistica de l'ultim paragraf afegit
|
General |
Nom, símbol, nombre |
Poloni, Po, 84 |
Sèrie química |
Metal·loides |
Grup, període, bloc |
6, 6 , p |
Densitat, duresa Mohs |
9196 kg/m3, sense dades |
Aparença |
Platejat |
Propietats atòmiques |
Pes atòmic |
[209] uma |
Radi mitjà† |
190 pm |
Radi atòmic calculat |
135 pm |
Radi covalent |
Sense dades |
Radi de Van der Waals |
Sense dades |
Configuració electrònica |
[Xe]4f14 5d10 6s2 6p4 |
Estats d'oxidació (òxid) |
4, 2 (amfòter) |
Estructura cristal·lina |
Monoclínic |
Propietats físiques |
Estat de la matèria |
Sòlid (no magnètic) |
Punt de fusió |
527 K |
Punt d'ebullició |
1235 K |
Entalpia de vaporització |
Sense dades |
Entalpia de fusió |
60,1 kJ/mol |
Pressió de vapor |
0,0176 Pa a 527 K |
Velocitat del so |
Sense dades |
Informació diversa |
Electronegativitat |
2,0 (Pauling) |
Calor específica |
Sense dades |
Conductivitat elèctrica |
2,19 x 106 m-1·ohm-1 |
Conductivitat tèrmica |
20 W/(m·K) |
1er Potencial d'ionització |
812,1 kJ/mol |
Isòtops més estables |
|
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari. |
El poloni és un element químic en la taula periòdica el símbol de la qual és Po i el seu nombre atòmic és 84.
[edita] Historia
També conegut com Radi F, el poloni va ser descobert per Pierre y Marie Curie-Skłodowska el1898, i fou renombrat posteriorment en honor a la terra natal de Marie Curie, Polònia. En aquella època, Polònia no era un país independent i es trobava sota el domini de Rússia, Prússia i Àustria, i Marie albergava l'esperança de que aquest nomenament li donaria notorietat.
Fou el primer element descobert pel matrimoni Curie mentre investigaven las causes de la radioactivitat de la pechblenda. La pechblenda, desprès d'eliminar l'urani i el radi, era inclús més radioactiva que aquests elements plegats. Això els portà a trobar el nou element. L'electroscopi el va mostrar separant-lo amb bismut.
Darrerament ha obtingut notorietat mediàtica arran de l'emmetzinament de l'exespia rus Alexander Litvinenko a Londres el 23 de novembre de 2006, presumiblement per part dels serveis secrets de Rússia.
[edita] Enllaços externs