La Marsellesa
De Viquipèdia
La Marsellesa ("La Marseillaise", en francès) és l'himne nacional de França, oficialment des del 14 de juliol de 1795. Va ser prohibit durant l'Imperi i la Restauració. Torna a ser l'himne nacional des de la III República. Del 1940 al 1945 va ser novament prohibit, i el seu cant era considerat com un element de resistència a l'ocupació alemanya i al govern col·laboracionista de Vichy. La setena estrofa anomenada "Couplets des enfants", és d'octubre de 1792. I és atribuïda a Jean-Baptiste Dubois, Marie-Joseph Chénier i l'abbé Dubois
Taula de continguts |
[edita] Lletra en francès
(actualment a França només es canta la primera estofa i la tornada i ocasionalment també la sisena i setena)
Allons enfants de la Patrie
Le jour de gloire est arrivé!
Contre nous de la tyrannie
L'étendard sanglant est levé! (bis)
Entendez-vous dans nos campagnes,
Mugir ces féroces soldats?
Ils viennent jusque dans nos bras,
Égorger vos fils, vos compagnes.
Refrain: Aux armes citoyens!
Formez vos bataillons!
Marchons! marchons!
qu'un sang impur
abreuve nos sillons!
Que veut cette horde d'esclaves,
De traîtres, de rois conjurés?
Pour qui ces ignobles entraves,
Ces fers dès longtemps préparés? (bis)
Français ! pour nous, ah! quel outrage!
Quels transports il doit exciter!
C'est nous qu'on ose méditer
De rendre à l'antique esclavage!
Refrain
Tremblez, tyrans et vous perfides
L'opprobre de tous les partis
Tremblez! vos projets parricides
Vont enfin recevoir leurs prix! (bis)
Tout est soldat pour vous combattre
S'ils tombent, nos jeunes héros
La France en produit de nouveaux,
Contre vous tout prêts à se battre
Refrain
Français, en guerriers magnanimes,
Portez ou retenez vos coups !
Épargnez ces tristes victimes,
A regret s'armant contre nous. (bis)
Mais le despote sanguinaire,
Mais les complices de Bouillé
Tous ces tigres qui, sans pitié,
Déchirent le sein de leur mère !...
Refrain
Amour sacré de la Patrie,
Conduis, soutiens nos bras vengeurs!
Liberté, Liberté chérie,
Combats avec tes défenseurs! (bis)
Sous nos drapeaux, que la victoire
Accoure à tes mâles accents !
Que tes ennemis expirants
Voient ton triomphe et notre gloire !
Refrain
("Couplet des enfants") Nous entrerons dans la carrière
Quand nos aînés n'y seront plus,
Nous y trouverons leur poussière
Et la trace de leurs vertus (bis)
Bien moins jaloux de leur survivre
Que de partager leur cercueil,
Nous aurons le sublime orgueil
De les venger ou de les suivre !
Refrain
[edita] Lletra traduïda al català
Marxem, fills de la pàtria,
que ha arribat el dia de la glòria.
El sagnant estendard de la tirania
està ja aixecat contra nosaltres (bis)
No escolteu bramar pels camps
a aquests feroços soldats?
Doncs vénen a degollar
als nostres fills i a les nostres esposes
Tornada: A les armes, ciutadans!
Formeu els vostres batallons!
Marxem, marxem, que una sang impura
xopi els nostres solcs
Què pretén aquesta horda d'esclaus,
de traïdors, de reis conjurats?
Para qui són aquestes *innobles traves
i aquestes cadenes temps ha preparades?
Per a nosaltres, francesos! Oh, quin ultratje! (bis)
Quin arravatament ens deu excitar!
És a nosaltres a qui pretenen sumir
de nou en l'antiga esclavitud !
Tornada
I què! Sofrirem que aquestes tropes estrangeres
dictin la llei en les nostres llars,
i que aquestes falanges mercenàries
vencin als nostres valents guerrers? (bis)
Gran Déu! Encadenades les nostres mans,
hauríem de doblegar els fronts sota el jou!
Els amos de la nostra destinació
no serien més que uns vils dèspotes.
Tornada
Tremoleu, tirans, i també vosaltres,
pèrfids, oprobi de tots els partits!
Tremoleu! Els vostres projectes parricides
van per fi a rebre el seu càstig. (bis)
Tots són soldats per a combatre-us.
si pereixen els nostres herois.
