Illes Fèroe

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials

Feroès

Capital

Tórshavn

Ciutat més gran Tórshavn

Govern

Monarca
Primer Ministre

Democràcia parlamentària
Margrethe II de Dinamarca
Jóannes Eidesgaard

Superfície
- Total
- Aigua(%) 1.399 km² (189è)
-

Població
- Estimació 2004
- Cens —
- Densitat 48.228 (211è)
—
33,1 hab/km² (-)

Moneda Corona feroesa¹ (DKK)

Fus horari
- Estiu (DST) UTC (UTC+0)
UTC (UTC+1)

Autonomia de Dinamarca des de 1948

Himne nacional Tú alfagra land mítt

Domini internet .fo

Codi telefònic +298

Gentilici Feroès

¹Emissió especial de les corones daneses, amb les quals comparteix el codi ISO 4217.

Mapa de les illes Fèroe

Les illes Fèroe (Føroyar, 'Illes de xais' en feroès; però potser també 'Illes llunyanes') són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades a mig camí de les costes d'Islàndia, Escòcia i Noruega. Pertanyen al regne Dinamarca, del qual reberen autonomia el 1948.

[edita] Geografia

Vista aèrea de les illes (gentilesa NASA)

Les illes Fèroe consisteixen en un arxipèlag de 18 illes situats cap als 62° de latitud nord i 7° de longitud est (aproximadament sobre les Illes Britàniques), abraçant 113 km de nord a sud i 75 d'est a oest. Tenen 1.117 km de costes. Les illes presenten una morfologia abrupta, rocallosa, amb costes de penya-segats retallades per fiords (cap punt no està a més de 5 km de distància del mar). El punt més alt és pic Slættaratindur, de 882 metres sobre el nivell del mar, a Eysturoy.

El clima hi és oceànic, marcat per la influència temperada del Corrent del Golf, cosa que el fa molt suau si se'n considera la latitud. Així, a Tórshavn no s'hi observen mitjanes mensuals negatives, oscil.lant entre els 0,3° del gener i els 11,1° de l'agost, amb una mitjana anual de 6,7°. L'amplitud tèrmica hi és doncs molt reduïda, amb estius frescos i hiverns suaus. Pel que fa a les precipitacions, volten els 1.400mm l'any, amb mínim relatiu de primavera-estiu. El cel hi és en general ennuvolat, amb presència habitual de boira. El fort vent hi és també habitual.

[edita] Illes

Totes les illes són habitades excepte Lítla Dímun. Dades de població corresponents al 31 de desembre de 2003.

Nom	Àrea (km²)	Habitants	Densitat (hab/km²)	Municipi(s)	Regió(ons)
Streymoy	373,5	21.717	57,4	Tórshavn i Vestmanna	Tórshavn i resta d'Streymoy
Eysturoy	286,3	10.738	37	Fuglafjørður i Runavík	Nord-Eysturoy i Sud Eysturoy
Vágar	177,6	2.856	15,7	Míðvágur i Sørvágur	Vágar
Suðuroy	166	5.074	30,9	Tvøroyri i Vágur	Suðuroy
Sandoy	112,1	1.428	12,4	Sandur	Sandoy
Borðoy	95	5.030	52,4	Klaksvík	Klaksvík i resta d'Illes del Nord
Viðoy	41	605	15	Viðareiði	Illes del Nord
Kunoy	35,5	135	3,8	Illes del Nord	Nordinseln
Kalsoy	30,9	136	4,8	Mikladalur i Húsar	Illes del Nord
Svínoy	27,4	58	2,7	Svínoy	Illes del Nord
Fugloy	11,2	46	4	Kirkja	Illes del Nord
Nólsoy	10,3	262	26,1	Nólsoy	Streymoy
Mykines	10,3	19	2	Mykines	Vágar
Skúvoy	10	61	5,7	Skúvoy	Sandoy
Hestur	6,1	40	7,1	Hestur	Streymoy
Stóra Dímun	2,7	7	1,9	Dímun	Sandoy
Koltur	2,5	2	0,8	Koltur	Streymoy
Lítla Dímun	0,8	0	0	–	Sandoy

[edita] Història

L'illa de Lítla Dímun

Després d'un poc clar poblament celta de caràcter intermitent, les illes Fèroe foren colonitzades per escandinaus provinents de Noruega al segle IX, a la que s'acabaren sotmeten durant el segle XI, alhora que el cristianisme fou introduït a les illes. Quan Noruega s'uní a Dinamarca amb la Unió de Kalmar, les illes Fèroe passaren a la corona danesa, sota la qual restaren àdhuc després del tractat de Kiel (amb la separació noruega). Durant la Segona Guerra Mundial, conquerida Dinamarca per l'Alemanya nazi, les illes foren ocupades pels britànics, cosa que hi fomentà el gust per un auto-govern perdut segles enrera, les demandes del qual cristal·litzaren en l'autonomia que reberen el 1948. Les illes Fèroe no pertanyen a la Unió Europea, on rebutjaren entrar en fer-ho Dinamarca el 1973.

[edita] Poblament

Del voltant de 48.000 habitants que tenen les illes, un 89,9% són originaris de les illes, un 8,1% són ciutadans nats a altres possessions de la corona (Dinamarca, Grenlàndia). D'entre els estrangers, que el 2003 provenien de 77 estats diferents, els més abundants són els islandesos (0,4%) seguits dels noruecs i els polonesos (0,2% ambdós).

[edita] Economia

Economia
PIB (PPP)	$1.000 milions (any 2001)
PIB per càpita	$22.000 (any 2001)
Creixement real PIB	10% (any 2001)
RNB per càpita	n.d.
Inflació anual	5,1% (any 1999)
Taxa d'atur	1% (octubre 2000)
Importacions	$466 milions (any 1999)
Exportacions	$408 milions (any 1999)
Font: CIA Factbook i el [1]

L'economia de les illes estava tradicionalment basada en la cria de xais i sobretot en la pesca (bacallà, arengada). Aquesta passà però per una greu crisi a finals dels 80 i començaments dels 90, amb una davallada de les captures. Tot i que actualment la situació ha millorat (l'atur ronda el 4%), hom prova de diversificar l'economia tot promovent el turisme, les noves tecnologies o fins la pròpia base pesquera tot establint pisci-factories i noves plantes de processament de peix. Malgrat tot, el jovent tendeix a marxar a Dinamarca per anar a la universitat, tot privant les illes de la població educada que en podria possibilitar la transformació econòmica. A banda d'això, recents troballes de petroli a prospeccions properes a les illes obren la possibilitat d'una hipotètica embranzida econòmica motivada per l'or negre.

Bitllet de 200 corones

[edita] Enllaços externs

Faroeislands.dk - Pàgina amb informació de tots els seus pobles (en feroès, danès i anglès)
Oficina del Primer Ministre - Pàgina oficial (en feroès i anglès)

Illes Fèroe
Borðoy \| Eysturoy \| Fugloy \| Hestur \| Kalsoy \| Koltur \| Kunoy \| Lítla Dímun \| Mykines \| Nólsoy \| Sandoy \| Skúvoy \| Stóra Dímun \| Streymoy \| Suðuroy \| Svínoy \| Vágar \| Viðoy