Estètica
De Viquipèdia
L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació ) és la branca de la filosofia que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de la bellesa. L'estètica estudia les raons i les emocions estètiques, així com les diferents formes de l'art. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la disonància.
Una estètica determinada, es dona quan el concepte fa referència a una determinada escola artística, en tal cas porta associats determinats conceptes, modus, referències o certes convencions propies de l'obra artística de l'escola concreta (p.ex. l'estètica del minimalisme).
La paraula estètica fou introduïda per primer cop en el lèxic germànic pel filòsof Alexander Gottlieb Baumgarten a finals del segle XVIII. La traducció a l'angles del llibre Crítica de la facultat de jutjar del filòsof alemany Immanuel Kant l'any 1892 va ser l'inici de la difusió del mot a altres llengües.
Per copsar el significat del mot cal remarcar dos aspectes fonamentals :
- L'estètica es una teoria que vol ser ciència normativa, al mateix nivell que la lògica i la moral segons els valors humans fonamentals : la veritat, el bé, la bellesa. Ella és una teoria d'un cert tipus de judicis de valor que enuncia les normes generals d'allò que és bell.
- L'estètica est també una metafísica del Bell, que s'esforça per revelar la font original de la bellesa, així tenim : Plató amb la teoria del reflex de l'ininteligible dins la matèria o Hegel amb la manifestació de l'antinomia: bell natural o bell arbitrari o humà, etc.
Però aquest caràcter metafísic i sovint dogmàtic de l'estètica pot ser reemplaçat per una teoria de l'art que cerca les regles de la creació artística amb una reflexió sobre els procediments i tècniques elaborats per l'home i sobre les condicions socials que determinen els fets artístics, és a dir les obres d'art.
