Dacsa
De Viquipèdia
| Dacsa | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
| Espècies | ||||||||||||
|
Zea diploperennis |
||||||||||||
| Referències | ||||||||||||
| ITIS 42268 2002-09-22 Sorting Zea names |
La dacsa, blat de moro, moresc o panís de nom científic Zea mays, és una planta de la família de les gramínees que pot aplegar a mesurar sis metres d'alçària, però normalment no arriba als dos metres. Les fulles, més grans i amples que la majoria de les gramínies, envolten la canya. Fa flors masculines en una panícula i femenines en forma de panolla cilíndrica. Grans en cariopsi disposats en files.Cada fila pot variar entre vuit i trenta grans.
Zea mays té una sinonímia molt variada ja que és el cereal que es conrea als Països Catalans des de fa menys temps: Blat de moro, moresc o dacsa (prèstec mossàrab al valencià) fan referència a un suposat origen àrab (similar a granoturco en itàlià). En canvi Panís (aquesta denominació ja se la va donar Cristòfor Colom per la semblança al mill del gènere Pannicum)
La Dacsa va ser la base alimentària de les civilitzacions precolombines de clima tropical o subtropical.
El seu antecessor silvestre sembla ser la planta anomenada teosinte.
[edita] Conreu
És conreu d'estiu i de regadiu en la climatologia mediterrània ja que coincideix les seves màximes necessitats d'aigua amb l'estiu.
Malgrat això és una planta amb un tipus de fotosíntesi anomenat C4 que aprofita millor l'aigua que altres cereals. La sembra es fa quan la temperatura de terra supera els 10 o 12 graus (abans no germinaria). No és exigent en el tipus de sòl però no suporta la salinitat.Cal un mínim de 19 graus de temperatura durant la floració.
En llocs massa frescos per ser conreada pel gra (altitud per sobre de 1200 metres o països d'estiu fresc com Gran Bretanya) s'aprofita la planta sencera per ensitjar-la. En regadiu és el cereal de major rendiment i supera els 10.000 kg/Ha. Això s'explica per la recerca científica intensiva que ha donat llocs a híbrids d'alta producció i darrerament a plantes modificades geneticament.
Es base de l'alimentació animal junt amb la soja i de tots dos productes el principal proveidor són els Estats Units on tenen un clima tan adient (Corn Belt) que no necessiten regadiu, també l'Argentina i el Brasil són grans exportadors.
El conreu de la varietat blat de moro dolç es pot considerar com una hortalissa
Conreat ancestralment a la Vall Sagrada dels Inques, en l'antic Perú, la dacsa era un dels quatre conreus més avançats de l'Imperi inca. Va ser descobert per als europeus el 1492 durant l'expedició de Cristòfor Colom a Amèrica.
De la dacsa se'n poden fer una gran quantitat de derivats industrials, oli, glucosa, midó etc.
També se'n poden fer crispetes.
[edita] Vegeu També
- Coques de dacsa
- Derivats de la dacsa
- Blat de moro dolç
