Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria)
De Viquipèdia
Elisabet de Baviera, emperadriu d'Àustria i reina d'Hongria (Possehofen 1837 - Ginebra 1898). Duquessa a Baviera amb el grau d'Altesa reial es convertí emperadriu d'Àustria-Hongria des de 1854 fins a 1898.
Nascuda el 24 de desembre de 1837 al Castell de Possenhofen a vores del llac Starnberg a l'estat alemany de Baviera, llavors país independent. Essent filla del duc Maximilià Josep de Baviera i de la princesa Lluïsa de Baviera que conformaven una branca secundària de la casa reial bavaresa. Malgrat tot, Elisabet era néta del rei Maximilià I de Baviera a través de la seva mare i alhora era neboda dels reis Frederic Guillem IV de Prússia i Joan I de Saxònia i de l'emperador Francesc I d'Àustria.
Amb 17 anys, el 1854, es va casar amb l'emperador d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, i així es convertí en emperadriu d'Àustria i, des de 1867, en reina d'Hongria. La parella tingué quatre fills:
- SAI l'arxiduquessa Gisela d'Àustria nascuda el 1855 a Viena i morta el 1932 a Múnic. Es casà amb el príncep Leopold de Baviera.
- SAI l'arxiduc Rodolf d'Àustria nascut el 1857 a Viena i mort per suïcidi el 1889 a Mayerling. Es casà amb la princesa Estefania de Bèlgica.
- SAI l'arxiduquessa Maria Valèria d'Àustria, nascuda el 1860 a Viena i morta el 1924 al castell de Wallsee a Àustria. Es casà amb l'arxiduc Leopold Salvador d'Àustria-Toscana.
Dotada de gran bellesa, es va caracteritzar per ser una persona rebel, culta i avançada per a la seua època: fumava, parlava diversos idiomes, tenia cura de la seua figura, va viatjar per nombrosos països i detestava el protocol de la cort imperial vienesa. Alhora fou una persona marcada per una inestabilitat emocional i psicològica que l'impedia portà la pròpia vida d'emperadriu d'Àustria. La fatalitat marcà fortament la seva vida, la mort de la seva primera filla, l'afussellament del seu cunyat, l'emperador Maximilià I de Mèxic i el suïcidi del seu fill, l'arxiduc Rodolf d'Àustria.
L'emperadriu fou assassinada el 1898 a Ginebra, assassinada per l'anarquista italià Luigi Lucheni.
Personatge històric que ha passat al cinema a través de pel·lícules austro-alemanyes dels anys 50 com Sissi, Sissi Emperadriu i El destí de Sissi, totes protagonitzades per la bella actriu vienesa Romy Schneider. L'escriptora espanyola Ángeles Caso ha escrit diversos llibres sobre l'emperadriu desmitificant la imatge que en va donar el cine. Posteriorment la pròpia Romy Schneider participa en el film Lluís II de Baviera dirigit pel cèlebre director italià Luchino Visconti, en què dóna vida a la pròpia Elisabet de Baviera de nou.
