Carles II de Parma
De Viquipèdia
Carles II de Parma (Madrid 1799 - Niça 1883). Duc de Parma i Piacenza des de l'any 1847 i fins l'any següent en què abdicà. Anteriorment havia estat rei d'Etrúria des de l'any 1803 i fins l'any 1807 i Duc de Lucca des de 1815 i fins l'any 1847.
Nascut al Palau Reial de Madrid el 1799 essent fill del rei Lluís I d'Etrúria i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. El príncep era nét per via paterna del duc Ferran I de Parma i de l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria mentre quee per via materna era nét del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma.
Casat l'any 1820 a Torí amb la princesa Maria Teresa de Savoia, filla del rei Víctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Este. La parella tingué dos únics fills:
- SAR el duc Carles III de Parma, nat el 1823 a Lucca i mort el 1854 a Parma. Es casà amb la princesa Lluïsa de França.
Carles II havia estat nombrat l'any 1803, a l'edat de quatre anys, rei d'Etrúria sota la regència de la seva mare, la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. Etrúria era una invenció de la diplomàcia napoleònica i l'any 1807 el regne fou conquerit per Napoleó I de França i l'integrà al Regne d'Itàlia.
Maria Lluïsa i Carles hagueren de traslladar-se a la Cort de Madrid on mantingueren la promesa de Napoleó de garantir-los un tron al regne de nova creació de la Lusitània Septrentional (nord de Portugal).
Amb la derrota de Napoleó I de França i la celebració del Congrés de Viena el Ducat de Parma fou entregat de forma vitalicia a l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, viuda de Napoleó I de França i filla de l'emperador Francesc I d'Àustria. El nou ducat seria entregat als Borbó-Parma a la mort de l'arxiduquessa. Mentrestant, els Parma se'ls hi entregà un petit ducat de nova creació al nord de la Toscana, el Ducat de Lucca que a la mort de Carles havia de reintegrar-se de nou al Gran Ducat de Toscana.
L'any 1847 Maria Lluïsa d'Àustria moria a Parma. El Ducat de Parma retornà als Borbons i el Ducat de Lucca es reintegrà al Gran Ducat de Toscana. Un any després Carles II hagué d'abdicar com a conseqüència dels estralls de les revolucions liberals en favor del seu fill el duc Carles III de Parma. S'instal·là a Niça on morí l'any 1883.
