El cuirassat Potemkin
De Viquipèdia
| '''El cuirassat potemkin''' | |
 |
|
| Dirigida per | Sergei Eisenstein |
| Escrita per | Nina Agadzhanova Sergei Eisenstein |
| Intèrprets | Aleksandr Antonov Vladimir Barskij Grigori Aleksandrov Ivan Bobrov Mikhail Gomorov Aleksandr Levshin Beatrice Vitoldi Julia Eisenstein |
| Produïda per | Jacob Bliokh |
| Distribuïda per | Goskino |
| Data d'estrena | 1925 |
| Duració | 77 minuts |
| Llengua | Rús |
| Pressupost | ? |
| Pàgina IMDb (anglès) | |
El cuirassat Potemkin (Броненосец Потемкин, o Bronenosets Potyomkin, en rús), és una pel·lícula dirigida pel cineasta rus Sergei Eisenstein. És considerada una de les grans obres mestres de la història del cinema.
Taula de continguts |
[edita] Argument
El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en fets reals, aquests van succeir al port de Odesa a la Unió Soviètica durant la setmana de 26 de juny de 1905. Els mariners del cuirassat estaven farts de maltractaments i de les accions de vexació dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podria amb cuc, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odesa i a la Unió Soviètica
Plena d'imatges expressives, gairebé com un àlbum fotogràfic, el cuirassat Potemkin representa la magnificació de la figura de les masses i les causes col·lectives. Va ser estrenada durant la primera dècada de la Revolució Russa (1925) i va significar un rescat de la importància dels fets que van succeir amunt el Potemkin en el procés de la revolució fallida del 1905 que va desembocar en la rebel·lió d'octubre de [1917]].
El film està compost de cinc episodis:
- Homes i cucs (Люди и черви)
- Drama en el Perdulari
- El mort clama venjança (Мёртвый взывает)
- L'escala de Odesa (Одесская лестница)
- Trobada amb l'esquadra {Встреча с эскадрой)
Com el propi Eisenstein explica en el text sobre la "Unitat orgànica i pathos en el Cuirassat Potemkin" inclòs en el llibre de Georges Sadoul sobri aquest film, la pel·lícula està treballada com un tot orgànic en el qual cadascun dels seus elements funciona darrere d'una composició que uneix el particular en funció del tot. Cadascuna de les parts en les quals pot ser dividida són funcionals en un nivell superior de lectura, és a dir, en la generalitat. Estructurat sobre la base dels cinc actes de la tragèdia grega. Per altra banda destaquen la successió i el canvi constant en les qualitats de l'acció, això gènere a l'espectador una emoció (xoc) que el porten a realitzar mitjançant un procés psicològic, un reflexió intel·lectual d'acord al tema proposat.
[edita] Comentaris
El director Eisenstein va rebre la comanda de realitzar aquesta pel·lícula l'any 1925 per commemorar els 20 anys de la revolució fallida. El Govern Soviètic de Lenin va ser qui li va encomanar el treball i així elevar l'esperit de la revolució social sorgida l'any 1917 per la revolució bolxèvic.
La obra significa un nova forma d'aportar a la narració cinematogràfica en termes de llenguatge visual. Després de la genialitat de Griffith en el treball d'escala de plànols, Einsenstein observa un altra funció que pot realitzar la camera, e introdueix inclinacions de camera que li donen com resultat un èmfasi i una sensació diferent del que s'explica.
D'altra banda, es tracta d'una pel·lícula que reflecteix l'esperit de l'època en que és realitzada. En aquest sentit és valorable l'exaltació de l'home comú, sobretot de l'oprimit que decideix trencar les seves cadenes.
[edita] L'escena de les escales d'Odesa
Una de les escenes més famoses en la història del cinema pertany a aquesta pel·lícula, aquesta tracta el moment en que l’exercit del Tsar dispara contra el poble innocent per tal d'acabar amb el suport als rebels. En aquest moment una mare rep un impacte de bala mentre corria amb un cotxet de nadó que rodarà escales avall al morir la mare.
Eisenstein utilitza dos classes de plans amb ritmes diferents en cada situació. L’exercit amb un ritme constant i obsessiu, els seu moviment representa la màquina bel·licista del poder que destrueix el poble indefens.
I les imatges del pobre estan enfocades en un pla de diversa duració i desordenats que ens mostren el caos i el terror dels ciutadans. Tot i que es veuen en una seqüència molt plans paral·lels, Sergei ens els mostra un rere de l'altre per a que puguem veure el detall de tot el quadre. Durant aquesta escena de gairebé deu minuts de duració, trobem dos-cents plans diferents. El director aconsegueix transmetre la cara del poble contraposant-se al exercit al servei de la tirania del Tsar. Aquesta escena ha estat homenatjada per directors famosos, com ara Francis Ford Coppola a El Padrí, Brian De Palma a Els intocables d'Elliot Nesso George Lucas en el seu últim lliurament de La guerra de les galàxies.
L'escena també ha sigut parodia de per Woody Allen en Bananes, Terry Gilliam a Brazil, i Peter Segal en el tercer lliurament de Agafal com puguis.
