Mukurra
De Viquipèdia
Mukurra (Al-Mukurra o Al-Makurra) fou un regne de la part central de Núbia entre Nobàtia i Àloa.
Taula de continguts |
[edita] Unió amb Nobàtia
Devia existir ja abans del 600 i per aquesta data va quedar unit amb Nobàtia. Els experts no han pogut establir la data d'unió que no fou anterior al 600 ni posterior al 690, durant el regnat de Mercurius (va governar després del 675 i fins vers el 710), segons el que es pot desprendre de les dades dels escrits de Isaac patriarca d'Alexandria (690-692) i d'una inscripció del esmentat rei. Isaac fa esment dels problemes entre el rei de Nobàtia (que Isaac anomena Maurotània, probablement derivat de Maris) i el de Macuria; la inscripció de Mercurius, que regnava Dongola (Dunqula) fa esment de la construcció de dos esglésies a Nobàtia, una a Faras i una a Taifa. Un document del 759 dona al rei Ciríacos (probablement va governar del 759 al 768) el títol de senyor de Mukurra i de Núbia.
[edita] Àrabs i coptes
El 640 Amr Ibn al-Aziz, comandant en cap dels àrabs, va conquerir Egipte. El patriarca melquita (catòlic) Jordi d'Alexandria va fugir a Constantinoble i la seu va restar vacant durant cent anys. Els coptes, al contrari que els catòlics, es van aliar al àrabs i van rebre a canvi les esglésies catòliques; el patriarca copte va passar a tenir jurisdicció sobre tot Egipte i Núbia. Els bisbes designats arreu de Núbia foren monofisites i aquesta tendència es va imposar ràpidament. Es te constància de nombrosos bisbes a diverses parts de Núbia, entre ells a Faras. Sembla que foren uns 9 bisbats a Mukurra (i sis més a Àloa); la tradició n'esmenta 17. En aquest temps alguns àrabs vivien a Núbia.
Els reis de Mukurra van pagar el bakt (tribut) als governants d'Egipte el que implicava una certa dependència a més a més de la dependència religiosa del patriarca d'Alexandria. Vers la segona meitat del segle IX el rei de Mukarra va atacar Assuan pero fou derrotat i molts soldats foren fets pressoners; els fatimites van avançar al sud fins Abreem i la regió d'Assuan va restar a les seves mans fins a la desaparició de la dinastia vers el 1169, quant el rei de Makurru va aprofitar l'abandó del govern per entrar a la zona i la va ocupar.
El historiador àrab Al-Makrizi esmenta que Mukurra anava des d'Assuan a Àloa (en àrab Alua o Alwa). En general els àrabs es refereixen al regne como "Núbia" (Nuba) o com a Dunkula, però queda constància en una carta de Kasr Ibrahim al patriarca Marc III d'Alexandria (1166-1169) del nom de Makurra i la seva regió del nord, i el regne del sud, que allí s'esmenten com Nobàdia, Makuria i Alodia; en aquesta carta el sobirà mameluc s'atribueix jurisdicció sobre aquestos territoris.
[edita] Aiubítes i Mamelucs
El 1173 el germà de Saladí, Shams al-Dawla Turanshah, des d'el Iemen, va entrar a Núbia, va destruir esglésies i es va emportar algun bisbe i 70.000 nubis, mentre la part nord era ocupada pels Aiubites (ho fou fins vers el 1210). El 1272 el rei David va atacar Aydhab, en territori egipci (port a la Mar Roja, prop de l'actual frontera entre Egite i Sudan), i això va provocar la resposta mameluca. El 1274 el soldat mameluc Baibars va enviar un exèrcit a Núbia i va conquerir Dongola, d'on va fugir el rei cristià David, i els cristians del país van haver de pagar una taxa per evitar la conversió forçosa. Va seguir (1276-1290) una època convulsa amb canvis freqüents de rei per les lluites entre els favorables als mamelucs i els seus enemics. Es creu que alguns territoris van independitzar-se vers el 1290 i un regne, amb capital a Dau (Daw), apareix com independent. Se sap també del regne de Dotawo, que probablement era abans tributari, centrat a la regió de Djebel Adda, però alguns creuen que el regne de Dau i el de Djebel Adda fou el mateix.
