Carl Nielsen
De Viquipèdia
Carl August Nielsen (Sortelung, 9 de juny de 1865 - Copenhaguen 3 d’octubre de 1931), director d’orquestra, violinista, i el més reconegut internacionalment dels compositors de Dinamarca. És especialment admirat per les seues sis simfonies.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nielsen va nàixer a Sortelung, no massa lluny de la ciutat d’Odense. Son pare era pintor de cases i músic amateur. Carl va descobrir la música experimentant amb els sons que es produïen al colpejar trossos de fusta que extreia del petit magatzem de llenya domèstic. La seua família era relativament humil, i no obstant va ser capaç d’estudiar violí i piano des de ben menut.
També va estudiar alguns instruments de vent, el que li va permetre treballar com a corneta en una banda de música militar a Odense. Després va estudiar violí i teoria musical al Conservatori de Copenhaguen, però mai no va rebre lliçons formals de composició, el que no va impedir que començara a compondre. L’èxit no va arribar de seguida. Durant el concert en què es va estrenar la seua primera simfonia, el 14 de març de 1894 (dirigida per Johan Svendsen), Nielsen va tocar com a violí en la segona secció d’aquest instrument. No obstant l’escàs èxit inicial, la mateixa simfonia va tenir un gran èxit quan es va interpretar a Berlín dos anys després, el que va marcar l’inici d’un major reconeixement del compositor.
Va continuar com a violí de l’orquestra del Teatre Real de Copenhaguen fins el 1905, època en la que va trobar un editor per a les seues composicions. El 1916 va guanyar una plaça de professor al Real Conservatori Danès de Copenhaguen, on va continuar amb tasques docents fins a la seua mort.
El 10 d’abril de 1891 Nielsen es va casar amb l’escultora danesa Anne Marie Brodersen. La parella s’havia conegut un mes abans a París. Van passar la lluna de mel a Itàlia. Van romandre plegats fins a la mort del compositor, malgrat haver patit un llarg període de baralles domèstiques, incloent-hi una llarga separació i mútues acusacions d’infidelitat.
Nielsen va sofrir un agut atac al cor el 1925, que va forçar-lo a alleugerir la seua activitat, encara que va continuar component fins a la seua mort. També durant aquesta etapa va escriure unes delicioses memòries de la seua infantesa anomenades ‘’La meua infantesa a Funen’’.
[edita] Música
A nivell internacional, Nielsen és conegut per les seues sis simfonies. Entre les altres obres que gaudeixen de difusió es pot citar la música incidental per al drama d’Adam Gottlob Oehlenschläger Aladdin, les òperes Saul og David i Masquerade, els concerts per a flauta, violí i clarinet, i el quintet de vent. A Dinamarca són ben conegudes les nombroses cançons que Nielsen va compondre sobre textos de diferents poetes.
Com el seu contemporani, el finès Jean Sibelius, va estudiar la polifonia renaixentista, que va influir en el ‘’sentiment’’ melòdic i harmònic de la seua música.
Les obres de Nielsen es refereixen sovint amb el número de catàleg “FS”, que correspon a les inicials de Dan Fog i Torben Schousboe, que van compilar l’obra completa del compositor el 1965.
[edita] Simfonies
Nielsen va escriure sis simfonies. En elles va anar gradualment abandonat la forma sonata. Considerant el primer moviment de cadascuna de les simfonies, les dues primeres revelen que Nielsen treballava comfortablement dins dels límits de la forma sonata, com molts compositors de finals del segle XIX. Les dues centrals comencen a sortir de l’estricta forma sonata, mentre que, finalment, en les dues darreres es defineix un nou ideari musical completament original, on l’estructura del moviment només pot comprendre’s en el contetx del material musical amb el que està bastit. Nielsen aconsegueix així resultats sense massa paral·lels amb altres formes o amb les anteriors tradicions de la construcció musical.
Simfonia No. 1: La primerenca Simfonia No. 1 en Sol menor ja mostra la seua individualitat i suggereix el que el compositor Robert Simpson anomena "tonalitat progressiva", que es refereix al costum de Nielsen de començar una obra en una clau i finalitzar-la en una altra. Aquesta simfonia va ser escrita simultàniament amb el cicle de cançons sobre text de Holstein, amb les que comparteix certes similituds.
Simfonia No. 2: Un quadre que Nielsen va contemplar en una taverna, il·lustrant els quatre temperaments (colèric, melancòlic, flegmàtic i sanguini), li va inspirar la composició de la seua Simfonia No. 2, "Els quatre temperaments". Cadascun dels quatre moviments descriu musicalment un dels temperaments, però malgrat aquesta aparença descriptiva, com si es tractara de quatre poemes simfònics independents, la simfonia gaudeix d’una concepció unitària. No es tracta de vertadera música ‘’de programa" sinó d’un grup d’esbosos de caràcter, i cal conèixer quin temperament està considerant Nielsen per poder apreciar l’obra en el seu conjunt.
Simfonia No. 3: Simfonia No. 3, "Espansiva" va ser estrenada al mateix temps que el Concert per a violí. El segon moviment compta amb parts cantades sense paraules per a soprano i baríton, veus que poden ser substituïdes pel clarinet i el trombó.
