Edat del bronze
De Viquipèdia
L'Edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat per que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extració del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze. L'Edat del bronze forma part de la prehistòria i segueix al Neolític a la major part del món.
La data exacta d'arribada a l'Edat del bronze varia entre cultures i llocs del món. L'edat del Bronze es situa generalment a Europa entre el 1800 aC i el 700 aC dividida en tres fases:
- El Bronze Antic, del 1800 aC al 1500 aC.
- El Bronze Mitjà, del 1500 aC al 1200 aC.
- I el Bronze Final, del 1200 aC al 700 aC.
Característiques generales de l'edat del Bronze son el creixement demogràfic, el abandonament parcial de la transhumància i la lenta tendència al sedentarisme de la gent. L'home es mante en general en coves però també a turons estratègics i en poblets en zones abrigades. La inhumació es fa a les coves i als dolmens probablement en part construïts d'abans i que ara son reutilitzats, junt amb altres de nous. Son característiques les puntes de fletxa, els punxons i objectes de adorn. L'art es concreta en figures de pedra, i dibuixos de escenes de mort.
El descobriment del coure primer, i del estany i bronze després, van fer moure alguns pobles a la recerca d'aquestos metalls, emportant-se les seves regles culturals i les seves tècniques. La utilització del metall fa créixer la complexitat de l'estructura social de les comunitats, i apareixen lluites tribals. El domini del metall determinava el poder i la riquesa i va donar origen a una minoria de privilegiats en front de una majoria de subordinats
Les cultures neolítiques vivien als plans i gairebé no tenien armes, però ara es fan necessàries per les guerres entre grups oposats. Des abans del 1700 aC, les necessitats defensives dels grups fan que construeixin els seus hàbitats en llocs fàcils de defensar; a les tombes comencen a ser abundoses les armes.
A la península ibèrica l'edat del Bronze ve marcada per l'existència de dues cultures que arranquen del Neolític:
- La Cultura de El Argar, anomenada també Cultura Almerienca - Fase III, successora de la cultura de Los Millarès o Cultura Almerienca - Fase II, d’origen oriental, potser sirià, amb possibles influencies egípcies.
I la Cultura del vas campaniforme
[edita] El coure i el bronze
El coure fou el primer material que els metal·lúrgics van aprendre a treballar i més tard a endurir-lo amb estany Alguns pobles van treballar el bronze sense haver conegut el coure o van usar ambdós al mateix temps, però aquesta no va ser la línia general encara que es va produir bastant sovint perquè els pobles utilitzaven allò de que disposaven als seus territoris. El coure es va aconseguir en èpoques diferents i en diferents punts.
L'ús del coure al Orient mitjà es remunta a una data anterior al any 4000 aC. (potser fins i tot cap el 5000 aC.). La aliatge considerat correcte era 90-10 però en un alt percentatge de troballes la proporció es sempre inferior a 94-6.
El coure era abundant a Xipre, que antigament es deia Alashiya, i després se l'anomena Cy-prium derivat de la paraula coure (la semblança arriba al llatí on el coure es el cuprum).
Possiblement posterior al coure però anterior al bronze es l'or (que inclòs podria ser anterior al coure). També a la mateixa època que el coure apareixen la plata i el mercuri; al darrera del coure es varen descobrir l'estany, el zinc, el ferro i el plom. Primerament l'estany es va usar per endurir el coure, utilizant-se també després una barreja amb zinc. En canvi encara no es dominava la tècnica de fondre el ferro
El coure s'obtenia de la malaquita i de l'atzurita, i rarament dels sulfurs de coure. S'obtenien els anomenats coure negre, coure en brut i altres varietats.
El coure fonia a mil dos-cents graus, o sigui a menys que la plata, però a mes que l'or. Es trobava a la cuprita (coure vermell), la tenorita (coure negre), la xalcorina i la covel·lina (combinada amb sofre). Les pirites de coure (erubescita, bornites i tetraedrites) eren una combinació de coure amb sulfurs metàl·lics. També hi havia coure en molts minerals i en algunes sals (com l'atzurita i la malaquita).
Els fonedors de bronze utilitzaven motllos de pedra. El motlle constava de dues parts: una d'elles on s'havia fet el buit (extremadament afinat i precís) del objecte a crear, així com una esquerda separada. Al buit se li tirava el metall fos i damunt es col·locava una pedra plana a manera de tapa. Quant el metall fos es refredava s'introduïa un tascó a l'esquerda pera separar el motlle de la tapa, i es treia la figura mollejada.
No obstant no existeixen gaires peces de bronze. El material no era abundant. Es dominava la tècnica però mancava mataria prima
