Gregori XVI

De Viquipèdia

Gregori XVI
Nom	Bartolomeo Alberto Capellari
Començament del papat	2 de febrer, de 1831
Fi del papat	1 de juny, de 1846
Predecessor	Pius VIII
Successor	Pius IX
Data de naixement	18 de setembre, de 1765
Lloc de naixement	Belluno, Itàlia

Gregori XVI és el nom que va adoptar el cardenal Bartolomeo Alberto Capellari al ser escollit Papa.

De molt jove va ingressar als monjos camaldulencs de l'ordre de Sant Benet, on va destacar per la seva aptitud per la teología i la lingüística. Va obtenir certa fama quan va publicar el 1799 Il triomfo della Santa Sede, obra en contra de la teologia janseista i dels seus seguidors, que va ser traduida a diversos idiomes. Va rebutjar en dues ocasions el nomenament de bisbe i va convertir-se en abad del monestir romà de San Gregorio al Celio, però quan els exèrcits francesos van entrar a Roma el 1805 va retirar-se a San Michele di Murano, on havia estat monjo de jove.

El 1825 Lleó XII el va nomenar cardenal in pectore, sent reconegut l'any següent, quan el va posar al davant de la Congregació vaticana de Propaganda Fide.

A la mort de Pius VIII el 1830 va participar en el conclave on després de 64 dies va ser escollit. Com que era cardenal però no bisbe, va haver de ser ordenat rapidament després de l'elecció. Va ser l'últim Papa escollit sense ordenació episcopal.

Per acabar amb les revolucions liberals, va llançar crides a civils i eclesiastics demanant-los obediència a l'ordre establert, va crear lleis represives, va retallar la llibertat d'expressió, va enrolar una milicia de voluntaris per lluitar contra els revolucionaris i no va dubtar a demanar ajuda a França i a l'imperi Austrohongarès per acabar amb ells. Aquests gestos no van agradar gens als liberals, pels que va ser molt criticat.

A pesar de ser tan conservador, va ser molt critic amb l'esclavitud que encara es donava als Estats Units i a les colonies espanyoles d'Amèrica del Sud.

Va abolir la llista pública de ciutadans que no havien respectat els preceptes pascuals, va millorar les condicions dels jueus del Gueto i va rebaixar la majoria d'edat de 25 a 21 anys.

Va realitzar moltes obres públiques, com la reparació de la desembocadura del Tíber i el port de Civitavecchia. Va reconstruir l'església de San Paolo fuori la mura, destruida en un incendi i va fundar els museus vaticans d'art etrusc i egipci. També va afavorir els estudis arqueologics de les catacumbes i el forum romà.