El 1293 el rei de Makurru es va fer tributari dels mamelucs, i també el seu successor però el 1304 el país tornava a ser independent. El 1315 els mamelucs van entrar al país i van instal·lar al tron a un partidari seu, Bershambo, que es va convertir a la religió musulmana i va prendre el nom de Saif al-Din Abdallah (1316). Els següents reis foren mers instruments dels mamelucs i van perdre tot poder a la meitat del segle XIV. L'últim rei esmentat és Nasir, sobirà nominal el 1397. Després desapareix tota traça del regne.
El 1377 la tribu núbia islamitzada dels Kanuz, sotmesa als mamelucs, es van apoderar d'Assuan, que era de Makurru, però com que estaven revoltats contra els mamelucs la van conservar fins vers el 1403. Llavors es va produir una baixada del nivell del Nil que va portar la gana a la zona i Assuan fou abandonada per tots. El 1410 la tribu dels nubis islamitzats Hawwara va derrotar als Kanuz.
Dels petits estats que van anar sorgint entre el 1290 i finals del segle XV, el principal fou el de Sennar fundat el 1484 i continuat per la tribu negra dels Funj que el 1504 va dominar Mukurra.
[edita] Llista dels reis de Mukurra
- Reis desconeguts fins el 651
- Qaliduru 651-652
- Zacaries I v. 645-655
- Rei o reis desconeguts 655-675
- Mercurius v. 675-v. 710
- Rei o reis desconeguts 710-722
- Ciríacos I v. 722-v. 738
- Zacaries II v. 738-v. 744
- Simó v. 744-v. 748
- Abraham v. 748- v.755
- Marc v. 755- v. 759
- Ciríacos II v. 759-v. 768
- Rei o reis desconeguts v. 768-v. 790
- Miquel v. 790-v. 810
- Joan v. 810-v. 822
- Zacaries III Israel v. 822-v. 831
- Qanun el usurpador v. 831
- Zacaries III Israel (restaurat) v. 831-v. 854
- Ali Baba v. 854-v. 860
- Israel v. 860-v. 870
- Jordi I v. 870-892
- Asabisos .892-v. 912
- Esteve v. 912-v. 943
- Kubri ibn Surun v. 943-v. 958
- Zacaries IV v. 958-v. 969
- Jordi II v. 969-v. 980
- Simeó v. 980-v. 999
- Rafel v. 999-v. 1030
- Jordi III v. 1030-v. 1080
- Salomó v. 1080-v. 1089
- Basili v. 1089-v. 1130
- Jordi IV v. 1130-v. 1158
- Moisès v. 1158-v. 1174
- Una part als aiubites d'Egipte v. 1174-v. 1210 (en l'altra part del país reis desconeguts)
- Iahia v. 1210-v. 1268
- David I v. 1268-v. 1274
- David II v. 1274-1276
- Shakanda 1276-v. 1277
- Meskedet v. 1277-1279
- Berek 1279-1286
- Shamumun 1286-1288
- Rei desconegut 1288- ?
- Shamumun (restaurat)
- Rei desconegut v. 1290
- Shamumun (restaurat) 1290-1293
- Als Mamelucs d'Egipte 1293-1304
- Anni (vassall mameluc 1293-?)
- Budeminah (vassall mameluc ?-1304)
- Amai 1304-1305
- Kudanbes 1305-1312
- Kerembes 1312-v. 1315
- Als Mameluc d'Egipte vers el 1315-1323
- Bershambo (Saif al-Din Abdallah) (vassall mameluc 1315-1320 )
- Kanz al-Dawla (vassall mameluc 1320-1323)
- Ibrahim 1323 (rei vassall mameluc per uns tres dies)
- Kerembes 1223 (restaurat com a rei independent)
- Als Mamelucs d'Egipte després de 1323
- Kanz al-Dawla 1323-? (restaurat com a vassall mameluc)
- Mahmud v. 1350 (vassall mameluc)
- Nasir v. 1397 (vassall mameluc
- reis vassals dels mamelucs
- Annexió després de 1397
[edita] Bibliografia
- U. Moneret de Villard, Storia de la Nubia cristiana, Roma 1928
- Y. F. Hasan, The arabs and the Sudan, Edimburgh 1967
- Jakobielski, Faras III. A history of the Bishops of Pachoras, 1972
- G Vantini, Oriental sources concerning Nubia, 1975; The Excavations at Faras, 1970
