Divisió de l'imperi romà
De Viquipèdia
El imperi romà es va dividir el 395 en Imperi romà d'occident i Imperi romà d'orient.
En aquell moment els magistrats bizantins es dividien en tres classes: il·lustres, Spectabiles i Clarissimi. Els rangs inferior on eren els que no havien arribat a la dignitat senatorial eren els Perfectissimi i els Egregis.
El grau superior eren els senadors o distincions superiors. El rang de senador nomes podia ser conferit a aquells que havien estats consols, patricis, als prefectes imperials, al prefecte de Roma i al de Constantinoble, als magisters generals de la infanteria i la cavalleria, i als set ministres de palau que hagueren exercit funcions en relació a la persona del emperador.
El cònsols conservaven el mes alt rang del estat; el títol de patrici no era hereditari sinó personal i el donava l'emperador. El prefectes imperials eren els mes alts magistrats de províncies.
Hi havien 116 províncies de les quals 3 eren governades (o depenien en segon terme) de procònsols; 37 eren consulars; 5 correccionals (correctors); i 71 presidencials (praeses). El cap provincial portava l'administració de justícia i les finances.
Militarment hi havia 8 magisters general (màxim rang militar) de cavalleria i infanteria dels que depenien 35 comandants militars (3 a Britània, 6 a la Gàl·lia, 1 a Hispània, 1 a Itàlia, 5 a l'alt Danubi, 4 al baix Danubi, 8 a Àsia, 3 a Egipte, i 4 a l'Àfrica, la majoria dels quals portaven el títol de dux o comes (comte) que obtenien per distinció. Hi havia 583 estacions o guarnicions, casi be totes a les zones de frontera i amb un total de 645000 soldats, molts d'ells auxiliars bàrbars.
L'administració política corresponia a set grans oficials de la cort:
- L'eunuc o prepòsit o prefecte, pels afers quotidians del emperador
- Magister officium, dirigent suprem de palau
- Questor, equivalent a un canceller.
- Comte de les donacions sagrades, cap d'hisenda
- Comte de les propietats privades, administrant les propietats imperials
- Comte dels domèstics, cap de la guàrdia (7 batallons de 500 homes cadascun)
Taula de continguts |
[edita] Províncies romanes el 395
[edita] Prefectura de les Gàl·lies
[edita] Vicariat d'Hispània
-
- Consulars:
-
- Praeses:
- Tarraconense
- Cartaginense
- Tingitana
- Balearium (Balears)
[edita] Vicariat de Septem Provinciarum
-
- Consulars:
- Vienense
- Lugdunense
- Germània Primera (Germània Superior)
- Germània Segona (Germània Inferior)
- Bèlgica Primera
- Bèlgica Segona
-
- Praeses:
- Poeninarum et Graiarum
- Maximae Sequanorum
- Aquitània Primera
- Aquitània Segona
- Novempopulània
- Narbonesa Primera
- Narbonesa Segona
- Lugdunense Primera
- Lugdunense Segona
- Lugdunense Tercera
- Lugdunense Sènona
[edita] Vicariat de Britània
-
- consulars:
- Màxima Cesariana
- Valentiana
-
- Praeses:
- Britània Primera
- Britània Segona
- Flàvia Cesariana
[edita] Prefectura d'Itàlia
[edita] Vicariat de Roma
-
- consulars:
-
- Correctors:
- Apúlia i Calàbria
- Bruttium i Lucània
-
- Praeses:
[edita] Vicariat d'Itàlia
-
- consulars:
- Venècia i Ístria
- Emília
- Ligúria
- Flamínia i Picè Annonari
-
- Praeses:
- Alps Cottis
- Rècia Primera (Retia Prima)
- Rècia Segona (Retia Secunda)
[edita] subvicariat d'Il·líria occidental
-
- consulars:
- Panònia Segona
-
- correctors:
-
- Praeses:
- Panònia Primera
- Dalmàcia
- Nòric Mediterrani
- Nòric Ripense
- Valèria Ripense
[edita] Vicariat de l'Àfrica (1)
-
- consulars:
-
- Praeses
- Tripolitana
- Mauritània Sifetense
- Mauritània Cesariense
(1) el vicari d'Àfrica responia davant l'emperador i no davant el Prefecte d'Itàlia.
[edita] Prefectura d'Il·líria
[edita] Diòcesis de Dàcia (2)
-
- consular:
-
- Praeses:
- Mèsia Primera (Mèsia Superior)
- Prevalitana
- Dardània
-
- Dux:
- Dàcia Ripense
(2) Directament dependent del prefecte (no hi havia vicari)
[edita] Proconsolat d'Acaia (3)
(3) Directament dependent del prefecte
[edita] Vicariat de Macedònia
-
- consulars:
- Praeses:
- Tessàlia
- Epir vell
- Epir nou
- Macedònia Salutaris (4)
(4) Repartida entre la Diòcesi de Dàcia i el vicariat de Macedònia
[edita] Prefectura d'Orient
[edita] Vicariat dels Comtes d'Orient
-
- consulars:
-
- Praeses:
- Palestina Segona
- Palestina Salutaris
- Fenícia libanesa
- Eufratense
- Síria Salutaris
- Osroene
- Mesopotàmia
- Cilícia Segona
-
- Comte militar
-
- Dux
[edita] Subprefectura Augustràlia
-
- Praeses:
-
- Corrector:
- Augustamnicae
[edita] Diòcesis d'Àsia
-
- consulars:
[edita] Vicariat del Pont
-
- consulars:
-
- corrector:
-
- Praeses
- Honoriados
- Galàcia Salutaris
- Capadòcia Primera
- Capadòcia Segona
- Hel·lenopont
- Pont Polemoniac
- Armènia Primera
- Armènia Segona
[edita] Vicariat de Tràcia
-
- consulars:
-
- Praeses:
- Hemimontus
- Ròdope
- Mèsia Segona (Mèsia Inferior)
- Escítia
[edita] Dependències directes del Emperador i en segon grau del Procònsol d'Àsia
-
- consular:
- Praeses:
- Insularum (Província de les Illes)
