Ducat de Parma
De Viquipèdia
El Ducat de Parma fou una de les entitats polítiques que conformaren la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins l'any 1860. Històricament estigué unit als Ducat de Piacenza i al Ducat de Guastalla.
Històrica propietat de la Santa Seu, l'any 1545 el Sant Pare Pau III, de la família dels Farnesi, decidí crear l'estat independent del Ducat de Parma cedint-ne la sobirania al seu fill primogènit, el duc Pere Lluís I de Parma.
Des de l'any 1545, els Ducats de Parma, frontereres del futur Regne de Sardenya, de la República de Gènova, del Ducat de Mòdena, del Ducat de Massa, del Ducat de Màntua i del Milanesat. Al llarg dels anys, els diferents ducs de Parma foren capaços de mantenir la sobirania dun territori cobejat per França, Espanya i els Estats Pontificis.
Des de l'any 1545 i fins l'any 1731, els ducats parmesans estigueren sota la sobirania de la família Farnesi i posteriorment, a través de la princesa Isabel de Farnesi, passaren al rei Carles III d'Espanya.
Després d'escassos quatre anys sota la direcció de l'infant Carles d'Espanya, en el marc de la Guerra de Successió de Polònia, el rei Felip V d'Espanya i l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic, acordaren l'intercanvi entre els Ducat de Parma, que passaria a Àustria, i el Regne de les Dues Sicílies que passaria a Carles d'Espanya. Alhora, Carles cediria els seus drets eventuals sobre el Gran Ducat de Toscana al príncep Francesc de Lorena, gendre de l'emperador.
Així, l'any 1735 s'inicià un període de govern austríac sota la direcció, primer, de l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic i, després de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Malgrat tot, el govern austríac sobre el Ducat de Parma fou extremadament breu i l'any 1748 recaigué de nou sota la sobirania d'un infant d'Espanya, el príncep Felip d'Espanya, fill del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi, alhora germà de l'anterior duc borbònic, l'infant Carles de Parma.
Amb la cessió definitiva del Ducat de Parma, del Ducat de Piacenza i del Ducat de Guastalla a un infant espanyol de la Casa de Borbó s'ignaugura la Casa dels Borbó-Parma que encara avui subsisteix. La Casa de Borbó-Parma dominaria el ducat des de l'any 1748 i fins l'any 1802 i en una segona etapa des de l'any 1847 fins l'any 1860.
Al llarg de les guerres napoleòniques el territori fou annexionat a França l'any 1802 i dividit en tres districtes, el Ducat de Parma, el Ducat de Piacenza, dirigit per administració militar francesa, i el Ducat de Guastalla, vinculat a la germà de l'emperador Napoleó I de França, la princesa Paulina Bonaparte.
Amb la signatura del Congrés de Viena, la sobirania dels Ducats no traspassà de nou als Borbó-Parma, col·laboradors del règim napoleònic, sinó a l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, filla de l'emperador Francesc I d'Àustria i de la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, i esposa de l'emperador Napoleó I de França.
Maria Lluïsa rebria els ducats de Parma per obra de la nova política europea decidida al Congrés de Viena i exerciria la sobirania fins a la seva mort l'any 1847. A canvi, els Borbó-Parma rebrien la sobirania sobre el petit Ducat de Lucca. Acords entre l'arxiduquessa i la família dels Borbó-Parma signats l'any 1817 establien que els ducats de Parma rebertirien a la família Parma a la mort de l'arxiduquessa i que el Ducat de Lucca s'integraria al Gran Ducat de Toscana en el moment de recuperació dels ducats per part dels Borbó-Parma.
Aquest acord que establia la sobirania vitalícia però no hereditària de l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria es modificà l'any 1844 quan un nou acord establí la separació del Ducat de Guastalla dels altres dos ducats, ja que a la mort de l'arxiduquessa aquest ducat passaria als dominis de la família dels Este, governants del Ducat de Mòdena.
El dia 17 de desembre de l'any 1847 l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria moria a Parma a l'edat de 56 anys. Els Borbó-Parma recuperaren després de 45 anys la sobirania sobre els històrics territoris de l'Itàlia septentrional.
Malgrat tot, l'any 1860, després d'una ràpida incursió militar i de la celebració d'un referèndum, els antics territoris que des de l'any 1545 formares els ducats dels Farnesio foren units al Regne de Sardenya dels Savoia i posteriorment, al Regne d'Itàlia.
Acutalment forma part de la regió italiana de l'Emilia-Romanya amb capital a Bolonya.
Taula de continguts |
[edita] Llista de Ducs de Parma
[edita] Dinastia dels Farnesi
- SAR el duc Pere Lluís I de Parma (1545 1547).
- SAR el duc Octavi I de Parma (1547 - 1586).
- SAR el duc Alexandre I de Parma (1586 - 1592).
- SAR el duc Ranuccio I de Parma (1592 - 1622)
- SAR el duc Odoardo I de Parma (1622 - 1646)
- SAR el duc Ranuccio II de Parma (1646 - 1694).
- SAR el duc Francesc I de Parma (1694 - 1727).
- SAR el duc Antoni I de Parma (1727 - 1731).
[edita] Dinastia dels Borbó-Parma
- SM el duc Carles I de Parma (1731 - 1735).
[edita] Dinastia dels Habsburg
- SM l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic (1735 - 1740).
- SM l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria (1740 - 1748).
[edita] Dinastia dels Borbó-Parma
- SM el duc Felip I de Parma (1748 - 1765).
- SM el duc Ferran I de Parma (1765 - 1802).
- SM el rei Lluís I d'Etrúria (1802 - 1803).
[edita] Governs napoleònics
- Jean-Jacques de Cambacérès, duc de Parma. (1808 - 1814).
- Charles-François Lebrun, duc de Piacenza. (1808 - 1814).
[edita] Dinastia dels Habsburg
- SM la duquessa Maria Lluïsa I de Parma (1814 - 1847).
[edita] Dinastia dels Borbó-Parma
- SM el duc Carles II de Parma (1847 - 1848).
- SM el duc Carles III de Parma (1848 - 1854).
- SM el duc Robert I de Parma (1854 - 1907).
- SM el duc Enric de Parma (1907 - 1939).
- SM el duc Josep de Parma (1939 - 1950).
- SM el duc Elies de Parma (1950 - 1959).
- SM el duc Robert de Parma (1959 - 1974).
- SM el duc Xavier de Parma (1974 - 1977).
- SM el duc Carles Hug de Parma (1977).