França produeix altres nous
disposats a aniquilar-vos.
Tornada
Francesos, com magnànims guerrers
sofriu o rebutgeu els cops!
Perdoneu aquestes pobres víctimes
que contra la seva voluntat s'armen contra nosaltres. (bis)
Però aquests dèspotes sanguinaris,
però aquests còmplices de Bouillé,
tots aquests tigres que, sense pietat,
estripen el cor de la seva mare ...
Tornada
Amor sagrat de la pàtria,
condueix i sustentació els nostres braços venjadors!
Llibertat, llibertat benvolguda,
baralla amb els teus defensors (bis)
Que la victòria acudeixi sota les teves banderes
a l'escoltar les teves varonils accents!
Que els teus enemics moribunds
vegin el teu triomf i la nostra glòria!
Tornada
(Estrofa dels infants) Nosaltres entrem en el camí
quan ja no existeixin els nostres majors;
Allí trobarem les seves cendres
i la petjada de les seves virtuts. (bis)
No estarem tan gelosos de seguir-los
com de participar de la seva tomba ;
Tindrem el sublim orgull
de venjar-los o de seguir-los
[edita] Música
Es pot trobar la versió oficial a la web de l'Elisi en versió "wav" [1] i també Real Audio
La versió midi es pot trobar aquí: Imatge:Marseillaise.mid
[edita] Història
El 20 d'abril de 1792 es va proclamar a París la declaració de guerra contra Àustria. Quan el baró de Dietrich, alcalde d'Estrasburg, va saber la notícia, va convidar a sopar a la seva casa a un grup d'oficials, en la nit del 24 del mateix mes.
En aquest grup d'oficials es trobava Claude-Joseph Rouget de Lisle, capità d'enginyers de la guarnició d'Estrasburg. En aquesta reunió, l'alcalde li va demanar que creés un himne patriòtic per a l'esdeveniment que celebraven. Rouget de Lisle va compondre dit himne i li va donar el títol de "Chant de guerre pour l'armée du Rhin" (Cant de guerra per a l'exèrcit del Rin) i l'hi va dedicar al Mariscal Luckner.
Més tard, al juny d'aquest mateix any, en un banquet que es va oferir a un grup de soldats, els va ser lliurat a cadascun la còpia de l'himne en qüestió, que els soldats van aprendre ràpidament. D'aquesta manera es va anar estenent per tot el país la lletra i la música.
En el mes de juliol, un general de l'exèrcit d'Egipte, anomenat François Mireur, es trobava a Marsella encarregat de preparar la marxa dels voluntaris de Montpeller i de Marsella. Coneixia l'himne i ho va presentar a la seva gent amb el títol de "Chant de guerre aux armées aux frontières" (Cant de guerra per als exèrcits de les fronteres). La tropa dels voluntaris ho va aprendre i ho van usar com cançó de marxa. I així van entrar a París el 30 de juliol de 1792, entonant marcialment l'himne compost mesos enrere per Rouget de Lisle. Els parisencs els van acollir amb gran entusiasme i van batejar el cant com La Marsellesa.
Durant la Primera República, la Marsellesa va ser un himne molt popular entre soldats i civils. En el temps dels dos Imperis, la Restauració i la Segona República, va ser lleugerament oblidat. A la Tercera República va recuperar el protagonisme i va ser interpretat per les bandes militars en tots els actes oficials.
Al segle XX, el Govern de la França alliberada li va atorgar una especial importància juntament amb l'himne oficiós anomenat "Le Chant des Partisans". Fins que finalment a la Constitució del 4 d'octubre de 1958 va ser instituïda la Marsellesa com himne nacional.
La Marsellesa exaltava des dels seus començaments l'ànim patriòtic, fins a tal punt que Napoleó I va dir en una ocasió: "Aquesta música ens estalviarà molts canons".
[edita] Polèmiques de la lletra:
Es tracta d'un cant de guerra i revolucionari, per això denota certa violència. De fet, crida els ciutadans a defensar-se i defensar també les llibertats aconseguides.
"Aux armes citoyens! " és el crit per aixecar el poble a defensar "la Pàtria en perill" on els súbdits són ciutadans.
L’expressió "sang impur" és a vegades mal interpretada. No és pas una connotació racista ni xenòfoba:es tracta de la famosa "sang blava" dels nobles que simbolitzaven el caràcter inigualitari de l'"Antic Règim".