Simfonia No. 4: Potser la més coneguda de Nielsen es la Simfonia No. 4, "Inextingible". Consta de quatre moviments connectats i es tracta de la simfonia més espectacular de totes les que havia compost fins al moment. En l’últim moviment dos conjunts de timbals, situats en els extrems oposats de l’escenari, realitzen una mena de duel musical.
Simfonia No. 5: La Simfonia No. 5 es una de les dues del catàleg de Nielsen que no porta subtítol (els quals, en qualsevol cas, només són per a Nielsen indicacions generals, sense voluntat programàtica). Com la No. 4, presenta un espectacular ús de la percussió: en un moment concret del primer moviment – el qual consisteix en dues prolongades estructures enllaçades- la caixa ha d’improvisar ‘’com si vulguera detindre el progrés de l’orquestra’’. Amb aquesta simfonia, la música de Nielsen va aconseguir el seu primer èxit important després de la guerra fora d’Escandinàvia, quan l’Orquestra de la Ràdio Danesa la va interpretar el 1950 a l’Edinburgh International Festival, a Escòcia, on va causar vertadera sensació.
Simfonia No. 6: Fins i tot Robert Simpson va manifestar-se confòs per la Simfonia No. 6, "Simple", de Nielsen. No és una obra tan òbviament espectacular com la prèvia i en certa manera derconcerta els oients. Per exemple, el segon moviment està escrit només per a nou instruments (piccolo, 2 clarinets, 2 fagots, trombó, i percussió) i s’erigeix com la resposta de Nielsen a les tendències més avançades de l’època (mitjans de la dècada de 1920). Es tracta, de lluny, de la simfonia més difícil de copsar, encara que la seua subtil arquitectura i el seu caràcter emocional enigmàtic, fan que el repte de l’audició tinga la seua fascinant recompensa.
[edita] Obres
Entre les obres més rellevant de Carl Nielsen es troben:
- Òperes
- Snefrid, melodrama (1893)
- Saül i David (1902)
- Masquerade (1906)
- Música orquestral
- Petita Suite (1888)
- Simfonia No. 1 en Sol menor (1892)
- Simfonia No. 2, "Els quatre Temperaments" (1902)
- Simfonia No. 3, "Espansiva" (1911)
- Simfonia No. 4, "Inextingible" (1916)
- Simfonia No. 5 (1922)
- Simfonia No. 6, "Simple" (1925)
- Helios (1903)
- Sagadrom (El somni de Gunnar) (1908)
- Concert per a violí i orquestra (1911)
- Pan i Syrinx (1918)
- Franz Neruda in memoriam (1918)
- 7 Peces per a "Aladdin" (1919)
- Concert per a flauta i orquestra (1926)
- Un viatge imaginari a les Fèroe (1927)
- Concert per a clarinet i orquestra (1928)
- Bohmisk-dansk folketone (1928)
- Música coral
- Hymnus amoris (1897)
- Søvnen (Son) (1904)
- Fynsk foraar (Primavera a Fyn) (1921)
- Hyldest til Holberg (Homenatge a Holberg) (1922)
- 3 motets (1929)
- Hymne til Kunsten (Himne a l’Art) (1929)
- Algunes cantates
- Música vocal
- 40 Cançons daneses (1914, 1917), col·lab. T. Laub
- 20 Melodies populars (1921)
- 10 Petites cançons daneses (1924)
- Música de cambra
- Quartet de corda en Sol menor (1888)
- Quartet de corda en Sol major (1888)
- Quartet de corda en Fa menor (1890)
- Quartet de corda en Mi bemoll (1898)
- Quartet de corda en Fa major (1919)
- Sonata per a violí en Sol (1882)
- Sonata per a violí No. 1 (1895)
- Sonata per a violí No. 2 (1919)
- Ved en ung Kunstners Baare (Davant el fèretre d’un jove artista) (1910)
- Serenata In Vano per a Clarinet, Fagot, Trompa, Violoncel i doble Contrabaix (1914)
- Quintet de Vent (1922)
- Preludi i Tema amb Variacions (1923)
- Música per a piano
- 2 Peces característiques (c.1882-3)
- 5 Peces (1890)
- Suite Simfònica (1894)
- 6 Humoresque-Bagatelles (1894-7)
- Preludi Festiu al Nou Segle (1899)
- Chaconne (1916)
- Tema i Variacions (1917)
- Suite (1920)
- Tre Klaverstykker (Tres Peces) (1928)
- Música de piano per a joves i vells, 24 peces per a 5 dits (1930)
- Música per a orgue
- 29 Preludis breus (1929)
- 2 Preludis (1930)
- Commotio (1931)
[edita] Fonts
- Article sobre Carl Nielsen a The Grove Concise Dictionary of Music, publicat el 1994 per Oxford University Press
- Article sobre Carl Nielsen a The Concise Oxford Dictionary of Music, 4th edition, Michael Kennedy i Joyce Bourne, publicat el 1996 per Oxford University Press
[edita] Enllaços externs
- (anglès)Carl Nielsen, Danish Composer (1865-1931) by Knud Ketting. Una excel·lent adaptació a la web d’una exposició itinerant originalment produïda pel Centre Danès d’Informació Musical (Copenhaguen) en cooperació amb el Ministeri danès d’Afers Exteriors.
- (danès)La Societat Danesa “Carl Nielsen”
