Pamfília
De Viquipèdia
Pamfília fou una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia. Limitava amb Lícia (a l'oest), Psídia (al nord), Cilícia (a l'est) i la mar Mediterrània (al sud). La zona de la costa formava un golf conegut com Pamphylius Sinus o Pamphylium Mare. Tenia una costa extensa però cap a l'interior no allargava gaire, però els romans de vegades van considerar Pamfília incloent Psídia.
Pamfília no fou província romana fins a la divisió de Constantí el gran al segle IV i abans va formar part de la província anomenada Lícia i Pamfília amb frontera entre ambdues regions a les muntanyes Climax i frontera amb Cilícia al riu Melas, però els límits no eren molt estrictes ja que Òlbia i Perge, a l'est de les muntanyes Climax, foren considerades sovint com a part de Lícia i en canvi Perge, mes enllà del riu Melas, sempre fou considerada ciutat de Pamfília.
El país era en general muntanyós per estivacions de les muntanyes del Taure que s'acostaven fins a la mateixa costa. El promontori principal de la costa era el Leucotheum o Leucolla.
Els rius principals eren el Catarrhactes, el Cestrus, l Eurímedon i el Melas, tots navegables. Hi havia un llac, anomenat Càpria, entre el Cestru's i l' Eurímedon.
La seva llengua presentava influencies gregues. Les seves monedes també mostren una forta influencia artística grega. Els seus déus eren els déus grecs especialment Zeus, Artemisa i Dionís.
Les principals ciutat foren Lirnas o Lirnessos, Tènedos, Òlbia, Coricos, Aspendus, Perge, Síl·lion, Side, Cibira i Ptolemais.
Segons Plini el país es va dir abans Mopsòpsia, de Mopsus, el cap d'un grup de grecs que s'hi van establir després de la guerra de Troia.
Sotmés el país per Pèrsia, els pàmfils foren un poble poc important que només va aportar 30 vaixells a la guerra contra Atenes al començament del segle V aC. (els licis en van aportar 50 i els cilicis 100). Sotmesos fàcilment a Alexandre el Gran, a la seva mort van quedar en poder d'Antígon i després del 301 aC dels selèucides. Després de la pau d'Apamea va passar a Roma (188 aC) i la regió fou incorporada al regne de Pèrgam amb el que va passar a Roma el 133 aC formant part de la província d'Àsia. Els pàmfils van participar sovint a les pirateries dels seus veïns cilicis i els seus ports foren una mena de refugi de seguretat pels cilicis. Quan es va crear la província de Cilícia i fou inclosa però va retornar a Àsia el 43 aC; el 31 aC fou incorporada a Galàcia i l'any 70 es va crear una província que es va dir Lícia i Pamfília, de la que fou part. Sota Constantí el gran abans del 325 la província es va dividir en les de Lícia i de Pamfília.
Les colònies gregues d'Aspendos i Side van romandre estats independents en aliança a Pèrsia, i després a Macedònia i als selèucides i foren ciutats lliures sota els romans fins al temps de Vespasià.
