Cortes de Pallars

Cortes de Pallars és un municipi de la Vall d'Aiora. A banda del Xúquer reguen l'enorme terme, 235 km 2 , les rambles de La Morera, del Pozo, de Canillas ; de Los Gallegos , del Ral; el barranc d'Otonel, de Bujete i del Hornillo , voltat pel massís del Caroig, la Mola de Cortes, la serra Martés i la de Dos Aigües, presenta mantes paratges on gaudir del senderisme, el barranquisme, la bicicleta o el muntanyisme. La Mola de Cortes també compta amb la major reserva de caça major de l'estat.

[edita] Història i origens

Els indicis més antics de poblament són ibers i s'han trobat en La Pileta, el jaciment de la muralla, el castell de Chiret i a la serra Martés; també hi ha troballes d'època romana, però la fundació és musulmana, la qual població es mantingué després de la conquesta cristiana; fou el centre de la baronia de Pallars, vinculada, prèvia facultat reial, pels Pallars el 1232. Passà successivament als Pascual de la Verònica , als Frígola i als Escrivà.

En 1609 els seus habitants es rebel·laren davant el decret d'expulsió dels moriscos i, juntament, amb els habitants dels pobles dels voltants es van fer forts vora tres-mil moriscs a la Mola de Cortes, sota el comandament de Turigi , que acabà sent executat el 16 de desembre ; després de mesos de durs enfrontaments amb les tropes reials de Felip III, van claudicar en el més de novembre de 1609; el resultat fou la quasi total despoblació del terme; a partir del segle XVIII experimenta un lent creixement demogràfic, a finals del XIX la baronia va anar aconseguint l'escissió del títol en fins a quatre més: la de Cortes, la de Castillo de Chirel, la de Bugete i la de Ruaya, cas probablement únic en la història nobiliària de l'estat espanyol; a partir de 1930 l'emigració dels seus habitants cap a nuclis industrials ha sagnat la demografia local importantment.

[edita] Llocs d'interés

El poble conserva la trama morisca que li donà origen amb els típics carrers i atzucacs estrets i empinats. Paga la pena la visita a algunes de les aldees on es por trobar part del patrimoni local, que detallem tot seguit:

Església de nostra senyora dels Àngels. En Cortes. Bastida en 1775 en estil barroc. El campanar fou reconstruit en 1893 i restaurat en 2000.
Ermita de sant Roc. En El Oro. Segle XIX.
Ermita del Sagrat cor de Jesús. En La Cabezuela . De 1922.
Castell de Chirel. Segle XV, gòtic. Fou utilitzat en la lluita contra els moriscs. Conserva alguns elements però el seu estat és d'abandó i ruïna.
Castell de Ruaya. D'òrigen àrab, fou caseriu musulmà. Només es pot observar la base de la seua torrassa.
Castell de la Pileta. També musulmà. Ocupava un lloc estratègic sobre el riu. Només perviu una paret vertical de la seua torre.
Castell d'Otonel. En l'aldea homònima.
Fou caseriu morisc. Només conserva alguns murs.
Palau del Baró. Barroc, del XVIII. Conserva en la façana l'escut d'armes dels barons de Cortes.
Antiga Venta de las Galletas . En Venta Gaeta. Ja en el segle XVI era parada de postes. Actualment és vivenda particular.
Las Eras . Arreu del terme, construccions singulars del segle XVIII utilitzades aleshores en les tasques agrícoles.
Antiga Cimentera. Es va construir a les primeries del segle passat amb motiu de la instal·lació de la Central Hidroelèctrica.

[edita] Gastronomia

Com a poble de muntanya, ofereix una gastronomia forta condimentada amb els productes de la terra: embotits, tajás de la orza, ajoarriero , coques de sardina i pernil, gaspatxos, mojetes , olla de poble, arròs amb herbes, etc.

[edita] Festes

Les festes patronals són del 15 al 17 d'agost, dedicades a la Nostra Senyora dels Àngels.

[edita] Altres dades

La parla és castellana, el topònim oficial Cortes de Pallás , en 2003 s'hi empadronaren 913 persones i l'ajuntament està governat, després de les municipals d'aqueix mateix any, pel PSPV que té 5 regidors; el PP en té 2.

La població es troba molt dispersa amb diverses aldees repartides pel municipi: Venta Gaeta, Castilblanques, La Cabezuela, Viñuelas, Los Herreros, El Oro, Otonel i Las Viñas.

Hi ha la Central Elèctrica de Cortes-La Muela propietat d'Iberdrola que compta amb una de les més modernes tecnologies d'Europa.

Dels seus fills mereix esment en Pasqual Frígola i Ahís, baró de Cortes (1822-1893), personatge que destacà tant al País Valencià com a l'estat tant a la vida política com la social.