Lleó XII

De Viquipèdia

Lleó XII
Nom	Annibale della Genga
Començament del papat	28 de setembre, de 1823
Fi del papat	10 de febrer, de 1829
Predecessor	Pius VII
Successor	Pius VIII
Data de naixement	22 d'agost, de 1760
Lloc de naixement	Genga,Ancona, Itàlia

Lleó XII és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre al ser escollit Papa.

Pertanyia a la familia dels comtes de la Genga i de jove va estudiar a l'Acadèmia de Nobles Eclesiàstics i el 1783 va ser ordenat sacerdot. Pius VI el va nomenar el va convertir en el seu secretari particular i el 1793 el va nomenar bisbe de Tiro i el va enviar a Luzern, Suïssa com a Nunci Apostòlic. El 1794 va ser transferit com a Nunci a Colonia, però no s'hi va poder instalar durant, ja que hi havia guerra amb França. Durant les guerres napoleòniques va passar per Viena, Munich, Dresde i Wittemberg, les principals corts alemanyes.

Amb la ocupació dels Estats Pontificis va passar a ser presoner de Napoleó i va estar molts anys tancat a l'abadia de Monticelli, dedicant-se a la música i la caça d'aus, afició que va mantenir després de ser nomenat Papa. El 1816 Pius VII el va nomenar cardenal i arquebisbe de Senigallia, quatre anys més tard el va nomenar cardenal vicari de Roma i arxiprest de Santa Maria la Major.

Es va presentar al conclave del 1823 amb l'oposició de França, que només va permetre'n l'elecció perquè es creia que estava greuement malalt i no duraria gaire.

Va començar el pontificat repartint diners entre els pobres i assignant cent dots a noies escollides a l'atzar. Va desenvolupar una política econòmica destinada a retallar despeses, cosa que li va permetre abolir alguns impostos.

En política exterior va arribar a acords amb molts Estats per ajudar a les Esglésies locals.

Va ser un Papa extremament conservador i va lluitar aferrissadament contra l'expansió del liberalisme, arribant a penjar seguidors de les noves corrents. Amb igual duresa va perseguir les societats secretes com els maçons o els carboners; però dins d'aquesta repressió destaca un gest força incongruent, va treure les obres de Galileu Galilei de l'index de llibres prohibits.

Per tal de donar més força a les congregacions, va treure molts làics de l'administració civil, canviant-los per eclesiàstics i va reformar l'eduació seguint el consell dels jesuites.

La seva política extremament conservadora va valdre-li l'odi del poble que va celebrar amb gran joia l'anunci de la seva mort.