Ebooks, Audobooks and Classical Music from Liber Liber
a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z





Web - Amazon

We provide Linux to the World


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Franco Alfano - Viquipèdia

Franco Alfano

De Viquipèdia

Franco Alfano (8 de març de 1875, Posillipo, prop de Nàpols - 27 d'octubre de 1954 a San Remo) fou un compositor i pianista italià. Seguidor tardà del verisme, probablement el què avui el fa més famós és el fet d'haver completat el 1926 l'òpera inacabada Turandot de Puccini.

Alfano va estudiar al conservatori de San Pietro a Majella de Nàpols abans d'anar a Leipzig el 1895. Mentre hi treballava conegué el seu ídol Edvard Grieg i escrigué diverses peces per a orquestra i per a piano. El 1896 començà la seva carrera com a pianista a Berlín, on completà la seva primera òpera Miranda que encara resta sense publicar. La seva obra La Fonte Di Enschir fou refusada per Ricordi però s'estrenà el 1898 a Breslau com a Die Quelle von Enschir. El 1900 escriu ballets a París pel Folies-Bergère. Poc després viatja a Moscou, on compongué la seva òpera més famosa, Risurrezione (a partir de l'obra homònima de Tolstoi). Amb l'estrena a Torí el 30 de novembre de 1904 d'aquesta obra, Alfano esdevingué ràpidament famós. L'òpera començà una passeig triomfal per nombrosos teatres d'òpera, incloent-hi una estrena a Nova York el 1977.

El 1914 Alfano tornà a Itàlia on obtingué diverses places de professor de composició (entre altres, a partir de 1918 a Bolonya) i ocupà diverses de les places més importants de la vida musical: del 1923 al 1939 fou director del Conservatorio Giuseppe Verdi de Torí, del 1940 al 1942 intendent del Teatro Massimo de Palerm, del 1942 al 1947 director de l'òpera de l'Accademia di Santa Cecilia de Roma i del 1947 fins al 1950 fou el director del Conservatorio Gioacchino Rossini de Pesaro. Durant aquest període Alfano compongué també diverses òperes que foren interpretades en els teatres d'òpera més importants d'Itàlia.

Després que el 1924 Giacomo Puccini deixés en morir inacabada la seva òpera Turandot, Alfano es disputà amb l'amic de Puccini i director Arturo Toscanini la conclusió de l'òpera de la qual Puccini només n'havia deixat alguns esbossos. Alfano acabà finalment escrivint la versió que, després d'uns retalls radicals per part de Toscanini, esdevingué el final estàndard de l'òpera fins a la proposta de Luciano Berio del 2001. El dia de l'estrena de Turandot sota la batuta de Toscanini, aquest en arribar al punt el qual Puccini havia deixat la peça inacabada, va parar de dirigir l'òpera i digué: E qui l'opera finisce, perche a questo punto il maestro morí (i aquí finalitza l'òpera perquè en aquest punt el Mestre morí).

[edita] Obres

  • 1896 Miranda Òpera
  • 1898 La Fonte di Enschir Òpera
  • 1899 Four Romanian Dances per a piano
  • 1901 Napoli Ballet
  • 1901 Lorenza - Ballet
  • 1904 Risurrezione Òpera
  • 1909 Suite Romantica per a orquestra (esdevingué Eliana)
  • 1909 Il principe di Zilah - Òpera
  • 1910 Simfonia n. 1
  • 1910 I Cavalieri e la Bella Òpera (inacabada)
  • 1914 L'ombra di Don Giovanni Òpera (posteriorment Don Juan de Manara)
  • 1918 Tre poemi de Tagore per a veu i piano
  • 1918 Quartet n. 1 per cordes
  • 1919 Sis cançons per a veu i piano
  • 1921 La Leggenda di Sakùntala Òpera
  • 1923 Eliana Ballet de la Suite Romantica
  • 1923 Sonata per a violí i piano
  • 1925 Sonata per a violoncel i piano
  • 1926 Turandot final de l'òpera
  • 1926 Quartet n. 2 per a cordes
  • 1927 Madonna Imperia Òpera
  • 1928 Tre Liriche de Tagore per a veu i piano
  • 1929 Trio
  • 1930 L'ultimo Lord Òpera semisèria
  • 1930 Himno al Libertador dedicat a Simon Bolivar
  • 1933 Vesuvio Ballet
  • 1933 Simfonia n. 2
  • 1935 Divertimento per a piano i orquestra de cambra
  • 1936 Nuove Liriche Tagoriane per a veu i piano
  • 1936 Quintet per a piano i cordes
  • 1936 Cyrano de Bergerac Òpera
  • 1939 Tre Nuove Liriche
  • 1941 Don Juan de Manara Òpera
  • 1943 E'Giunto il Nostro Ultimo Autunno per a veu i piano
  • 1945 Quartet n. 3 per a cordes
  • 1948 Cinque Nuove Liriche Tagoriane per a veu i piano
  • 1949 Il Dottor Antonio Òpera
  • 1950 Vesuvius Òpera
  • 1952 Sakùntala Òpera (reconstrucció)
  • 1953 Sinfonia Classica de la primera simfonia.

Altres obres: Suite Adriatica; Intermezzi for Strings; Ninna-Nanna Partenopea.

Our "Network":

Project Gutenberg
https://gutenberg.classicistranieri.com

Encyclopaedia Britannica 1911
https://encyclopaediabritannica.classicistranieri.com

Librivox Audiobooks
https://librivox.classicistranieri.com

Linux Distributions
https://old.classicistranieri.com

Magnatune (MP3 Music)
https://magnatune.classicistranieri.com

Static Wikipedia (June 2008)
https://wikipedia.classicistranieri.com

Static Wikipedia (March 2008)
https://wikipedia2007.classicistranieri.com/mar2008/

Static Wikipedia (2007)
https://wikipedia2007.classicistranieri.com

Static Wikipedia (2006)
https://wikipedia2006.classicistranieri.com

Liber Liber
https://liberliber.classicistranieri.com

ZIM Files for Kiwix
https://zim.classicistranieri.com


Other Websites:

Bach - Goldberg Variations
https://www.goldbergvariations.org

Lazarillo de Tormes
https://www.lazarillodetormes.org

Madame Bovary
https://www.madamebovary.org

Il Fu Mattia Pascal
https://www.mattiapascal.it

The Voice in the Desert
https://www.thevoiceinthedesert.org

Confessione d'un amore fascista
https://www.amorefascista.it

Malinverno
https://www.malinverno.org

Debito formativo
https://www.debitoformativo.it

Adina Spire
https://www.adinaspire.com